L'espectacle de la fe no era pas massa ben vist per Jesús.

Adjunto l'editorial del full parroquial (Cap del pont) d'aquesta setmana de la meva comunitat parroquial:

"Sovint en les converses es fa memòria, sobretot la gent més gran,d’aquells temps que la fe era esplendorosa al carrer, i es recorden les processons de setmana santa amb els passos o la de
corpus amb el tàlem, els via crucis, les cloendes de les missions, els enterraments de primera amb tants capellans,...
Hi ha persones que ho enyoren amb recança perquè els ajudava en la fe, veure tanta gent entorn d’un fet religiós. I deu ser ben veritat. Per això alguns voldrien tornar-ho a endegar.
També hi ha qui diu que hi havia molta barreja entre espectacle i fe, i a vegades, com passa en algunes manifestacions actuals, més espectacle que fe. No podem confondre la fe amb l’espectacle.
El cert, però, és que ara estem en un altre temps, en una altra manera de veure i de viure la manifestació exterior de la fe, que demana senzillesa i austeritat. L’espectacle exterior de la fe
i la propaganda han de néixer més de la força de les obres, de la vivència autèntica del dia a dia que de les manifestacions exteriors. L’espectacle de la fe no era pas massa ben vist per Jesús quan criticava les autoritats religioses del moment a qui agradava exhibir-se per les places, o quan refusà l’espectacle de tirar-se de dalt a baix de la torre més alta del temple a la tercera temptació per demostrar qui era.
La fe avui ha d’accentuar més la confiança sincera en déu, el servei als necessitats, el treball callat de cada dia. Aquesta ha deser la nostra manifestació religios."