"La Nueve" del general Leclerc

Ahir vaig llegir al diari que finalment després de 75 anys l'ajuntament de París ha rendit homenatge a la novena companyia de la segona divisió del general Leclerc, formada per republicans espanyols, que havent perdut la guerra civil van allistar-se a la legió francesa i van continuar lluitant contra el feixisme. Aquesta companyia, "La Nueve" va ser la primera ha entrar a París l'estiu del 1994, i alliberar així la ciutat del nazisme. Els primers tancs que van entrar a París duien el nom de batalles de la guerra civil: "Brunete", "Belchite", "Guadalajara",.. i lluïen banderes republicanes. El General De Gaulle va escollir en el seu passeig d'entrada a París estar escortat per aquests soldats espanyols, ja que eren considerats el millors, primer perquè ja portaven dues guerres a sobre i sobretot perquè no lluitaven per una bandera sinó per la llibertat. Soldats que esperaven que després les forces democràtiques aliades alliberessin Espanya del franquisme.

Fins ara França havia amagat aquesta part de la història i no ha esta fins ara que s'ha fet el reconeixement als pocs supervivents que quedaven. En el llibre Soldados de Salamina, es busca al soldat Miralles, que és un d'aquests republicans que després de la Guerra civil van continuar lluitant contra el feixisme a l'Àfrica, des embarcant a Normandia, entrant a París després van ser abandonats i mai ningú havia pensat amb ells.

Una història de perdedors però que mereixen estar escrits en lletres grosses en el llibre de la història de la llibertat.

Roda de Ter - "Gran Hermano"

La sociovergència de Roda ha decidit, pel bé la seguretat, instal·lar 28 càmeres de videovigilànica pels carrers del poble. Ja sé que moltes persones els sembla molt bé aquesta mesura i també sé que una de les prioritats és la seguretat, però això no justifica que la única solució sigui anar instal·lant càmeres per tot arreu. La seguretat és un principi bàsic de la democràcia, però també ho és la llibertat i la intimitat de les persones. Cada cop ens queda més aprop la societat d'Orwell. Som pocs els que no veiem adequada ni adient la mesura, però no podem anar renunciant a les llibertats. Qui vigilarà el vigilant?

Zapatero cita el Deuteronomi

No sé jutjar si l'anada de Zapatero a aquesta pregària dels EEUU amb l'Obama és hipocresia, adient i/o adequada, però no seré pas jo qui desautoritzi aquest text fundacional del judaisme i dels cristianisme i que tan sovint alguns sectors volen oblidar:

"No explotis el jornaler pobre i necessitat, tant si és germà teu israelita com si és un immigrant que viu en una ciutat del teu país. Paga-li el jornal aquell mateix dia; que no se li pongui el sol sense haver cobrat, perquè aquell home´és pobre i necessita el seu jornal per a viure. Així no clamarà el Senyor contra tu i no seràs culpable d'un pecat."

Deuteronomi 24, 14-15

S'ha de pensar amb el cap, no amb l'estómac

Amb dos temes que m'afecten directament com és immigració i món local podeu entendre que aquests dies amb el debat del padró de Vic no he estat parat. Però he mira't d'anar treballant sense fer soroll i col·laborar perquè tot això no acabés malament. Com a representat del món local a la Taula de Ciutadania i Immigració de Catalunya i en el Pacte Nacional Per a la immigració, el tema m'ha tocat directament i han hagut moments delicats.
Tampoc he volgut escriure res quant el debat estava totalment desbocat i semblava que es tractava de veure qui la deia més grossa. M'ha donat la sensació que molts cops es parlava més amb l'estómac que amb el cap. És allò que diuen que a situacions complexes no es poden donar respostes senzilles.
Com a cristià, de posicionament només n'hi ha pot haver-hi un: "l'estranger és el teu germà". Com a polític d'esquerres també és evident que volem la millor atenció pel major nombre de persones. Però suposo que també hi ha les limitacions que aquí no es poden solucionar tot els problemes del món i que si no hi ha feina és evident que no es pot atendre a més gent.
Per tant, com polític local faré tot el possible per que aquí pugui viure la gent més i millor, vinguin d'on vingui. També puc entendre la gent que no se sent ben atesa als serveis mèdics, als serveis escolars o tingui problemes de convivència en la seva escala de veïns on en el seu barri i pensi que la solució és aturar la immigració. Però això no és un problema de padró. La gent vol més i millor atenció, serveis adients i de qualitat. El que hem de fer els polítics és resoldre aquestes temes la gent se senti ben atesa i puguem estendre el benestar al major nombre de persones. Els polítics no podem acceptar la resposta fàcil que els problemes se solucione aturant la immigració i donar la resposta fàcil de demostrar que aquí no volem a ningú més posant com excusa un tràmit legal i una contradició legal-administrativa.
No llencem la feina ben feta de tanta gent durant els darrers anys.

