Un cop més torno a recomanar els quaderns de Cristianisme i Justícia. Aquest cop el darrer publicat que és del González Faus. Senzillament, sensacional. Quan el llegia semblava que l'havien escrit directament per a mi. És el que necessitava en aquest moment, respon a moltes de les preguntes que m'he estat fent aquests dies.
La tesi és que en aquests moments més que parlar de contemplació i lluita, hauríem de parlar de contemplació i relació, és la relació amb les persones que ens envolten durant el dia a dia que podem contemplar a Déu. I només podem contemplar el rostre de Déu a través de les relacions amb les persones que ens envolten, amb l'altre. I a partir d'aquí propostes i dificultats. La reflexió és molt més que genial i molt actual. De lectura obligatòria.