dilluns, 29 de juny del 2009

Mort del bisbe Guix

Amb el bisbe Guix ens ha passat que el seu successor ens l'ha fet millorar. Quant hi havia el bisbe Guix ens pensàvem que teníem un bisbe molt conservador, i ara en aquests moments, superats per l'ultra conservador actual, el trobem a faltar.
Què puc dir del bisbe Guix?, així que vaig instal·lar-me a viure a la comarca d'Osona, i canviar per tant de bisbat, vaig creure oportú presentar-me davant el meu nou bisbe. Em va concedir audiència al palau episcopal, em vaig presentar, em vaig oferir al servei de l'Església de Vic i el vaig convidar a venir a casa el dia que volgués. Suposo que no estava acostumat a aquest tipus de visites i de trobades. Mai va venir a casa, però sempre que ens havíem trobat havia estat correcte. Fins i tot ens vam trobar un cop a la sala d'espera de l'uròleg a l'Hospital de Vic.
L'anècdocta més divertida que tinc va ser en una nit de cap d'any. En Miquel Vilaró va convidar-lo i insistir perquè vingués a una pregària al Casal Claret la nit de cap d'any. A l'hora de la veritat, el qui no es va presentar va ser en Miquel i ja em teniu a mi i dos o tres pobres més fent una pregària de Taizé la nit de cap d'any en el pis de dalt de tot del Casal amb el bisbe Guix i el seu secretari. En Joan Soler va entrar un cop començada la pregària i ni el va veure. S'acaba la pregària el bisbe ens dóna la seva benedicció, en Joan Soler queda glaçat i de pedra a veure darrera seu al bisbe. Un cap d'any surrealista. Dubto molt que l'actual s'hagués dignat a venir.
Bisbe Guix, descansa en pau.

divendres, 26 de juny del 2009

Vicenç Ferrer


Van ser els de La Vaguardia els primers a dir que calia que els polítics catalans haguessin hagut d'anar a l'enterrament del cooperant Vincenç Ferrer, avui també El Periòdico s'hi apuntava publicant diverses cartes de lectors denunciant que els polítics catalans no haguessin anat als funerals. Són els mateixos mitjans que critiquen l'expansió de la representació exterior de la Generalitat de Catalunya i donen detalladament i puntualment totes les despeses que el Vicepresident realitza obrint ambaixades o dedicant-los a cooperació exterior. Uns mitjans que també haguessin criticat si tots els polítics catalans hi haguessin anat i dirien que seria una instrumentalització i voler manipular i aprofitar-se del llegat i la imatge del cooperant català. Ja hi estem acostumats.

Dit això, és admirable el treball que aquest ex jesuïta ha realitzat al llarg de la seva vida de compromís amb els més pobres i haver pogut fer arribar la injustícia i el clam dels més pobres de la Índia a Catalunya i haver sabut mobilitzar la solidaritat catalana. A través de la seva ONG amb el sistema d'apadrinaments d'infants.

Per a mi, l'apadrinament no és el sistema ideal de cooperació, i em sento més còmode amb d'altres tipus d'ONG que promouen un altre tipus de cooperació, però hem de reconèixer que això dels apadrinaments arriba a un sector important de gent.

Aquest tipus de cooperació, més la imatge d'un jesuïta que deixa l'ordre per ser més progre, d'invocar una espiritualitat ecumènica, on hi cap tot, i de fons la músiqueta del misticisme oriental, ha estat un formula que ha tingut èxit. I hem vist com Vicenç Ferrer s'ha anat convertint en una icona per molts catalans. Donant-li aquest any el títol de El Periòdico de català de l'any.

És una sort i exemple tenir a Catalunya i al món personatges com Vicenç Ferrer, però la seva cooperació i la seva imatge no és el meu ideal. Si hagués estat polític segurament que tampoc hagués anat al seu funeral.

dissabte, 20 de juny del 2009

Per celebrar els solstici d'estiu

No tinc intenció de fer propaganda de la cervesa, però aquest spot recull en esència les nostres arrels mediterranies, el sol, la llum, l'aigua, la festa, el carrer... m'ha semblat adient per començar a festejar aquest inici d'estiu.
L'anunci diu que "el que és bo mai s'acaba", el meu company, en Ponsa, interpreta que això és la idea de l'etern retorn de Nietzsche. No ho sé, però la música la trobo sensacional i aqui teniu la lletra:
I kissed you good bye at the airport.
I held you so close to me.
I said 'So here we are now and I can't stop from crying Lilly'.
And you said 'Hey hey hoo, you know this is the way to go
You will forget about me when I'm on that plane.
Forget about me when I'm on that plane.'

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

The plane took off and my love went with it.
The chilly wind whipped my both cheeks hard.
And the man next to me said 'Everything is gonna be alright'.
I said 'Nothing is gonna be alright, but thank you anyway'.
And then I saw your face in the airplane window.
I waved my hands and I shouted to you:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

I wore a T-shirt and my worn out hat.
Abandoned as a summer cat.
And as I stood there as a broken hearted I realized you got the car keys still.
So I broke into my own old car.
I fell asleep on the passenger seat.
I dreamed of summer sex with you and you whispered in my ear:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight
Why can't you leave me tomorrow instead?
Why can't you leave me tomorrow instead?

And above the clouds she said to her self 'I can't believe how naive a man can be.
That's why I love you so and that's why I can't be with you

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

divendres, 19 de juny del 2009

Sant Antoni els guardi !

La Núria fent de dos amb els Nyerros. Mai hagués imaginat la meva filla aquí dalt.

dilluns, 15 de juny del 2009

... Corpus a la ciutat del Sants

Sense comentaris

i vigantans fent la cervesa veient passar 4 nostàlgics "adorant el Santíssim".




dijous, 11 de juny del 2009

Dijous de Corpus

La festa del Corpus va néixer amb el Concili de Trento amb la intenció de contrarestar la visió de l'Eucaristia dels reformados protestants. Plenament d'acord, doncs amb el Concili Vaticà II de treure importància a aquesta festa d'adoració a les espècies eucarístiques. L'Eucaristia no és adoració, és memorial del darrer sopar i és comunió. Per això estic plenament en contra amb aquests intents de recuperació de les processons de Corpus, com el cas de Vic.Això no treu que tingui un molt bon record de les festes del corpus i de les catifes de flors que fèiem a Argentona, on tots els veïns del carrer en aplegàvem per fer l'estora. Tradicions catalanes de Corpus importants, com la Patum de Berga, una de les festes més emblemàtiques de la tradició popular catalana.
Saltem un salt de plens.

Salt de plens