Ja ho he dit i ho he escrit algun cop, que la nit boja és per a mi una de les diades importants del meu calendari anual. Cada vigília de Sant domingo em trobareu a la plaça nova d'Argentona iniciant la festa major. Fa més de vint anys que amb la colla de la "triqui" vam idear i organitzar aquesta festa: correfoc, ball amb dues orquestres per arribar a les matinades i anar a despertar a tot el poble per començar la diada de Sant Domingo amb els gegants, l'ofici i la festa del càntir.
És un dia de trobada de tota la colla, siguem on siguem durant l'any, ens trobarem tots durant aquesta nit predisposats a fer festa i també per xerrar i explicar-nos com anem. És doncs un espai amb una certa litúrgia pròpia, un espai sacralitzat, on les individualitat es fonen en un tot, en un col·lectiu d'amics i de companys. Una part d'aquesta comunitat local que celebra la seva festa enmig de la calor de l'estiu. La nit boja és més que una festa, és la meva festa, és la nostra festa, la festa del companys, de saber que venim d'un passat comú i que continuem endavant. Un espai per festejar la vida per sentir-nos vius i sentir-nos acompanyats d'uns amics i que alhora som una part d'aquesta comunitat que és Argentona.
Enmig d'aquesta nit m'han passat molt records pel meu cap i aquí enmig del ball he donat gràcies a Déu per ser on sóc i tenir el que tinc. Quan diem que Déu es va fer home estem dient això que Déu es fa present enmig dels homes, i aquesta nit, ho fa enmig de la plaça nova ballant i festejant la vida, acompanyant-nos en aquest viure. Això és si més no el que he pensat jo.
Sempre he dit que el dia que em mori cremin i escampin les meves cendres per la muntanya. Avui he pensat que guardin una part d'aquestes cendres i les escapin a la plaça nova el dia de la nit boja, perquè allà és on una part de la meva individualitat forma part d'un tot. Això si, espereu que sigui la matinada quan només quedin els més bons.
Enmig d'aquesta nit m'han passat molt records pel meu cap i aquí enmig del ball he donat gràcies a Déu per ser on sóc i tenir el que tinc. Quan diem que Déu es va fer home estem dient això que Déu es fa present enmig dels homes, i aquesta nit, ho fa enmig de la plaça nova ballant i festejant la vida, acompanyant-nos en aquest viure. Això és si més no el que he pensat jo.
Sempre he dit que el dia que em mori cremin i escampin les meves cendres per la muntanya. Avui he pensat que guardin una part d'aquestes cendres i les escapin a la plaça nova el dia de la nit boja, perquè allà és on una part de la meva individualitat forma part d'un tot. Això si, espereu que sigui la matinada quan només quedin els més bons.
Gloria i lloança a Sant Domingo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada