divendres, 27 de febrer del 2009

Etty Hillesum

Etty Hillesum era una jove holandesa d'ascendència jueva que va morir al camp de concentració d'Auschwitz l'any 1943. Una pensadora que va deixar els seus diaris plens de reflexions a l'entorn del sentit de la vida en uns moments de màxima dificultats pels jueus com ella, però on es desprèn serenor, optimisme i sentit per viure.

El portal francès catòlic http://www.croire.com/ ens proposa per aquesta Quaresma una reflexió de l'Etty per cada dia d'aquesta quaresma. Enllaç per l'enviament d'aquesta reflexió diària: http://www.croire.com/article/index.jsp?docId=2362769&rubId=151

divendres, 20 de febrer del 2009

El dia va creixent

Quan al matí marxo a treballar ja comença a clarejar i quan torno a la tarda amb el bus encara hi ha claror, sembla que anem deixat la foscor i poc a poc es va acabant el mal temps. Sóc dels que necessito claror i bon temps, veig les coses molt diferents si som al mes de novembre o estem al mes d'abril. Sóc mediterrani i necessito la llum. A casa faig broma i els dic que els meus avantpassats ibers eren de la tribu dels laietans, en canvi els de la plana eren de la tribu dels ausetans, que devien estar més adaptats a la boira, jo no.
Som dies de carnaval, això vol dir que la setmana vinent començarà la quaresma, la preparació per la gran festa de la pasqua, la festa de la vida enmig de la primavera. Anem pas a pas i anem veient aquests dies com va creixent la llum. I comencem a pensar en aprofitar aquests quaranta dies de preparació de la pasqua.

divendres, 30 de gener del 2009

Una cançó del youtube per distreure

He troba aquesta cançó en el bloc d'en Sergi d'Assís, un monjo de Montserrat, el bloc és diu Oíkia i cal donar-hi un cop d'ull, val la pena.
Aquesta canço fa anys que la cantem a la Pasqua de Vic a la Vetlla Pasqual: Llum de Jesús.

dimecres, 21 de gener del 2009

Un altre semestre acabat

Dissabte vaig acabar les proves de validació de les assignatures d'aquest semestre de la UOC. Estic content i satisfet de tornar a estudiar i sobretot d'estudiar amb aquest mètode de la UOC. Haig de reconèixer que anys enrere quan en Pep Molas va començar a estudiar-hi em va semblar molt difícil això de tornar a estudiar i tornar a la universitat. Però en aquest moment tornar a estudiar ha estat un repte i una renovació personal que m'ha obligat a mantenir les capacitats cognitives i d'esforç despertes. Al mateix temps que em motiva molt poder ampliar els coneixements, ampliar el currículum professional i tenir en compte que la formació no s'acaba mai i que no saps mai on i en què acabaràs treballant.
Penso que val la pena fer un esforç i poder d'alguna forma o altre continuar estudiant, a mi m'està fent molt de bé i poc a poc ja sóc a mitja llicenciatura.

dimecres, 7 de gener del 2009

Diada de Reis (els de veritat)

Foto d'en Pau i la Majda amb en Gaspar. Que senzill i bonic seria el món si fóssim com els infants.

dijous, 25 de desembre del 2008

Avui dia de Nadal: visca Macià !

Avui dia de Nadal fa 75 anys que va morir el President Macià, mantinguem viu el llegat de l'Avi: "una Catalunya lliure, justa, pròspera i gloriosa".
Bon Nadal a tots.

divendres, 19 de desembre del 2008

Pacte Nacional per a la immigració

Aquest migdia en el Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat hem signat el Pacte Nacional per a la Immigració, un acord general per avançar en l'acollida de les persones immigrants i la definició d'actuacions en favor dels immigrants i la seva integració a la societat catalana.
He recordat més de vint anys enrere quant al Maresme van començar a arribar els primers immigrants i vaig decidir fer les pràctiques de Treball Social a la Comissió Diocesana d'Immigració i a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Mataró on començaven a fer treball voluntari amb els "negres del Maresme".
La meva dedicació i interès per l'atenció a les persones immigrants ve de lluny, però el que no podia imaginar era la meva intervenció directa en aquest Pla Nacional i que avui estaria amb els màxims dirigents del país signant aquest compromís.
Benvingut sigui aquest pacte i que puguem continuar construint aquesta Catalunya amb lloc per a tothom.
(si mireu la foto amb una lupa m'hi veureu)

