1.- Aquest matí venia pensant quins són els dracs que avui hauríem de matar. Quins són els dracs que tenen atemorit al poble?, a quines princesses hem d'alliberar?. Malauradament el llistat és interminable, la por, la malaltia, la injusticia, la xenofòbia,... necessitem molts sants jordis per poder anant vencent el mal.
Jo no tinc la valentia de cap sant jordi i si que tinc el risc de quedar-me a casa i deixar que solucionin els problems els altres. Però festes com les d'avui ens ajuden a sentir-nos més poble, formar part d'un conjunt i sentir la necessitat que hem de posar el nostre granet de sorra i ajudar també a matar els dracs que ens tenen atemorits.
Al cap tinc la intrasigència antidemocràtica d'un sector de la societat espanyola que encara no accepta de cap manera que tenim el dret a ser el que volguem ser i la por de molts catalans de de saber-nos que som, encara tenim masses samaranchs canviant de camisa.
2.- Avui dia de Sant Jordi em passava això pel cap. Un dia que tot i ser el meu sant la grandesa de sant jordi és que és una festat de tots. Jordi és un nom que no me'l sento gaire. A casa de petit tots em cridaven pel diminutiu: Toti, i després de jovenet tothom m'anomenava pel motiu de casa: Moreno. No ha estat fins aquests darrers anys que em sento anomenar pel nom de Jordi Serra. Si algú em crida per Jordi segurament no em giro. El nom no acaba d'anar en mi. Això no treu que cregui que avui és un dia molt especial i dels més bonics de l'any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada