Amb il·lusió i força, una pas endavant.

(foto: Joan Parera)

Els que em coneixeu sabeu que no ha estat una decisió fàcil i que he dubtat força abans de prendre-la. Les circunstàncies personals, familiars i laborals em feien dubtar a l'hora de donar continuïtat al compromís polític a l'Ajuntament de Roda. Realitzar qualsevol servei públic comporta moltes dificultats i renùncies, i si aquest servei és polític és immediatament desprestigiat, qüestionat i suspicaç d'interessos foscos.

Però sóc del munt de persones que creu que la única manera de canviar les coses per millorar-les és implicar-s'hi. I que malgrat tot, el servei polític és una eina primordial en les societats democràtiques per transformar les realitats.

Així doncs, poso a una banda de les balances les dificultats i les reserves personals i a l'altra la possibilitat de poder aportar a la comunitat una experiència, bagatge i coneixements adquirits, i prendre aquesta decisió de fer un pas endavant. I mirar de no pensar gaire amb les hores que trauré a la meva família, el perdré i les hores que deixaré de dormir.

I per a mi, aquest comrpomís en aquest moment continua tenint un nom i cognom, Roda i Esquerra. El poble on visc i un projecte de canvi. Transformar un poble per viure millor, perquè la gent sigui ben atesa i tothom pugui viure en condicions, un poble on hi hagi vida i els veïns es sentin comunitat viva.

Un projecte començat ara fa 12 anys i que ha passat hores de tots colors, però que segueix endavant i creient que entre tots podem fer un poble millor. I que en aquests moments de dificultats econòmiques, més que mai, cal fer un esforç per sortir-nos-en i tirar endavant.

Se'ns dubte que ens aquests moments de dificultats i limitacions econòmiques, l'opció més fàcil seria abandonar. Però és precisament ara, amb l'experiència i capacitats adquirides, quan crec que haig de tirar amb més força que mai i juntament amb els meus companys, fer un pas endavant i posar les nostres capacitats al servei del poble, donant continuïtat així al projecte i fent possible una renovació amb l'entrada de nova gent disposada a comprometre's.

És així com he decidit, i així m'han avalat els companys, per presentar amb il·lusió i força la meva candidatura per alcalde del nostre poble.

Joan Padrós, un exemple de servei al poble

En Joan acabava d'arribar de la mili i per a mi era el primer cop que em deixaven portar un capgròs per la Festa Major, i de bon matí em va deixar aguantar el coets amb què despertàvem el poble. A partir d'aquí totes les festes d'Argentona són amb en Joan Padrós. No hi ha Festa Major, Carnaval, Festa Major d'hivern, Tres tombs, Corpus, Festa de la Vellesa,... són amb en Joan. La seva ajuda i dedicació a les entitats del poble és innombrable i tothom té mostres de la presència d'en Joan.

Tampoc es pot entendre el Centre Parroquial sense Ell. No hi hauria Pastorets amb escuradents aguantant connexions elèctriques i no hi hauria bitxo ni salsa picant al entrepà d'en Rovelló. Ni diables, ni gegants, ni capgrossos, ni,..... Segur no que no acabaríem el llistat d'activitats i anedòctes que hem viscut amb en Joan. Ell era la festa en persona.

A part de voltar per tot Catalunya amb els gegants, no puc deixar d'evocar tots els anys de la Triquinosi. Sense Ell no hi hagués hagut Triquinosi. Ell com sempre a un segon pla, però la seva tasca era indispensable. Em podríem fer un llibre, em quedo amb la imatge d'en Padrós buscant el càntir del museu on algú de la colla s'hi va pixar a dins (no diré qui).

L'exemple d'en Joan, és l'exemple de les moltes persones anònimes que mouen els pobles i les seves entitats, alguns ens hi posem al capdavant i ens fem veure, però és gràcies als milers d'hores de totes aquestes persones silencioses ( aquest no és l'adjectiu) el que mouen els pobles i fan que els pobles tinguin vida i que encara tinguin ànima.

D'aquí endavant quan sentim a tronar serà perquè en Joan tira coets des del cel. Descansa en pau, Joan. Un quinto en honor teu.