dimecres, 10 de desembre del 2008

Visca en Tardà, mori el Borbó

Els que tenim la sort de conèixer en Joan Tardà sabem que és un polític honest i tenaç, sempre al costat dels més febles i fidel al seu país. Per això em fa pena el linxament mediàtic de la caverna madrilenya que està patint. Però més greu és que aquí a casa nostra hi hagi persones que afavoreixin aquesta campanya. El problema dels catalans no és Madrid, el problema el tenim a casa, quan justifiquem als qui ens estant agredint contínuament.
Algú pot sorprendre que la gent d'Esquerra estiguem en contra de la constitució i que estiguem en contra de la monarquia. Hem de callar per no fer enfadar al rei?, hem de renunciar als nostres ideals per no molestar a la dreta monàrquica espanyola?.
Fer pedagogia a Madrid s'ha acabat, allí només hem d'anar a buscar el que és nostre.
Com en Joan Tardà que gràcies a ell avui el poble de Roda és propietari del patrimoni de la fàbrica de la Blava, sense les gestions i tenacitat d'en Tardà, avui la Blava continuaria sent propietat de l'Estat Espanyol i ara és del poble de Roda.
Gràcies Joan.

dijous, 27 de novembre del 2008

Compromís polític i sentit cristià, de Joan Rigol

Acabo de llegir aquest llibre del democratacristià i ex president del Parlament, Joan Rigol. Un assaig acadèmic a partir de l'allunyament actual de la política de la societat, llegits des del compromísi i direcció dels documents del Vaticà II.

En el darrer capitol ens parla de la seva experiència personal i del seu compromís polític:

"L'important dels meus ideal és que m'ajudin a fer camí amb els altres, a compartir la solidaritat humana. La ideologia m'ha d'ajudar a treballar amb horitzons amplis, a llarg termini. Però la meva fita de futur última no està prefixada per la meva ideologia, sinó per la meva fe.

La meva fe cristiana no em dóna solucions als problemes de la societat; m'indica amb quin esperit m'hi he d'implicar. No he de conformar-me en un anar superant circunstàncies, a ser pragmàtic i prou o un conjunturalista. La vida de les persones i dels pobles és més que això. El sentit del meu compromí exigeix una dimensió àmplia del temps i l'espai. Veig la política també com quell esforç humà que sap vincular l'immediat amb el més enllà d'ell mateix."

dilluns, 17 de novembre del 2008

dia mundial diabetis

Dissabte passat amb en Jaume de l'Associació de diabètics vàrem estar fent controls de "sucre" al barri de l'Erm de Manlleu. En tres hores vam arribar a fer més de 200 controls a les persones que anaven al mercat i s'aturaven a la nostra paradeta informativa.
Dir que la majoria de persones que vàrem fer controls era gent gran i moltes persones immigrants. Vàrem detectar diverses persones amb diabetis sense que elles ho sabessin, vàrem enviar-ne bastantes al CAP i alguna fins i tot a l'hospital.
Primer: bona feina aquesta d'anar pels mercats fent controls i fent pedagogia de la diabetis, cada dia hi ha més persones amb aquesta malaltia. Un excel·lent per l'Associació.
Segon: hi ha un divorci entre el sistema sanitari i la població immigrant. Problemes de comunicació i de cultura sanitària. Alguna cosa s'ha de fer. Necessita millorar.

dissabte, 1 de novembre del 2008

Redes Cristianas

En els enllaços de la dreta del bloc he afegit l'adreça web del portal Redes Cristianas. Un portal de diversos col·lectius cristians de base on diàriament hi ha noticies i articles diversos. També he afegit en el bloc un RSS amb l'actualització dels articles i noticies d'aquest portal de Redes Cristianas. Hi ha articles i reflexions molt bones i és una manera fàcil d'estar al dia de les noticies d'aquests que creiem que cal ser contemplatius en la lluita.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Per Catalunya

Aquestes van ser les darreres paraules que va pronunciar Lluís Companys, avui fa 68 anys, abans de ser assassinat. Companys va ser assassinat per ser el President de Catalunya, per ser un lluitador de les llibertats de les persones més febles i també per ser President d'Esquerra Republicana.
Avui ha estat el meu primer acte oficial com a membre de la direcció d'ERC, en l'ofrena que hem fet l'executiva nacional al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc. He sentit la responsabilitat de ser dirigent d'aquest partit, del partit de Macià i de Companys, i tants d'altres homes i dones que van lluitar i van donar la seva vida pel seu país i pels drets de les persones.
Esperem viure molts anys en democràcia i no haver de viure tot el que aquells homes de la república van haver de viure i patir. Però mantinguem també el record i memòria d'homes com Companys que amb encerts i errors van ser fidels tota la vida als seus ideals de llibertat i fraternitat.
Per Catalunya.

