dijous, 21 de gener de 2010

S'ha de pensar amb el cap, no amb l'estómac

Amb dos temes que m'afecten directament com és immigració i món local podeu entendre que aquests dies amb el debat del padró de Vic no he estat parat. Però he mira't d'anar treballant sense fer soroll i col·laborar perquè tot això no acabés malament. Com a representat del món local a la Taula de Ciutadania i Immigració de Catalunya i en el Pacte Nacional Per a la immigració, el tema m'ha tocat directament i han hagut moments delicats.
Tampoc he volgut escriure res quant el debat estava totalment desbocat i semblava que es tractava de veure qui la deia més grossa. M'ha donat la sensació que molts cops es parlava més amb l'estómac que amb el cap. És allò que diuen que a situacions complexes no es poden donar respostes senzilles.
Com a cristià, de posicionament només n'hi ha pot haver-hi un: "l'estranger és el teu germà". Com a polític d'esquerres també és evident que volem la millor atenció pel major nombre de persones. Però suposo que també hi ha les limitacions que aquí no es poden solucionar tot els problemes del món i que si no hi ha feina és evident que no es pot atendre a més gent.
Per tant, com polític local faré tot el possible per que aquí pugui viure la gent més i millor, vinguin d'on vingui. També puc entendre la gent que no se sent ben atesa als serveis mèdics, als serveis escolars o tingui problemes de convivència en la seva escala de veïns on en el seu barri i pensi que la solució és aturar la immigració. Però això no és un problema de padró. La gent vol més i millor atenció, serveis adients i de qualitat. El que hem de fer els polítics és resoldre aquestes temes la gent se senti ben atesa i puguem estendre el benestar al major nombre de persones. Els polítics no podem acceptar la resposta fàcil que els problemes se solucione aturant la immigració i donar la resposta fàcil de demostrar que aquí no volem a ningú més posant com excusa un tràmit legal i una contradició legal-administrativa.
No llencem la feina ben feta de tanta gent durant els darrers anys.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Amb trec el barret davant de la teva reflexió, GRÀCIES!