Xavier Jounou: "sóc d'esquerres perquè sóc cristià"

Fragment de les darreres paraules de Xavier Jounou llegides en el seu enterrament:

"Déu ho ha volgut i jo ho accepto. Sempre he estat a disponibilitat seva i no puc tirar-me pas enrere ara, tot i que em costi entendre-ho.
Vivim tan intensament, que sembla que no pugui ser que, de cop i volta, d’avui per demà, et pugui atrapar una malaltia com la que s’ha enamorat de mi i paralitzar-ho tot. Però la realitat ha estat aquesta, i és aquesta la que hem hagut d’acceptar i d’encarar, malgrat costi.
Marxo conformat, tranquil i serè, però amb l’ànima corpresa per totes les persones estimades que deixo. ....
Sé que avui també marxa un alcalde de Solsona. No ha estat mai per a mi un objectiu ser-ho, era més aviat com una disponibilitat que sentia. I us puc dir que bé ha valgut la pena, que he sentit moltes coses fent-ne, que he pogut compartir hores de treball, de preocupacions, però també d’anhels i moltes il·lusions i moments preciosos, tant amb la totalitat dels regidors com amb l’ampli ventall de treballadors municipals. I he pogut parlar amb tanta gent i conèixer-ne tanta de nova... He procurat tenir un marcat sentit institucional del càrrec, i ser l’alcalde de tots els solsonins i solsonines; alhora que he procurat ser just i atendre tothom per igual. De tota manera, em dec haver pogut equivocar a voltes, i és per això, que voldria demanar disculpes si algú en algun moment s’ha trobat desatès o decebut...
Ser i fer de pagès ha estat la meva vida. I vull reivindicar la necessitat que té al societat de demostrar, amb fets més que amb paraules, que la nostra activitat és imprescindible, però que, a l’ensems, la gent que vivim al camp no podem ser uns ploramiques eterns, sinó uns innovadors i renovadors constants.
Ser cristià i ser català són dos fets que m’han marcat profundament en la vida.
Us encoratjo a seguir treballant per tal de poder arribar a la plena sobirania nacional, fruit d’una majoria democràtica que l’avali. Una Catalunya on hi càpiga tothom qui hi vulgui ser. I, en aquests moments, gosaria demanar a la societat una mica més de confiança i de comprensió en la classe política catalana. Ja sé que passa el que passa, però també és cert que hi ha molta gent que s’hi dedica de manera correctíssima i pensant només en el bé de tots. No siguem injustos posant tothom al mateix sac. I a la classe política li demanaria més generositat i molta obertura de mires. No hi ha ningú en possessió de la veritat ni de res que sigui de tots, ni ningú sol pot atribuir-se ser Catalunya. Si us plau, parem un moment, recapacitem i adonem-nos que la nostra desunió és, alhora, la nostra més gran feblesa. I que, sobretot, no podem exercir la política des de la rancúnia, des del recel constant, ni des de les batalletes entre els partits i dins seu. No ens duu enlloc que no sigui a l’embadaliment, tot sovint babau, de la militància de torn de cada partit. Però això també és eixorc.
I la meva pobra i estimada Església! Tan còmoda a Roma i tan desubicada a la cova de Betlem! Aquesta jerarquia tan allunyada del Concili Vaticà II, i alhora tan recelosament garant d’allò que hauria de ser secundari. Tan satisfeta fent celebracions amb reminiscències del passat dins engalanats temples, i tan absent en la seva principal missió evangèlica, la de pedres enfora, allà on aplicar i viure-hi la fe i la donació agafa tot el seu sentit de ser cristià. Com me n’he sentit de prop sempre de la gent senzilla que treballa per les seves parròquies, de la gent que per amor a Crist es dóna de manera humil i gens sorollosa. Com em recordo en aquests moments del bisbe Pere, allà a l’Araguaia, o de les monges de l’Hospital i de tantes i tantes altres vides, creients i no creients, lliurades de ple a abocar amor sobre qui més ho necessita, ja sia per fidelitat a l’Evangeli, ja sia per estimació a la dignitat humana. I no és prou vergonyós que els cristians, a hores d’ara, encara visquem dividits.
Tot anirà a millor, ja ho veureu. El mal sempre fa molt soroll, al contrari del bé, que és silenciós. Però hi ha molta bondat encara en molta gent per capgirar moltes coses i poders. Segur. El món ha d’anar a millor. Treballem-hi per fer-ho realitat!
Bé, me’n vaig, si m’hi vol, amb el Fill del fuster de Natzaret, el meu guia en aquesta vida terrenal.
Aquí, a propet de la Mare de Déu del Claustre, us dic adéu.
Déu ho ha volgut i jo ho accepto, i li demano que us ajudi a acceptar-ho a vosaltres.
Al cel ens puguem retrobar tots plegats. M’enduc tot el vostre amor i tot el vostre afecte dins el calaixet del meu cor!"

