dijous, 28 de maig de 2009

....una bandera ens agermana,...

Molt s'ha escrit i molt s'escriurà aquests dies de les victòries del Barça. El sentiment d'alegria i felicitat és generalitzat i avui veus la gent amb un somriure d'orella a orella. Jo vull destacar el sentiment que ahir a la tarda ja vaig veure pels carrers de Barcelona i que aquest matí a l'entrada dels col·legis encara es feia més palès. Un sentiment col·lectiu d'unió, un sentiment de comunitat, de formar part d'un col·lectiu ampli, que per sobre de moltes diferències, avui ens sentiem tots més units. Una bufanda, una samarreta, una senyera,.... uns colors ens fan sentir units, es trenca l'individualisme per passar a formar part d'una comunitat.
Aquesta reflexió em porta a ser optimista i veure que aquest país potser no està tan malament, que tot i el sentiment de frustació i desafecció hi ha aspectes que ens fan sentir comunitat i que ens poden ajudar a renèixer. El futbol és futbol i no és política, però tenim molta sort de tenir el club que tenim i potser d'alguna manera també ens ajuda a fer comunió i avançar com a poble. Visca el Barça perquè ens ajuda a dir Visca Catalunya.