Amb el bisbe Guix ens ha passat que el seu successor ens l'ha fet millorar. Quant hi havia el bisbe Guix ens pensàvem que teníem un bisbe molt conservador, i ara en aquests moments, superats per l'ultra conservador actual, el trobem a faltar.Què puc dir del bisbe Guix?, així que vaig instal·lar-me a viure a la comarca d'Osona, i canviar per tant de bisbat, vaig creure oportú presentar-me davant el meu nou bisbe. Em va concedir audiència al palau episcopal, em vaig presentar, em vaig oferir al servei de l'Església de Vic i el vaig convidar a venir a casa el dia que volgués. Suposo que no estava acostumat a aquest tipus de visites i de trobades. Mai va venir a casa, però sempre que ens havíem trobat havia estat correcte. Fins i tot ens vam trobar un cop a la sala d'espera de l'uròleg a l'Hospital de Vic.
L'anècdocta més divertida que tinc va ser en una nit de cap d'any. En Miquel Vilaró va convidar-lo i insistir perquè vingués a una pregària al Casal Claret la nit de cap d'any. A l'hora de la veritat, el qui no es va presentar va ser en Miquel i ja em teniu a mi i dos o tres pobres més fent una pregària de Taizé la nit de cap d'any en el pis de dalt de tot del Casal amb el bisbe Guix i el seu secretari. En Joan Soler va entrar un cop començada la pregària i ni el va veure. S'acaba la pregària el bisbe ens dóna la seva benedicció, en Joan Soler queda glaçat i de pedra a veure darrera seu al bisbe. Un cap d'any surrealista. Dubto molt que l'actual s'hagués dignat a venir.
Bisbe Guix, descansa en pau.
1 comentari:
Crec que va complir el seu Ministeri Pastoral correctament,però el seu tarannà no era gaire proper a la gent, més aviat imposava si el tenies de saludar,li he planxat les camises a les Germanetes durant un any, un
detall sencill però el suficient per tenir-li una mica de simpatía ( no he tingut l'ocasió de saludar-lo mai).Que descansi en Pau
Publica un comentari a l'entrada