A l'amic Jounou de Solsona

Acabo de rebre la notícia de la mort per malaltia de l'alcalde de Solsona, en Xavier Jounou. Ja fa dies que l'evolució de la seva malaltia no feia preveure cap optimisme, però la mort d'una pesona en plena activitat vital no ens deixa indiferents.
A part de la seva capacitat política d'haver guanyat les eleccions a Solsona, on Esquerra no havíem guanyat mai. Vull destacar el seu humanisme i actitud de servei. Pagés de professió no ha deixat que en aquest temps que ha estat d'alcalde s'hagi enlluernat n'hi hagi abandonat les seves idees i la seva proximitat amb la gent. Estimava Solsona i ho hagués donat tot per la seva terra del Solsonès.
Amb ell m'hi sentia molt pròxim ja que compartíem aquest compromís amb Esquerra i també la nostra opció de creients. A igual que Ell, crec que la nostra militància cristiana ens obliga a un compromís polític i social. Haurem de seguir aquesta lluita i contemplació sense Ell, però Ell segur que ens hi ajuda. Descansa en pau amic.

Article de Bernabé Dalmau avui al Periòdico

El Periòdico, 8 de gener de 2010, pàg.6
"I ja no podem donar per suposadament vigoroses les nostres arrels perquè, en nom d'una laïcitat mal entesa per part d'uns i davant d'un espiritualisme desencarnat per part d'altres, la campanya més correntment promoguda des de certes instàncies polítiques tendeix a assecar aquestes arrels. La primera perjudicada és Catalunya mateixa, perquè perd elements d'identitat. Tota la societat ha d'estar preocupada per no perdre la dignitat, i els cristians han de recordar-li-ho. En aquest sentit, potser una acció més valenta i compromesa dels responsables de la nostra Església ajudaria a fer respectar més les arrels cristianes del nostre poble." Bernabé Dalmau, Monjo de Montserrat.

Pistes creients per seguir els Pastorets

(Adjunto el text del diptic que he fet pels Pastorets del Casalot)

L’origen dels Pastorets el trobem en el teatre religiós medieval català que en dates nadalenques s’estructurava en l’adoració dels pastors, la lluita entre el bé i el mal i la descripció bíblica del naixement. Un gènere teatral lligat als cicles litúrgics amb finalitats didàctiques que acabaria transcendint el marc eclesial fins a convertir-se en teatre popular.
Combinen els continguts del misteri cristià del naixement de Jesús amb dramatitzacions divertides que tenen els pastors. Un equilibri entre la broma i la reflexió, entre quotidianitat i el misteri.
Tes eixos bàsics:
1.- El bé i el mal, personificats en sant Miquel i Satanàs. La lluita clàssica entre el bé i el mal.
2.- El Misteri de Nadal, personificat en Josep, Maria i el naixement de l’Infant Jesús.
3.- Els dos pastors contraposats i complementaris en caràcter i murrieria que ens personifiquen a nosaltres, els espectadors, més directament.

