El Bisbe de Vic acaba de publicar la seva darrera carta pastoral: "Reconcileu-vos amb Déu". Simplement patètica. De veritat que aquests tipus de bisbes han perdut totalment el nord, no saben ni on viuen, ni tenen cap idea de la situació actuals dels creients. Sembla que l'únic objectiu que tenen és quedar-se completament sols.La carta parla del sagrament del perdó, aquí algunes de les perles:
"En la confessió al prevere els penitents han d'enumerar tots els pecats mortals de què tinguin consciència, fins i tot si aquests pecats són molt secrets".
"Les conseqüències del pecat original manifesten la relació social i creacional amb Déu per part dels nostres primers pares."
"La contrició perfecta perdona els pecats venials i també obté el perdó dels pecats mortals."
I finalment s'oposa a les celebracions comunitàries del perdó. Només és vàlida la confessió individuals i manifesta la seva contrarietat per les parròquies del bisbat que fan celebracions comunitàries:
"Reitero la il·legitimitat d'aquesta pràctica si es fes. Pel que fa a la validesa, malgrat la desobediència, la deixem en mans de la misericòrdia de Déu, tot recordant que, en el cas de pecat mortal, no hi ha validesa sense confessió."
Sense més comentaris.
2 comentaris:
Ja saps que fa temps que em sento molt lluny de tot això. L'altra dia llegia un article "l'esglèsia: l'empresa de Déu" signat per algun col·lectiu cristià contemporani. Feia referència a que és de les poques empreses que no s'enfonsen en la crisi econòmica perquè el seu capital és, precisament, no econòmic. Si és així, et veig a tu Jordi com un lider del moviment sindical d'aquesta empresa. Jo em vaig auto-acomiadà fa temps. Però també és cert que no he trobat una "altra empresa". Temps al temps. Gràcies per l'article, he disfrutat. Entre la pregària i aquest article quina quaresma més animada.
Pep.
ostres, noi, quines coses tan "heavys"... me'n vaig a dormir perquè després de llegir això he hagut de recollir la meva ànima que havia caigut al pis de sota.
Quin panorama!
Publica un comentari a l'entrada