Cada mes de maig a Mauthausen es commemora l'alliberament del camp. Un acte d'homenatge on hi ha representants del tots els països, ofrenes florals, minuts de silenci i parlaments de les delegacions. Delegacions jueves, polaques, USA, italians, ... i també dels republicans espanyols i catalans. És un dia especial i s'hi aplega molta gent.
Tot i així, van poder visitar el camp. Aquest es converva en gran part i es poden veure els barracons, els filats elèctrics, els crematoris i les càmares de gas. L'impacte és fort. són coses que ja hem vist en pel·lícules i reportatges pero és diferent trobar-te al lloc dels fets.
Em va causar més impacte veure la famosa pedrera de Mauthausen el lloc dels treballs forçats, la pujada per les anomenades escales de la mort, un desnivell d'uns 300 metres que havien de fer diverses vegades al dia carregats amb pedres de 50 quilos, la mortalitat era molt elevada. A dalt de la pedrera el mur dels paracaigudistes, el lloc on molts interns va ser llençats al buit o també d'altres per la desesperació s'hi tiraven per suïcidar-ser.
Pujar les escales de la mort va ser encarnar-nos en el dolor i els horrors de la humanitat. Enmig d'aquestes escales van trobar un senyor molt gran de Mollet que també revivia aquest acte, ens va parlar que allí la gent no hi va morir, sinó que la van matar, i que la nostra feina era fer conèixer aquesta tragèdia perquè mai més es tornin a repetir. Malauradament cada dia al diari trobem situacions semblants a aquests.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada