divendres, 24 de desembre del 2010

Passi el que passi (2)

Si a l’anterior post ja preveia uns resultats difícil per l’esquerra independentista, la realitat ha estat molt més crua, i a part d’un resultats desastrosos es van continuar amb una espiral negativa de buscar qui pitjor ho havia fet i demanant caps a tort i a dret.
No han estat dies fàcils però finalment les coses s’han anat posant a lloc i ara ja tenim una situació molt definida per tornar a recuperar espais perduts i continuar amb aquest projecte de llibertat nacional i social. Ara més que mai ha d’imperar la responsabilitat i fer les coses bé: unitat, serenitat i treball.
El projecte d’esquerra nacional és clar, no crec que calgui redefinir-lo, només cal no repetir errors i continuar treballant amb serietat. El retorn a l’ status quo de la sociovergència, de la pax romana de l’oasi català ens deixa un camp molt ampli per córrer, només cal veure la sentència del tribunal suprem per veure que la política del peix al cove i de l’encaix de Catalunya a Espanya no té sentit i que només sortirem endavant si fem un pas endavant i es recull l’esperit del 10-J.
Em sento plenament seré i tranquil amb el compromís pres, la llibertat nacional i social és un llarg camí i vull continuar aportant tot el que jo bonament pugui.
Ara bé, uns dies de pau contemplant l’encarnació de Déu a la terra també m’aniran molt bé. Déu que es fa home enmig de la misèria i de les fragilitats per avançar cap a un cel nou i una terra nova. Desitjant poder cantar aquesta nit de Nadal amb la meva comunitat: Ens ha nascut un Salvador. Bon Nadal