El Naixement de l’Infant Jesús

Els estudis bíblics ens indiquen la dificultat d’arribar a la biografia real de Jesús. Els textos bíblics escrits per les comunitats de creients cristians molt anys després de la mort de Jesús, tenen per objectiu acostar-nos a la fe en Jesucrist Fill de Déu. No són una descripció real de la història de Jesús. En els evangelis hi podem trobar accions i paraules reals de Jesús però moltes d’altres són elements catequètics i teològics per difondre la fe en Jesucrist. Els estudis bíblics ens ajuden a destriar aquests aspectes.
És acceptat per la majoria dels experts biblistes considerar que les narracions del naixement de Jesús, que només trobem en els evangelis de Mateu i Lluc, són narracions literàries amb la intenció de subratllar i proclamar una veritat de fe, no són un llibret històric.

Les úniques dades que poden tenir certesa històrica de Jesús és que va néixer al regnat de l’emperador romà August, certament abans de la mort d’Herodes el Gran, que es va produir la primavera de l’any 4 aC. No és possible precisar la data exacta del seu naixement. Es coincideix a situar-lo entre els anys 6 i 4 abans de la nostra era. Probablement va néixer a Natzaret, tot i que Mateu i Lluc parlen de Betlem per raons teològiques. En qualsevol cas, Natzaret fou la seva veritable pàtria. Els seus pares es deien Josep i Maria.
D’aquests relats hem de desentranyar, retenir i proclamar de nou, que aquest infant fràgil no era un home qualsevol, sinó el mateix Déu fet condició humana, que va estimar tant la matèria que la va assumir, i que li van agradar tant els homes que es volgué fer un d’ells, per tal d’alliberar-nos, i es va humanitzar per tal de divinitzar-nos. Amb ell el procés evolutiu assolí una culminació del camí fins a Déu, perquè en ell ja es donà la fi present i la meta ja assolida dins del temps. Ja no estem sols, Ell és enmig nostre. Aquesta és la nostra esperança i la nostra alegria que celebrem per Nadal.

Cal doncs representar els Pastorets?

“No cal salvaguardar la historicitat de les escenes nadalenques però si que hem de recuperar el significat religiós i antropològic dels relats de Nadal , ja que el mite i el símbol propi del llenguatge religiós aconsegueix apropar-nos a realitats profundes de la vida, del bé i del mal, de l’alegria i de la tristesa, dels homes i de l’absolut, molt més que no pas de la història concreta i les dades fredes. Els Pastorets han de seguir i siguin entesos i revelin allò que volen i han de revelar: que Déu va entrar en aquest món per mai més no deixar-lo, i que a la nit benaurada del seu naixement nasqué un sol que ja no es pon mai més.”(Boff, L)

Algunes pistes:

Evangeli de Mateu. Escrit al voltant dels any 80 en una comunitat cristiana enmig de jueus amb qui estan amb disputa. Per tant proclama que Jesús és el veritable Messies i no pas un fals profeta o un rabí fracassat com defensen les comunitats jueves. Defensa el compliment de les escriptures: Messies del poble jueu, fill de David, nascut a Betlem i que i naixerà d’una verge.

Evangeli de Lluc. Jesús és la Salvació de Déu, el Senyor. Ens vol destacar el caràcter sobrenatural i diví de Jesús, fill de Déu. En Jesús, Déu pel seu amor, ens ofereix els homes la salvació, és portador de l’Esperit. No apareix a la història com a fruit de l’amor d’uns esposos, sinó com a fruit de l’amor de Déu a la humanitat. Destaca el caràcter diví de concepció de Jesús no tant la virginitat personal de Maria.
Natzaret. Poble petit i desconegut, que devia tenir entre dos-cents i quatre-cents habitants. No apareix mai esmentat als llibres sagrats del poble jueu. Estava situat a les muntanyes de la Baixa Galilea a uns 340 metres d’altura en el vessant d’un turó, lluny de les grans rutes. Les cases del poblat estaven escampades pel vessant sud dels pendents, amb terrasses per a conrear-hi.

Àngels. Són ordinàriament en la bíblia els que transmeten els significats secrets i profunds de part de Déu. Els àngels proclamen el significat de la nit de Nadal: cel i terra es reconcilien perquè Déu dóna la pau i la salvació a tots els homes.