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Gràcies

Avui un dia de tardor ha sortit un sol immens. He sentit l'escalf de tots els companys. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible. Espero no defraudar.

diumenge, 28 de setembre del 2008

Festa Major Roda de Ter

La Núria fent d'anxaneta al pilar d'entrada amb els Nyerros. Jo estic tocant la gralla però patint molt per aquest primer castell de la Núria.

dissabte, 20 de setembre del 2008

Pegasus

Ahir amb en Jordi Arumí vam anar al Mercat de Música Viva de Vic a veure el retorn de Pegasus, va ser genial!. El video no és d'ahir, ara tenen 20 anys més.

dimarts, 16 de setembre del 2008

dijous, 28 d’agost del 2008

Fernando Lugo, bisbe i president de Paraguai

Aquest mes d'agost va assumir la presidència de Paraguai, Fernando Lugo, que havia estat fins ara bisbe d'una diòcesi molt pobre del mateix Paraguai. L'opció de Lugo d'entrar a la política i abandonar el seu estat clerical va aixecar molta discussió, finalment sembla que el Vaticà ho ha acceptat. Ell sempre ha defensat la seva opció política per millorar la situació de pobresa del país després de 61 anys de govern monocolor del partit colorado. Esperem que tingui molta sort i pugui aconseguir els seus objectius. Molt lloable el seu exemple i testimoni, ara esperem que se'n pugui sortir.
Com exemple d'aquest mateix sentiment us adjunto la carta de salutació enviada pel bisbe Pere:

Querido Fernando, querido de verdad por millares y millares de hermanos y hermanas que te estamos acompañando, hace tiempo, en tu generosa opción. Hace muchos días, Fernando, que rezamos contigo y por ti y por tu pueblo tan sufrido.
El Verbo Divino, en el misterio de la Encarnación, se hace palabra humana, ubicada, samaritana, libertadora. Gracias por tu generosidad histórica, por tu radicalidad evangélica ya comprobada en tus opciones y en tu misión. Confiamos plenamente en tu coherencia, en tu lucidez y en esa opción por el Reino. Por los pobres del Reino, por los/las militantes del Reino, en la Sociedad y en la Iglesia.
Confiamos también en tu voluntad, ya expresada por varios gestos, de asumir Nuestra América en una comunión entre pueblos hermanos y reivindicando, con gratitud histórica, con espíritu ecuménico y ecológico, los derechos de nuestros pobres y de nuestros pueblos aborígenes y la sangre pascal de nuestros mártires.
Tu discurso, al tomar posesión, es una auténtica declaración de principios y un juramento “bautismal” de seguir dándote todo entero, “con un oído al Evangelio y otro oído al Pueblo”, como nos pedía el hermano obispo mártir Angelelli.
Seguiremos unidos, en comunión misionera de discípulos seguidores de Jesús de Nazaret, en coherencia personal y social, descalzos de privilegios y ostentaciones, con una invencible esperanza; “esperanzados y esperanzadores”, como pedía el otro mártir Ellacuría. Recibe, hermano, un fuerte abrazo, en la Paz subversiva del Evangelio y en la incansable caminada del Pueblo Guaraní hacia la Tierra sin Males.
Pedro Casaldáliga, Obispo emérito de São Félix do Araguaia, MT, Brasil

dissabte, 16 d’agost del 2008

3 anys de la mort del germà Roger de Taizé

Avui 16 d'agost fa 3 anys que una persona amb problemes de salut mental va matar al germà Roger durant la pregària del vespre de la comunitat de Taizé. Passats aquests anys podem veure com Taizé continua la seva tasca i la feina. En motiu d'aquest aniversari en el web de la comunitat hi ha una entrevista amb el cardenal Kaspers que dóna la seva visió del germà Roger i la situació actual de la comunitat: http://www.taize.fr/es_article7346.html

Blessed Be Your Name

Lloem a Déu també per aquests dies de descans.

