Adéu Espanya

(foto: executiva extraordinària d'Esquerra d'avui)
Si a casa d'algú no m'hi volen, marxo.
S'ha acabat l'etapa autonomista i dels intents federalistes, Espanya no ens hi vol. Avui comença una nova etapa de la història de Catalunya, avui comença la transició cap a la independència, no hi ha altra solució, el pacte i l'encaix no és possible.
Vam impulsar un estatut com a darrer intent de trobar un espai per Catalunya dins d'un Estat plurinacional, però entre la sociovergència, el govern espanyol i ara el Tribunal Constitucional, ho han fet totalment impossible.
Només podem acatar la voluntat del poble de Catalunya i que es respecti la seva veu.
Som una nació, nosaltres tenim dret a decidir. Aquest serà el lema de la manifestació del dia 10.
Adéu Espanya.

La missió com la política ha de ser vocació

Avui hem celebrat el 25è aniversari de l'ordenació presbiteral d'en Màxim Muñoz, de moltes coses que s'han dit, em quedo amb les paraules de Casaldàliga:

"El perill més gran que pot tenir la missió: que es transformi en una professió, en un encàrrec, en un càrrec. S'ha dit que el pitjor que li pot succeir a la política és que en comptes de ser vocació sigui professió. Funcionaris del Regne de Déu? no és possible! Hauríem d'insistir que la missió és una vocació: una crida, una resposta, una passió, un entusiasme, un somni, una utopia: la utopia del Regne."

Sau?

No fa tant mesos que els consellers més ateus adreçaven les seves pregàries per solucionar els greus problemes d'aigua. Mesos després, i després d'una primavera molt plujosa tenim el pantà ple a vessar, no es veu ni el campanar de l'esglèsia de Sant Romà.
Aquesta imatge és de diumenge passat que m'hi vaig acostar en bici, una excusioneta per fer una mica d'exercici i per donar la benvinguda a l'estiu. On temps on és més fàcil sortir a donar la volta i adonar-nos més bé del que tenim al voltant. Meravellar-nos un cop més dels béns que ens dóna la mare natura i preguntar-nos si sabrem gestionar-los bé?

La nena d'Eurovisió amb la creu de Taizé

La guanyadora d'Eurovisió amb la creu de Taizé

Dissabte passat per casualitat vaig veure el final d'Eurovisió, va guanyar una noia alemanya que portava al coll una creu de Taizé, es va veure perfectament diverses vegades. ( una audiència de 124 milions de persones )Em va fer gràcia. Però millor són els comentaris que he trobat a la premsa:

"Eurovisión 2010: Lena Meyer-Landrut adora la Comunidad de Taizé
La joven siempre luce un colgante con el símbolo del grupo religiosa

Lena Meyer-Landrut tiene muchas caras y una está muy ligada a la religión, en concreto con la Comunidad de Taizé, grupo monástico cristiano y ecuménico fundado por el teólogo suizo Roger Schutz en 1940. En este sentido, diversos medios alemanes publicaron antes del triunfo de Lena en Eurovisión 2010 que buscó la felicidad y la paz consigo misma en una comunidad religiosa. Ocurrió en agosto de 2008 cuando Lena pasó una semana en un campamento de meditación en Taizé, Francia, donde cada año se reúnen alrededor de 100.000 creyentes para disfrutar juntos de una experiencia religiosa. Dicha vivencia marcó sobremanera a Lena Meyer-Landrut, que desde entonces luce en su cuello un colgante con el símbolo de la Comunidad de Taizé, una mezcla de cruz y de paloma que exhibió en el festival de Oslo."

Fotos de Lena Meyer-Landrut a Taizé: http://www.bz-berlin.de/kultur/fernsehen/so-lebte-lena-meyer-landrut-im-kloster-article844060.html