Pastors. Són, teològicament, els representants dels pobres, als quals Jesús fou enviat. Constituïen una classe menyspreada i impura davant la llei. Jesús és enviat precisament a aquests asocials i marginats religiosament.

Guia dels Pastorets, de Josep Maria Folch i Torres

1. Pròleg: Masia catalana nit de Nadal abans d’anar a Missa del Gall.
S’insereix la paràbola del fill pròdig.

2. Bosc Tenebrós. Inici de la història dels pastors, presentació del mal i primera lluita amb el bé.

3. Camí del Temple, el Temple, Passejada i Casa de Josep. Quatre escenes que recreen el casament entre Josep i Maria a Natzaret. Les úniques referències les podem trobar a Mateu. Mt1,18-25:
El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: --Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. 21 Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. 22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: 23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres». 24 Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. 25 No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.

4.Temptacions de Lluquet i Rovelló.

5. Anunciació a Maria: Escena basada en el relat de l’evangeli de Lluc. Lc1, 26-35:
El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué: --Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. 29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué: --No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el
tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. 34 Maria preguntà a l'àngel:--Com podrà ser això, si jo sóc verge? 35 L'àngel li respongué: L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu.

6. Les calderes de Pere Botero.

7. El salvament de Getzè.

8. Carrer de Betlem. L’evangeli de Lluc situa el naixement de Jesús a Betlem i que no havien trobat cap lloc on allotjar-se. Lc2,1-7
Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. 2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. 5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. 6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

9.Anunciata dels pastors Lc2,8-15
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l'àngel els digué: No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. 13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: 14 --Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. 15 Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells: --Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.

10. Desesperació del dimonis. El mal és vençut i Llucífer fa referència a l’episodi del Rei Herodes de l’Evangeli de Mateu. Mt2,1-12

11. Portal de Betlem Lc2,16-20:
Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

Per aprofundir més:
Pagola, J. Jesús. Aproximació històrica. Ed. Claret.
Boff, L. Jesucrist llibertador. Ed. Claret.
Vilarrúbies, A. www.bisbatvic.com/documents/13.12.09.pdf

Calvinista?

Repecte a les meves intervencions en el consell comarcal la premsa de la comarca m'ha qualificat de calvinista: http://www.osona.com/noticia/17897/consell/comarcal/rebaixa/pressupost
No sé si m'ho haig d'agafar bé o malament. Si que és cert que sóc un admirador d'alguns reformadors i sobretot de molts aspectes de més senzillesa i menys clericalisme de l'església reformada. De Calvi em quedo amb l'idea que l'amor de déu impregna tota la vida, que tota la vida, totes les coses estan impregnades de l'amor Déu, acostar la religió, que la religió impregnès la vida quotidiana no només uns espais sagrats i eclesials. Però no comparteixo de Calvi la derivada que en va fer Max Weber d'atribuir el calvinisme l'origen del capitalisme. Sempre he defensat que des d'una perspectiva cristiana i de la Doctrina Social de l'Església, el capitalisme és pecat col·lectiu.
Sense volguèr amb la meva intervenció del Ple d'ahir al Consell Comarcal em serveix d'excusa per creure un cop més en l'amor de Déu i la presència d'Aquest enmig nostre; el misteri de Nadal que avui celebrarem. Bon Nadal.
(La foto sóc jo amb Calví en el parc dels reformadors de Ginebra)

1.982 gràcies

Prop de 2.000 persones van votar a Roda sobre la independència de Catalunya. Espectacular, gent de totes edats i procedències van votar tranquill·lament, serenament i seriosament. Una jornada electoral com totes les altres. La força de la democràcia que s'expressa lliurament davant d'unes urnes. Qui té por a la democràcia?, perquè no ens deixin decidir democràticament el nostre futur?,...
Això ja no ho atura ningú.
Moltes gràcies a aquests 2.000 rodencs i moltes gràcies a tots el voluntaris que han fet possible aquest acte. Sense gaires mitjans, molta il·lusió i molt de voluntarisme s'ha aconseguit aquest èxit.
Em vaig emocionar i se'm va posar la pell de gallina quant les àvies que sortien de missa de 10 venien totes a votar. La Pepeta amb més de 80 anys, de missa i de dretes de tota la vida, em diu: "La meva obligació era venir a votar, el meu pare ja era de la LLiga i hagués sommiat veure tot això, ja es hora de dir prou." S'està perdent la por.

