dijous, 31 de desembre de 2009

Pistes creients per seguir els Pastorets

(Adjunto el text del diptic que he fet pels Pastorets del Casalot)

L’origen dels Pastorets el trobem en el teatre religiós medieval català que en dates nadalenques s’estructurava en l’adoració dels pastors, la lluita entre el bé i el mal i la descripció bíblica del naixement. Un gènere teatral lligat als cicles litúrgics amb finalitats didàctiques que acabaria transcendint el marc eclesial fins a convertir-se en teatre popular.
Combinen els continguts del misteri cristià del naixement de Jesús amb dramatitzacions divertides que tenen els pastors. Un equilibri entre la broma i la reflexió, entre quotidianitat i el misteri.
Tes eixos bàsics:
1.- El bé i el mal, personificats en sant Miquel i Satanàs. La lluita clàssica entre el bé i el mal.
2.- El Misteri de Nadal, personificat en Josep, Maria i el naixement de l’Infant Jesús.
3.- Els dos pastors contraposats i complementaris en caràcter i murrieria que ens personifiquen a nosaltres, els espectadors, més directament.

El Naixement de l’Infant Jesús

Els estudis bíblics ens indiquen la dificultat d’arribar a la biografia real de Jesús. Els textos bíblics escrits per les comunitats de creients cristians molt anys després de la mort de Jesús, tenen per objectiu acostar-nos a la fe en Jesucrist Fill de Déu. No són una descripció real de la història de Jesús. En els evangelis hi podem trobar accions i paraules reals de Jesús però moltes d’altres són elements catequètics i teològics per difondre la fe en Jesucrist. Els estudis bíblics ens ajuden a destriar aquests aspectes.
És acceptat per la majoria dels experts biblistes considerar que les narracions del naixement de Jesús, que només trobem en els evangelis de Mateu i Lluc, són narracions literàries amb la intenció de subratllar i proclamar una veritat de fe, no són un llibret històric.

Les úniques dades que poden tenir certesa històrica de Jesús és que va néixer al regnat de l’emperador romà August, certament abans de la mort d’Herodes el Gran, que es va produir la primavera de l’any 4 aC. No és possible precisar la data exacta del seu naixement. Es coincideix a situar-lo entre els anys 6 i 4 abans de la nostra era. Probablement va néixer a Natzaret, tot i que Mateu i Lluc parlen de Betlem per raons teològiques. En qualsevol cas, Natzaret fou la seva veritable pàtria. Els seus pares es deien Josep i Maria.
D’aquests relats hem de desentranyar, retenir i proclamar de nou, que aquest infant fràgil no era un home qualsevol, sinó el mateix Déu fet condició humana, que va estimar tant la matèria que la va assumir, i que li van agradar tant els homes que es volgué fer un d’ells, per tal d’alliberar-nos, i es va humanitzar per tal de divinitzar-nos. Amb ell el procés evolutiu assolí una culminació del camí fins a Déu, perquè en ell ja es donà la fi present i la meta ja assolida dins del temps. Ja no estem sols, Ell és enmig nostre. Aquesta és la nostra esperança i la nostra alegria que celebrem per Nadal.

Cal doncs representar els Pastorets?

“No cal salvaguardar la historicitat de les escenes nadalenques però si que hem de recuperar el significat religiós i antropològic dels relats de Nadal , ja que el mite i el símbol propi del llenguatge religiós aconsegueix apropar-nos a realitats profundes de la vida, del bé i del mal, de l’alegria i de la tristesa, dels homes i de l’absolut, molt més que no pas de la història concreta i les dades fredes. Els Pastorets han de seguir i siguin entesos i revelin allò que volen i han de revelar: que Déu va entrar en aquest món per mai més no deixar-lo, i que a la nit benaurada del seu naixement nasqué un sol que ja no es pon mai més.”(Boff, L)

Algunes pistes:

Evangeli de Mateu. Escrit al voltant dels any 80 en una comunitat cristiana enmig de jueus amb qui estan amb disputa. Per tant proclama que Jesús és el veritable Messies i no pas un fals profeta o un rabí fracassat com defensen les comunitats jueves. Defensa el compliment de les escriptures: Messies del poble jueu, fill de David, nascut a Betlem i que i naixerà d’una verge.

Evangeli de Lluc. Jesús és la Salvació de Déu, el Senyor. Ens vol destacar el caràcter sobrenatural i diví de Jesús, fill de Déu. En Jesús, Déu pel seu amor, ens ofereix els homes la salvació, és portador de l’Esperit. No apareix a la història com a fruit de l’amor d’uns esposos, sinó com a fruit de l’amor de Déu a la humanitat. Destaca el caràcter diví de concepció de Jesús no tant la virginitat personal de Maria.
Natzaret. Poble petit i desconegut, que devia tenir entre dos-cents i quatre-cents habitants. No apareix mai esmentat als llibres sagrats del poble jueu. Estava situat a les muntanyes de la Baixa Galilea a uns 340 metres d’altura en el vessant d’un turó, lluny de les grans rutes. Les cases del poblat estaven escampades pel vessant sud dels pendents, amb terrasses per a conrear-hi.

Àngels. Són ordinàriament en la bíblia els que transmeten els significats secrets i profunds de part de Déu. Els àngels proclamen el significat de la nit de Nadal: cel i terra es reconcilien perquè Déu dóna la pau i la salvació a tots els homes.

Pastors. Són, teològicament, els representants dels pobres, als quals Jesús fou enviat. Constituïen una classe menyspreada i impura davant la llei. Jesús és enviat precisament a aquests asocials i marginats religiosament.

Guia dels Pastorets, de Josep Maria Folch i Torres

1. Pròleg: Masia catalana nit de Nadal abans d’anar a Missa del Gall.
S’insereix la paràbola del fill pròdig.

2. Bosc Tenebrós. Inici de la història dels pastors, presentació del mal i primera lluita amb el bé.

3. Camí del Temple, el Temple, Passejada i Casa de Josep. Quatre escenes que recreen el casament entre Josep i Maria a Natzaret. Les úniques referències les podem trobar a Mateu. Mt1,18-25:
El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: --Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. 21 Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. 22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: 23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres». 24 Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. 25 No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.

4.Temptacions de Lluquet i Rovelló.

5. Anunciació a Maria: Escena basada en el relat de l’evangeli de Lluc. Lc1, 26-35:
El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué: --Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. 29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué: --No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el
tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. 34 Maria preguntà a l'àngel:--Com podrà ser això, si jo sóc verge? 35 L'àngel li respongué: L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu.

6. Les calderes de Pere Botero.

7. El salvament de Getzè.

8. Carrer de Betlem. L’evangeli de Lluc situa el naixement de Jesús a Betlem i que no havien trobat cap lloc on allotjar-se. Lc2,1-7
Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. 2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. 5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. 6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

9.Anunciata dels pastors Lc2,8-15
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l'àngel els digué: No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. 13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: 14 --Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. 15 Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells: --Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.

10. Desesperació del dimonis. El mal és vençut i Llucífer fa referència a l’episodi del Rei Herodes de l’Evangeli de Mateu. Mt2,1-12

11. Portal de Betlem Lc2,16-20:
Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

Per aprofundir més:
Pagola, J. Jesús. Aproximació històrica. Ed. Claret.
Boff, L. Jesucrist llibertador. Ed. Claret.
Vilarrúbies, A. www.bisbatvic.com/documents/13.12.09.pdf