Diguem vacances, diguem Setmana Santa, diguem Pasqua, diguem com vulguem però aquests dies a més de descansar i fer alguna cosa diferent, són per a mi dies especials, els dies per viure d'una forma més intensa les meves creences. Així ho procuraré i així m'agradaria que un cop passats aquests dies sigui més intensa la meva esperança de creure en la Vida i que Tot i tots vagi millor.
Independenment de cada creença crec que tota persona tenim, amb més o menys força, segons el moment, un sentit de transcedència que dóna sentit i valor a la nostra vida, que el nostre pas per la terra no és un fet puntual i exclusivament biològic sinó que estem aquí per fer una terra i una humanitat millor i que d'alguna manera o altra formen part d'una unitat amb tot l'univers i que arribarem en alguna plenitud de Vida alliberats.
Aquesta Fe la visc amb i en la cultura on vaig néixer i que em van transmetre el meus pares, el Cristianisme de tradició catòlica, que malgrat totes les seves limitacions m'ajuden a viure aquest sentit últim i sentit del meu cada dia.
Així aquest dies de Pasqua reviuré el misteri d'un Déu fet home, que va donar sentit a la seva vida fent-se servei als altres, que aquest estimar als altres el va portar fins a les darreres conseqüències, la mort i el dolor, i que fa costat a totes les persones que pateixen, però que per sobre de tot hi ha la Vida viscuda en plenitud i que per tant hem de viure amb l'esperança que res és en va.
Per tant m'agradaria passar per aquesta vida havent viscut amb intensitat, a aprendre a alliberar-me de la por que em paralitza i ser home d'esperança, en aquests moments complicats que ens ha tocat de viure.
Ja sé que això és fàcil dir i difícil de fer, ser que és fàcil entrar en les pròpies contradiccions, que en l'actuar i el compromís ens allunya de la puresa, que el servei i el dia a dia a vegades es fan mol pesats i que a vegades el dolor, la malaltia o la mort et fan dubtar de tot. Però aquest és l'ensenyament que fa 2 milers d'any un palestí va ensenyar-nos i que per a mi tenen tota la vigència.
I tot això ho intentaré viure en comunitat, amb els meus, tot i encara les més grans i limitacions d'aquesta comunitat que és l'Església.
Una Església que a cops sento molt lluny i que aquests dies la seva jerarquia han estat noticia mundial, amb l'elecció del nou bisbe de Roma. Tot i aquesta llunyania, no treu que m'hagi il·lusionat una mica, i sabent que Bergoglio doctrinalment pocs canvis aportarà si que els seus gestos fan preveure si més no canvi en la jerarquia i en la cúria romana, Tant de bo sigui una nova primavera per l'Església.
I aquest record m'ha fet desenterrar els llibres del meu teòleg de capçalera Leonado Boff, que també sembla que ha dipositat esperances en aquest nou papa. Una Església diferent com la que Boff va descriure en el llibre Església, carisma i poder i que tinc la satisfacció de tenir-lo signat per Ell, amb aquestes paraules: "unidos en la construccion de una Iglesia liberadora".
I acabo amb un credo escrit també per Boff i que defineixen aquesta nostra Fe : "Crec en Jesucrist que tot i ser un home que tot sol no podia fer res talment com ens sentim nosaltres, lluità perquè tot canviés, i per això mateix fou executat, que és criteri per a comprovar com tenim d'esclerotica la nostra intel·ligència, d'apagada la nostra imaginació, de desorientat el nostre esforç, perquè no vivim com ell visqué, i ens fa témer cada dia que la seva mort hagi estat en va quan l'enterrem en les nostres esglésies i traïm la seva revolució, porucs i obedients davant els poderosos, que ressuscità dintre les nostres vides perquè ens alliberem de preconceptes i prepotències, de por i d'odi i portem endavant la seva revolució en direcció del Regne." Bona Pasqua.
dijous, 28 de març del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Bona Pasqua! Una abraçada.
Bona Pasqua Jordi, les teves paraules sempre em són reconfortants en el sentit ple de la teva coherència personal.
Publica un comentari a l'entrada