Advent = Esperança

Esperança a Copenhaguen perquè es faci un pas endavant en el futur del nostre petit planeta, esperança en la lluita de Haidar per la llibertat del poble saharaui, esperança per l'alliberament dels 3 cooperants catalans a Mauritània i sapiguem eliminar les desigulatst Nord-Sud, esperança en les consultes del dia 13 perquè no faci por que un dia Catalunya democraticament decideixi el seu futur, esperança,..... un Advent ple d'esperances.
Mentrestant per la televisió ens anuncia que el Nadal ja ha arribat al congelador de casa teva, els centres comercials obren les seves portes fins i tot els dies festius i els centres de les ciutats fa dies que s'han omplert excessivament de llums per fer més esperit de Nadal!
Tradició cristiana?. Llegim en una de les millors aproximacions històriques a la figura de Jesús, de José Antonio Pagola, que històricament de Jesús només en tenim noticies a partir dels 30 anys, que de la seva vida abans dels 30 anys no en podem conèixer res de res. Que segurament va néixer a Natzaret, un poblet petit de la Galilea i que els seus pares es deien Josep i Maria. Res més.

Buscant música per internet he trobat aquests francesos. Hi ha alguna cosa que es pot aprofitar

Découvrez la playlist ensemble vocal avec Ensemble vocal Resurrexit, Etienne Uberall

Si tu fossis en el nostre lloc també ho faries (?)

Brutal el gag del Polònia. Aquests delinqüents encara ens els faran simpatics.
Bromes a part, és de reflexió si com diuen aquí, que si tu fossis en el seu lloc també ho faries. Penso que és molt fàcil fer la critica als polítics, però és evident que no només alguns polítics miren només pels seus interessos. La vocació de servei l'hem de tenir el polítics i tota la societat. No val anar criticant els polítics i tenir actituds individualistes i no resposables amb la societat. La regeneració política ha de venir d'una regeneració de la societat. L'individualisme capitalista ens afecta a tots.

A Roda decidirem

En el Ple de l'Ajuntament d'aquest octubre hem aprovat per majoria absoluta donar suport a l'organització d'una consulta sobre la independència de Catalunya. Al mateix temps tota una colla de gent molt diversa, diverses edats, diversos partits ens hem anat trobant per tirar endavant la consulta. Una assemblea amb més de 100 persones va ser el tret de sortida de la consulta i de moment la gent està molt engrescada. S'ha començat a treballar amb un objectiu ambiciós: superar el 50 % de participació.
La qüestió és que Roda podrà decidir, que senzill i que fàcil, això és la democràcia. Qui és doncs que té por de la democràcia?

Amb Esquerra a Núria

Cap de setmana a Núria proclamant en Puigcercós com a candidat a la Presidència de la Generalitat. Trobada balsàmica i engrescadora, i molt simbològica. Ens cal molta feina, corregir errors, redreçar la nau i fer retornar la il·lusió. Penso que ho podem aconseguir, si més no aquest és el meu desig. I com a creient ( dins d'un partit laic) no vaig estar-me d'entrar a l'església i demanar-ho a la Mare de Déu:

"Una muntanya escarpda, mig any coberta de neu, volgué prendre per morada, la Mare del Fill de Déu, des d'allí favors envia a qui els hi sap demanar. La Mare de Déu de Núria, anem-la tots a visitar."

Parròquia assembleària

Ahir la Parròquia de Roda va celebrar la seva assemblea per decidir diversos aspectes del seu funcionament i sobretot del seu futur. Un centenar de parroquians, va estar discutint en assemblea com volen la seva parròquia i quins són els seus reptes més importants. Des de l'àvia Maria de més de vuitanta anys fins als monitors de l'esplai van participar activament donant la seva opinió i el vot a les propostes presentades. Aspectes com reduir el nombre de misses, l'opció preferencial pels pobres, les celebracions presidides per laics, la necessitat de més protagonisme a les dones,.... van ser els diversos temes acordats.

Donava molta satisfacció veure una comunitat, amb una mitjana d'edat molt avançada, feia majoritàriament plantejaments totalment innovadors i molt allunyats de l'ortodòxia Vaticana i de la Cúria del Bisbat.

