divendres, 18 de febrer de 2011

Joan Padrós, un exemple de servei al poble

En Joan acabava d'arribar de la mili i per a mi era el primer cop que em deixaven portar un capgròs per la Festa Major, i de bon matí em va deixar aguantar el coets amb què despertàvem el poble. A partir d'aquí totes les festes d'Argentona són amb en Joan Padrós. No hi ha Festa Major, Carnaval, Festa Major d'hivern, Tres tombs, Corpus, Festa de la Vellesa,... són amb en Joan. La seva ajuda i dedicació a les entitats del poble és innombrable i tothom té mostres de la presència d'en Joan.
Tampoc es pot entendre el Centre Parroquial sense Ell. No hi hauria Pastorets amb escuradents aguantant connexions elèctriques i no hi hauria bitxo ni salsa picant al entrepà d'en Rovelló. Ni diables, ni gegants, ni capgrossos, ni,..... Segur no que no acabaríem el llistat d'activitats i anedòctes que hem viscut amb en Joan. Ell era la festa en persona.

A part de voltar per tot Catalunya amb els gegants, no puc deixar d'evocar tots els anys de la Triquinosi. Sense Ell no hi hagués hagut Triquinosi. Ell com sempre a un segon pla, però la seva tasca era indispensable. Em podríem fer un llibre, em quedo amb la imatge d'en Padrós buscant el càntir del museu on algú de la colla s'hi va pixar a dins (no diré qui).
L'exemple d'en Joan, és l'exemple de les moltes persones anònimes que mouen els pobles i les seves entitats, alguns ens hi posem al capdavant i ens fem veure, però és gràcies als milers d'hores de totes aquestes persones silencioses ( aquest no és l'adjectiu) el que mouen els pobles i fan que els pobles tinguin vida i que encara tinguin ànima.
D'aquí endavant quan sentim a tronar serà perquè en Joan tira coets des del cel. Descansa en pau, Joan. Un quinto en honor teu.