divendres, 25 d’abril del 2008

Mare de Déu de Montserrat

Noia de veïnat de Natzaret, dona de Poble, casada amb un treballador, pobra entre els pobres de Jahvè: deslliureu la vostra Catalunya del materialisme consumista i del benestar insolidari; arrenqueu-nos de la neutralitat, impossible en aquest món d'explotats i explotadors, i forceu l'Església catalana a optar, com Jesús, per la convivència i per l'acció a favor dels Pobres de la Terra, que són els únics hereus del Cel.

Profetessa de l'Alliberament, trobadora del Magnificat a les muntanyes de la Judea i des de la testa cisellada de Catalunya: manteniu-nos el cap ben arrelat en el seny de casa i net de tota mentida forastera, deslliureu el nostre esperit de tota mena d’esclavatge i de corrupció, i confirmeu-nos com a militants indefectibles de la Causa d’aquell Alliberament total amb què el vostre Fill ens ha alliberat per sempre.

Santuari de la Nova Aliança, ventre matern de l'Eucaristia, Sinaí nostre de Montserrat: reconcilieu-nos amb el Pare, en l'Esperit del Germà Gran, Jesucrist; salveu la unitat de Catalunya per damunt dels partidismes, agermanant en una gran família els catalans de mena i els altres catalans, i feu del nostre Poble, acostumat a la Mar oberta, una comunitat de diàleg i de coHaboració, Espanya endins, Europa enllà i amb vista a totes les terres fins als Pobles menyspreats del Tercer Món.


Filla d’un Poble sotmès a l'Imperi, Mare d’un Fill perseguit i condemnat. Cor de dona i de mare sotraguejat per les sofrences i les expectatives de la vostra gent. Cristiana fidelíssima en el seguiment de Jesús, fins a la prova extrema de la Creu redemptora: ensenyeu-nos la humil fidelitat de cada dia, arran de Poble i portant la Creu, i feu que el treball i el progrés de la feinera Catalunya siguin sempre un servei desinteressat en la construcció del Regne.

de la visita a Santa Maria de Montserrat, de Pere Casaldàliga

dimecres, 23 d’abril del 2008

Sant Jordi

Avui diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, dia del llibre, dia de la rosa, contes, dracs, princeses,... però també Jordi és un màrtir del primers segles del cristianisme, no en sabem gaire d'ell però sabem que va donar la seva vida com a testimoni de l'amor de Crist. Hi ha diversos terstimonis del segle IV que el veneren com a gran màrtir en el seu sepulcre de Lydda. (actual Lod molt a prop de Tel-Aviv)
Jordi és nom grec que vol dir el que treballa la terra. Treballem doncs per la terra, pel nostre país, per les nostres tradicions, per la nostra llengua i siguem com Jordi testimonis de vida d'aquest Crist ressuscitat.

dissabte, 19 d’abril del 2008

La feina funciona


Quan el passat estiu em van proposar d'anar a treballar a l'Associació Catalana de Municipis (ACM), no em va fer gaire il·lusió, no tenia gaire clar que aquell fos el meu lloc. No tenia gaire simpatia per l'ACM, si us haig de dir la veritat, però no ho digueu a ningú, a l'ajuntament hi ha d'haver notes meves dient a comptabilitat que no correguessin a pagar les quotes de soci de l'ACM.
Gairebé un any després la sensació és que el lloc on estic treballant l'haguessin fet expressament per a mi, sembla una feina feta a mida. No és aquella feina per a tota la vida, avui dia el món laboral canvia constantment i d'aquí un temps segur que passo per altres ocupacions ben allunyades d'aquesta, però en aquest moment laboral em sento en plenitud, pel que rebo i per tot el que puc donar.
És un lloc on hi ha activitat política, l'ACM estem a prop de les decisions que va prenent el govern que afecten al món municipal. El contacte amb els òrgans directius de la Generalitat és continu i constant. Però al mateix temps estem devent-nos als ajuntaments, a la política de proximitat, el suport als alcaldes i regidors de tot Catalunya. No he deixat la política local, un àmbit que em sembla que hi tinc bastant a dir i experiència contastada.
Però el més important ha estat poder desenvolupar la meva feina com a treballador social. Un treball Social que no passa per a estar a primera línia, però si un treball social per millorar les actuacions de serveis socials d'aquest país. Aspectes com la nova llei de serveis socials, la llei de la dependència, el desplegament dels serveis socials als ajuntaments,... són aspectes on hi puc intervenir-hi directament i crec també que hi tinc molt a aportar.
Aquests dies he estat voltant per tot Catalunya: Lleida, Girona, Tarragona, Tortosa,... veient i trobant-nos amb regidors, alcaldes, tècnics de serveis socials,... I puc dir que em sento molt satisfet de la feina que estic fent.
L'ACM és una bona eina pels ajuntaments i penso que hem d'anar a més, les ganes i les idees hi són.

diumenge, 6 d’abril del 2008

Casament de l'Ester i en Ramon

Celebració al Prat Verd de Malla. L'Ester i en Ramon s'han casat. Quina alegria veure a l'Ester radiant. Amb tota la seva senzillesai discreció l'Ester i en Ramon han fet un casament al seu estil i em sembla que tots els que hi hem estat convidats ens hem trobat molt a gust,
He tingut la sort de conduir la cerimonia, privilegis der ser encara regidor, i he intentat que tothom es fes seva la celebració. També he destacat el paper de les respectives famílies en aquest compromís d'amor que han fet els nuvis i que han promés de posar aquest seu amor al servei dels altres.
Però el que ha fet diferent aquest casament per a mi ha estat que en aquesta celebració civil hem pregat a Déu que acompanyi el camí d'en Ramon i l'Ester. Sap greu que gent creient no es pugui casar per l'Església per que abans algú s'hagi separat. L'adaptació de l'Església als signes dels temps és lenta i difícil, però jo entenc que qualsevol error passat no pot condicionar ni tancar les portes de l'Església a gent que té i vol fer un compromís com a creient. No sé com, però cal adapatar-se als nous signes i que el valor absolut de l'Església sigui l'amor i no la doctrina.
Hem fet doncs una referència al fet creient i tots els que han volgut ha pogut fer la seva pregària i demanar la benedicció a Déu per aquesta nova parella. Diguem que ha estat un casament civil amb accent creient. Més o menys el que sóc jo, un polític amb accent creient, o poder millor un creient amb opció política.
La foto és l'espai del casament un lloc molt acollidor i molt cuidat.