L'Eglésia oficial no sé si té futur, però aquesta comunitat en té molt. (També es va presentar la seva pàgina web, la podeu trobar en els meus links)

No us perdeu aquesta lectura

Bonissím el darrer quadern de Cristianisme i Justícia de González Faus, és per disfrutar. Recomano la lectura, sobretot les 15 primeres pàgines, es poden llegir en un moment. Aquí teniu l'enllanç:

http://www.fespinal.com/espinal/llib/ct163.pdf

Un resum de l'essència del missatge cristià, destriant exactament l'originari de Jesús de Natzaret i traient tot el que ha posat al damunt els vint segles d'Església.

Diada Nacional

Somnio, penso, crec que algun dia aquest país serà normal, com tots els altres països. Que com a totes les democràcies podrem decidir el que volem ser, que ningú per la força ens obligarà a ser el que no som. Un país on es pugui viure en llibertat i on totes les persones puguin viure millor.
Malgrat tot, no ens aturareu.
Visca Catalunya.

I una mica més de publicitat

Hem voltat una mica

El mes d'agost en aquest país és diferent. Tot sembla que estigui aturat i tots aprofitem per fer coses diferents. La lluita i la contemplació també ha estat en part aturada i he estat lluitant i contemplant amb tota la família. Estones d'estar tota la família junta, que tanta falta fa durant l'any.
Així hem estat un quinze dies voltant pel nord d'Itàlia, n'hem dit el país de la Bruixa Befana i si voleu veure les fotos les trobareu en el meu perfil del Facebook.
I en mica en mica recomençar l'activitat, que sembla que tindrem un setembre mogut.

Tancat per vacances

No és pas que no tingui coses per explicar, ni històries per comentar, però al no ser gaire per casa, dedueixo que tindré dificultats per per conectar-me a internet. Però per poc que pugui
mirarem d'escriure alguna cosa.
Bon estiu a tothom.

SI

Just fa una setmana estava enmig del debat de l'Executiva d'Esquerra de si havíem d'acceptar o no la proposta de finançament per a Catalunya.Tot i les moltes opinions, i pressions, no tenia cap dubte que calia dir que si. Com a independentista, aquest finançament no és la meva fita, però calia ser realista, llegir bé on som, com estem i què és el que ens demana el poble de Catalunya. Benaurat sigui el dia que tinguem una majoria i puguem demanar un concert econòmic o la independència. Però ara cal anar pas a pas i anar demostrant que Esquerra no som un partit alternatiu, radical i marginal. Sinó que som homes i dones que estem governant molts ajuntaments d'aquest país i que hem començat a participar en el govern de la Generalitat. Com a partit jove hem comès molts errors, però dels errors n'aprenem, i ara nomes calia dir que si. Ja hi havia que estava esperant que tornessim a provocar la inestabilitat i evidenciar la nostra immaduresa.
Aquest no és el nostre model, però és el pas que calia donar ara, fer un servei a la gent d'aquest país i seguir treballant per un dia aconseguir una majoria que es cregui que Catalunya ha de ser social i nacionalment complerta. Una petita victòria en aquesta llarga batalla.

Mort del bisbe Guix

Amb el bisbe Guix ens ha passat que el seu successor ens l'ha fet millorar. Quant hi havia el bisbe Guix ens pensàvem que teníem un bisbe molt conservador, i ara en aquests moments, superats per l'ultra conservador actual, el trobem a faltar.

Què puc dir del bisbe Guix?, així que vaig instal·lar-me a viure a la comarca d'Osona, i canviar per tant de bisbat, vaig creure oportú presentar-me davant el meu nou bisbe. Em va concedir audiència al palau episcopal, em vaig presentar, em vaig oferir al servei de l'Església de Vic i el vaig convidar a venir a casa el dia que volgués. Suposo que no estava acostumat a aquest tipus de visites i de trobades. Mai va venir a casa, però sempre que ens havíem trobat havia estat correcte. Fins i tot ens vam trobar un cop a la sala d'espera de l'uròleg a l'Hospital de Vic.

