La festa del Corpus va néixer amb el Concili de Trento amb la intenció de contrarestar la visió de l'Eucaristia dels reformados protestants. Plenament d'acord, doncs amb el Concili Vaticà II de treure importància a aquesta festa d'adoració a les espècies eucarístiques. L'Eucaristia no és adoració, és memorial del darrer sopar i és comunió. Per això estic plenament en contra amb aquests intents de recuperació de les processons de Corpus, com el cas de Vic.Això no treu que tingui un molt bon record de les festes del corpus i de les catifes de flors que fèiem a Argentona, on tots els veïns del carrer en aplegàvem per fer l'estora. Tradicions catalanes de Corpus importants, com la Patum de Berga, una de les festes més emblemàtiques de la tradició popular catalana.
Saltem un salt de plens.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jordi, jo veig les festes de corpus com una "colonització" del cristianisme de les arrels prerromanes... Però mira, ha arribat així o sigui que visca els gegants, nans, bastoners, diables i tota la cultura popular catalana!
Adrià,
tens molta raó, ja que la majoria de les fetes cristianes tenen subtrats anteriors. I com tu dius benvigudes siguin les festes.
El que jo volia destacar és aquest intent de retrocés a l'Eslgésia Catòlica i recuperar aspectes superats com l'adoració a l'Eucaristia.
En la festa del corpus m'entusiasme veure el ball de l'àliga, la representació del Verb, la divinitat, que s'encarna enmig del poble i surt a ballar amb tot el poble. I veure el respecte i silenci de tots el bergedans en el ball de l'àliga.
Adrià una abraçada.
Jordi
Publica un comentari a l'entrada