
És difícil poder descriure tots els sentiments, pensaments i fets viscuts aquestes darreres setmanes. Hi ha hagut estones de tot, alegria, incertesa, tensió, nervis, confiança, il·lusió,... una cascada de sentiments i fets que he intentat viure amb el màxim de serenor i de pau possible, i em sembla que ho he i ho vaig aconseguint.
El fet de reviure una situació ja viscuda, el fet d'haver tastat l'error i el fracàs, el fet de conèixer les pròpies limitacions individuals, però també coneixent i sentit l'escalf i el suport de molts amics i companys, han estat determinants per haver pres una decisió important i fer una pas endavant, un pas endavant difícil i amb molts reptes, però que el faig plenament segur i confiat i sentint-me plenament capaç.
Fer un servei públic ja sabem que mai serà agraït i que no cal esperar-ne res ni a ser-ne reconegut. Em converteixo en un personatge públic i com a tal haig d'esperar-ne les critiques, em dec al poble i el poble ha de ser exigent amb els seus representats. Espero equivocar-me el menys possible i evitar al màxim les pròpies contradiccions.
Sé que compto amb els companys, els amics, els de casa i molts altres veïns del poble. Junts podem fer possible anar millorant el nostre poble, i fer de casa nostra un lloc on les persones hi vinguin viure més i millor. Aquesta ha de ser la finalitat de tot servei públic.
Faig un pas endavant en aquesta lluita ara caldrà ser fidel a la contemplació.