dilluns, 4 d’agost del 2008

Si avui és 4 d'agost, això és la nit boja

Ja ho he dit i ho he escrit algun cop, que la nit boja és per a mi una de les diades importants del meu calendari anual. Cada vigília de Sant domingo em trobareu a la plaça nova d'Argentona iniciant la festa major. Fa més de vint anys que amb la colla de la "triqui" vam idear i organitzar aquesta festa: correfoc, ball amb dues orquestres per arribar a les matinades i anar a despertar a tot el poble per començar la diada de Sant Domingo amb els gegants, l'ofici i la festa del càntir.
És un dia de trobada de tota la colla, siguem on siguem durant l'any, ens trobarem tots durant aquesta nit predisposats a fer festa i també per xerrar i explicar-nos com anem. És doncs un espai amb una certa litúrgia pròpia, un espai sacralitzat, on les individualitat es fonen en un tot, en un col·lectiu d'amics i de companys. Una part d'aquesta comunitat local que celebra la seva festa enmig de la calor de l'estiu.
La nit boja és més que una festa, és la meva festa, és la nostra festa, la festa del companys, de saber que venim d'un passat comú i que continuem endavant. Un espai per festejar la vida per sentir-nos vius i sentir-nos acompanyats d'uns amics i que alhora som una part d'aquesta comunitat que és Argentona.
Enmig d'aquesta nit m'han passat molt records pel meu cap i aquí enmig del ball he donat gràcies a Déu per ser on sóc i tenir el que tinc. Quan diem que Déu es va fer home estem dient això que Déu es fa present enmig dels homes, i aquesta nit, ho fa enmig de la plaça nova ballant i festejant la vida, acompanyant-nos en aquest viure. Això és si més no el que he pensat jo.
Sempre he dit que el dia que em mori cremin i escampin les meves cendres per la muntanya. Avui he pensat que guardin una part d'aquestes cendres i les escapin a la plaça nova el dia de la nit boja, perquè allà és on una part de la meva individualitat forma part d'un tot. Això si, espereu que sigui la matinada quan només quedin els més bons.



Gloria i lloança a Sant Domingo

dilluns, 28 de juliol del 2008

Començo vacances

Tinc la sort de poder fer 4 setmanes de festa i poder fer més el mandra, estar una mica més per la canalla i fer alguna d'aquelles coses que durant l'any mai tens temps fer fer-les.
Així doncs, segurament tampoc obriré massa l'ordinador i suposo que les meves publicacions en aquest bloc seran inferiors.
D'entrada hem començat amb una de les festes majors importants, la Festa de Santa Anna del Vendrell, una mostra impressionat de cultura popular, on a part dels tradicionals castells i balls de diables també tenen unes cercaviles de diversos grups de cultura popular, ball de bastons, ball de panderos, ball de pastorets, cavallets, ball de valencians,... tot una sèrie de grups que surten de cercavila un cop acabada la missa de Santa Anna. Ens va impressionar el gran nombre de gent jove que participava d'aquestes activitats. I també el nivell de cura en el vestuari i en el manteniment de la tradició.
Encara tenim país. Un cop més les comarques de Tarragona ens donen una lliçó de festa i cultura.
Al Vendrell Santa Anna està ben honorada.

dimecres, 16 de juliol del 2008

Fins on ha d'arribar la meva solidaritat?

Finalment l'Estat Espanyol ha publicat les balances fiscals on es reconeix de manera oficial el gran deute fiscal que pateix Catalunya. Sóc dels que crec que la riquesa s'ha de repartir i millorar la redistribució econòmica. Que si uns tenim la sort de viure en situacions econòmiques favorables transferim part de les nostres rendes a realitzar polítiques de millora i desenvolupament de territoris menys afavorits.
Nosaltres hem estat afavorint-nos de transferències de fons europeus realitzats per països com Alemanya. He participat activament en campanyes demanant el 0.7% de les nostres rendes a països més pobres. Crec fermament en la solidaritat i que aquesta ha de ser una de les bases per la transformació d'aquest món tan desigual. Recordo xerrades de l'Arcadi Oliveres on afirmava que si tots el països rics reduíssim la nostra renda i visquéssim amb la renda de Portugal, tot el món podríem viure igual, tot el món podria viure com viuen els portuguesos.
Però el concepte de solidaritat és que jo decideixo voluntàriament la cessió de part de la meva renda. En cap cas solidaritat és que uns altres siguin amos dels meus impostos i siguin ells qui decideixen les meves quotes de solidaritat. Quotes que com veiem no són del 0.7% sinó de fins el 9%.
Catalunya ha d'ajudar a Extremadura correcte, però també vull ajudar els països del mediterrani i també els països africans. I vull ser jo qui decideixi i veure si un 9% de solidaritat pot anar fins i tot en contra del meu propi país.
El més fort de tot això és que ens diuen que no som solidaris.

