Avui faig quaranta anys, o bé, vint anys que tinc vint anys

Avui, 10 de juliol, fa 40 anys que vaig nèixer. Penso que no cal donar-hi gaire importància, que tan important és fer-ne 39 com 41, però els quaranta no deixa de tenir el seu morbo. Puc dir que estic content i que em sento molt bé, res de crisi dels 40, si de cas la crisi dels 40 la vaig tenir l'estiu passat, ara sembla que tot pinti molt més bé.
Tinc poques fotografies de petit, he penjat aquesta típica de la benedicció de rams amb els meus germans grans, l'Estel i en Joan. És una forma de veure que en quaranta anys han pasat moltes coses i molts canvis i també és la manera de dir que aquests 40 anys és una aniversari també per tota la família, els meus pares, els meus germans i ara la meva dona, els meus fills, nebots, cunyats,.... Gràcies a tots anem creixent i fent-nos més grans i més persones.

Amb els quaranta anys queda molt clar que un ja no és jove. Fa vint anys que vaig fer el vint anys, la plena joventut, i qui es pensi que amb quaranta anys és jove s'està enganyant ell mateix. Quaranta anys és maduresa i n'hem d'estar molt contents, així ho penso jo.

La fotografia és un regal d'en Josep Maria Gensana quan vaig fer vint anys, una benedicció del papa polac per tocar-me la moral.