No he renunciat ni renuncio a la catolicitat de l'Església, la comunitat de creients és àmplia i diversa, i en respecte a aquesta pluralitat creient, el Bisbe de Roma pot representar la comunió i la unitat de la comunitat creient. Però mai el Bisbe de Roma suposa una autoritat suprema ni superior a dins de l'Església. Molt menys crec en l'autoritat moral ni en la infabilitat papal, ni molt menys crec en l'actual doctrinisme moral de l'Església ni en la reinterpretació que s'està fent del Concili Vaticà II.
Els viatges d'exaltació papal que va iniciar Joan Pau II i que continua Benet XVI no són els exemples del que hauria de ser el Bisbe de Roma, un servidor entre els servidors, i aquesta recepció de Cap d'Estat i vedettisme mediatic papal s'allunyen del paper que hauria de tenir avui l'Església.
Contrariament a les directrius dels bisbes catalans, el diumenge dia 7, a la meva comunitat parroquial si que hi haurà missa, i jo hi aniré tranquil·lament i no seré a l'espectacle de la Sagrada Família.
Perquè crec que una altra Església és possible, i com diu Pere Casaldàliga (recordem que va ser amonestat per Ratzinger per desviar-se de la ortodòxia romana):
"L'Església és un instrument de mediació, al servei del Reialme de Déu. Només té sentit quan està al servei de la humanitat: lliure, feliç, agermanda, esperançada. Jesús es va posar en contra els previlegis, contra la prepotència del temple, el latifundi i l'imperi."