dimecres, 9 de juliol del 2008

Avui faig quaranta anys, o bé, vint anys que tinc vint anys

Avui, 10 de juliol, fa 40 anys que vaig nèixer. Penso que no cal donar-hi gaire importància, que tan important és fer-ne 39 com 41, però els quaranta no deixa de tenir el seu morbo. Puc dir que estic content i que em sento molt bé, res de crisi dels 40, si de cas la crisi dels 40 la vaig tenir l'estiu passat, ara sembla que tot pinti molt més bé.
Tinc poques fotografies de petit, he penjat aquesta típica de la benedicció de rams amb els meus germans grans, l'Estel i en Joan. És una forma de veure que en quaranta anys han pasat moltes coses i molts canvis i també és la manera de dir que aquests 40 anys és una aniversari també per tota la família, els meus pares, els meus germans i ara la meva dona, els meus fills, nebots, cunyats,.... Gràcies a tots anem creixent i fent-nos més grans i més persones.

Amb els quaranta anys queda molt clar que un ja no és jove. Fa vint anys que vaig fer el vint anys, la plena joventut, i qui es pensi que amb quaranta anys és jove s'està enganyant ell mateix. Quaranta anys és maduresa i n'hem d'estar molt contents, així ho penso jo.
La fotografia és un regal d'en Josep Maria Gensana quan vaig fer vint anys, una benedicció del papa polac per tocar-me la moral.


dimarts, 1 de juliol del 2008

Construir l'esperança

"Construir l'esperança" és el darrer títol dels quaderns de Cristianisme i Justícia, núm. 154, de Jaume Botey. Us adjunto el pdf d'aquest quadern ja que l'he trobat sensacional. La reflexió sobre la necessitat d'esperança que té aquest segle XXI i les experiències de viure esperançat, que culmina amb l'anunci de Jesús de l'espera del regne.
Com a testimonis de viure compromès en aquesta d'esperança ens posa l'exemple de vida de Charles Péguy, Walter Benjamin, Dietrich Bonhoeffer, ja citat en aquest bloc i també de Simone Weil, la jueva parisenca de la fotografia que va unir en la seva vida compromís social i mística.
Llegiu el quadern val la pensa. Si no coneixeu aquests quaderns sapigueu que els envien gratuïtament o els podeu descarregar del web: http://www.fespinal.com/espinal/llib/ct154.pdf




"Per ser persona, cal ser monjo i polític"

En Ramon Benito m'ha passat una entrevista que la contra de La Vanguardia va fer a Ramon Panikkar el 17 de juny. Us copio un extracte d'aquesta entrevista que lliga molt bé amb la idea d'aquest bloc:

"El silencio forja el sentido. Y lo estamos abandonando a cambio de una superficialidad banal e insulsa. Ruido a todas horas en todas partes para no tener que pensar.
No todos podemos ser monjes...
¡Todos estamos llamados a la meditación!¡Todos la necesitamos! También todos necesitamos
la soledad y el silencio tanto como la sociedad y las palabras.
... Ni políticos.
Ese es el grave error de nuestro tiempo: dejar la mística y la política a los profesionales.
La vida espiritual y la vida política no son oficios, son dimensiones irrenunciables de cada uno de nosotros.
Que exigen esfuerzo: más cómodo delegarlas y luego quejarse de los delegados. Todos estamos llamados a realizarnos en ellas. Sólo si somos todos políticos y monjes podremos realizarnos plenamente como personas. Si no, somos incompletos.
Vida completa: ¿otra contradicción?
Sobre lo que usted pregunta, la duración y el fin de la vida, me he inventado una palabrita,
tempiternitat, que no es un tiempo ni largo ni corto, sino único...
No podemos decidir la duración, pero sí la intensidad de nuestras vidas.
La intensidad es parte de la singularidad. Somos singulares. Somos únicos... Miserere Domine,
apiádate, Señor, porque ego sum pauper, soy pobre... ¡Et unicuus! Y único, dice el salmo latino.
...
¡Unicuus! Esta singularidad... Perdone... Perdone... Que me emocione...
Es emocionante.
¡Cada uno de nosotros es único!
...
Si alguien le dice que usted le gusta porque le recuerda a alguien, es que no le ama: cada
uno de nosotros es único e irrepetible. Pero esa singularidad sólo podemos vivirla si renunciamos
al pasado, que es sólo un recuerdo, y al futuro, que es sólo una ilusión, y vivimos en el presente tempiterno."