L'anècdocta més divertida que tinc va ser en una nit de cap d'any. En Miquel Vilaró va convidar-lo i insistir perquè vingués a una pregària al Casal Claret la nit de cap d'any. A l'hora de la veritat, el qui no es va presentar va ser en Miquel i ja em teniu a mi i dos o tres pobres més fent una pregària de Taizé la nit de cap d'any en el pis de dalt de tot del Casal amb el bisbe Guix i el seu secretari. En Joan Soler va entrar un cop començada la pregària i ni el va veure. S'acaba la pregària el bisbe ens dóna la seva benedicció, en Joan Soler queda glaçat i de pedra a veure darrera seu al bisbe. Un cap d'any surrealista. Dubto molt que l'actual s'hagués dignat a venir.

Bisbe Guix, descansa en pau.

Vicenç Ferrer

Van ser els de La Vaguardia els primers a dir que calia que els polítics catalans haguessin hagut d'anar a l'enterrament del cooperant Vincenç Ferrer, avui també El Periòdico s'hi apuntava publicant diverses cartes de lectors denunciant que els polítics catalans no haguessin anat als funerals. Són els mateixos mitjans que critiquen l'expansió de la representació exterior de la Generalitat de Catalunya i donen detalladament i puntualment totes les despeses que el Vicepresident realitza obrint ambaixades o dedicant-los a cooperació exterior. Uns mitjans que també haguessin criticat si tots els polítics catalans hi haguessin anat i dirien que seria una instrumentalització i voler manipular i aprofitar-se del llegat i la imatge del cooperant català. Ja hi estem acostumats.

Dit això, és admirable el treball que aquest ex jesuïta ha realitzat al llarg de la seva vida de compromís amb els més pobres i haver pogut fer arribar la injustícia i el clam dels més pobres de la Índia a Catalunya i haver sabut mobilitzar la solidaritat catalana. A través de la seva ONG amb el sistema d'apadrinaments d'infants.

Per a mi, l'apadrinament no és el sistema ideal de cooperació, i em sento més còmode amb d'altres tipus d'ONG que promouen un altre tipus de cooperació, però hem de reconèixer que això dels apadrinaments arriba a un sector important de gent.

Aquest tipus de cooperació, més la imatge d'un jesuïta que deixa l'ordre per ser més progre, d'invocar una espiritualitat ecumènica, on hi cap tot, i de fons la músiqueta del misticisme oriental, ha estat un formula que ha tingut èxit. I hem vist com Vicenç Ferrer s'ha anat convertint en una icona per molts catalans. Donant-li aquest any el títol de El Periòdico de català de l'any.

És una sort i exemple tenir a Catalunya i al món personatges com Vicenç Ferrer, però la seva cooperació i la seva imatge no és el meu ideal. Si hagués estat polític segurament que tampoc hagués anat al seu funeral.

Per celebrar els solstici d'estiu

No tinc intenció de fer propaganda de la cervesa, però aquest spot recull en esència les nostres arrels mediterranies, el sol, la llum, l'aigua, la festa, el carrer... m'ha semblat adient per començar a festejar aquest inici d'estiu.
L'anunci diu que "el que és bo mai s'acaba", el meu company, en Ponsa, interpreta que això és la idea de l'etern retorn de Nietzsche. No ho sé, però la música la trobo sensacional i aqui teniu la lletra:
I kissed you good bye at the airport.
I held you so close to me.
I said 'So here we are now and I can't stop from crying Lilly'.
And you said 'Hey hey hoo, you know this is the way to go
You will forget about me when I'm on that plane.
Forget about me when I'm on that plane.'

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

The plane took off and my love went with it.
The chilly wind whipped my both cheeks hard.
And the man next to me said 'Everything is gonna be alright'.
I said 'Nothing is gonna be alright, but thank you anyway'.
And then I saw your face in the airplane window.
I waved my hands and I shouted to you:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

I wore a T-shirt and my worn out hat.
Abandoned as a summer cat.
And as I stood there as a broken hearted I realized you got the car keys still.
So I broke into my own old car.
I fell asleep on the passenger seat.
I dreamed of summer sex with you and you whispered in my ear:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight
Why can't you leave me tomorrow instead?
Why can't you leave me tomorrow instead?

And above the clouds she said to her self 'I can't believe how naive a man can be.
That's why I love you so and that's why I can't be with you

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight