Masses emocions per un sol dia

Era evident que el 9 novembre havia de ser un dia important, i malgrat tots els malgrats, per part meva no hi havia res que em fes dubtar que la consulta aniria endavant.

Ben d'hora i abans que haguessin ficat els carrers ja era a la porta de l'institut perquè tenia clar que si hi havia cap problema, al vespre encara hi havia hagut amenaces de fiscalia, jo me'n faria responsable de tot. Allà tothom era voluntari i sense cap responsabilitat. I si n'hi havia d'haver-ne alguna, jo en seria l'unic responsable. Jo no era voluntari, era la meva responsabilitat i obligació i estava disposat a tot. 

A l'hora de la veritat molta més normalitat de l'esperada. La trucada del cap del mossos a quarts de nou del matí restant a les meves ordres ja va ser definitiva.

Passats doncs els primers minuts i veure que començava una festa i la gent no parava d'entrar i fer cues, em va fer oblidar de tot. Només s'havia de mirar la cara de la gent per veure que ja s'havia guanyat. Per a mi ja no calia esperar el nombre de res, ni cap resultat, la victòria era a la cara de les persones. Quina corrua de gent, feia eleccions que no hi havia tanta participació. Gent gran i gent molt gran, gent jove i gent molt jove, tots amb alegria, fotografiant-se i inmortalitzat aquell moment.
Els que hem estat en el col·legis electorals en d'altres eleccions mai havíem vist aquella il·lusió. En les altres eleccions sembla que hi hagi molta serietat, la gent vota ràpid com d'amagades i marxar ràpid per no donar masses explicacions del seu vot als d'altres veïns que pugui ser per allà. Ara era tot el contrari, tothom es quedava a xerrar, a saludar-se, a comentar la jugada. A fora la festa continuava, ningú marxava, tothom volia sentir-se comunitat, sentir-se part d'un conjunt. Sentir que aquell acte era un canvi, una fractura, un ja s'ha acabat, i fer-ho amb alegria.

Ningú que no hagués estat allà pot fer cap reflexió del que ha passat. Me'n ric dels comentaris  i polítics de ràdios i teles que especulen i diuen i analitzen dades.  Aquí hi ha hagut un trencament ciutadà, res ja no fa por, el poble ja ha fet el pas, això ja no té retorn, la gent ha fet un salt endavant, són els partits els que s'han d'adaptar a aquesta situació i qui no ho faci es veurà superat i desapareixerà. Tant me fa doncs si el procés serà així o aixà, si durarà 3 mesos o 5 anys, el pas, el canvi el salt de la gent ja està fet, ja res el farà tornar enrere.

Vaig anar passant així el dia, saludant, abraçant, felicitant,.. a tots els que anaven venint a votar. Quin luxe ser allà. Masses emocions per un sol dia. Emocions de responsabilitat, de feina feta, de veure recompensat el anys de picar pedra, d'il·lusió, d'esperança, de victòria,... però també de record  a tots els que no ho han pogut veure. Si, també hem plorat, pels que ja no hi són presents. La il·lusió de veure en Josep i la Victòria votant per en Santi, i d'altres que també han perdut persones estimats quan no tocava. Tots allà votant amb els ulls enrogits. O també com la Montserrat deixant una flor damunt l'urna per recordar en Miquel. Segur que Ell, el nostre poeta, hauria ficat en paraules totes aquestes emocions que hem viscut un diumenge de novembre de tardor que va respirar primavera.

En Pau Serra de Santa Coloma de Gramanet

L'altre dia que tenia una hora perduda per Barcelona em vaig acostar a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona. El lloc d'entrada molt curiós, damunt del claustre de la Catedral a sota dels campanars. S'hi guarden documents de molt valor, entre ells el Llibre d'Esposalles, un registre de les taxes que es pagava a la catedral per cada casament fet al Bisbat. 287 volums que van del s. XV al XIX.
Hi vaig trobar un casament que ja havia troba a l'arxiu parroquial d'Argentona, el casament del jove Pau Serra, d'ofici pagès, fill de Pau Serra i Mariangela Cusó, de Santa Coloma de Gramanet, amb l'argentonina Paula Fornells. Casament que va tenir lloc a Argentona el mes de gener de 1803.
D'aquesta manera em queda més que confirmat que el rebesavi del meu rebesavi va deixar el seu poble de Santa Coloma de Gramanet per cassar-se i anar a viure a Argentona. Aquesta informació ja la tenia mig esbossada, a més tenint en compte que el cognom Serra és un dels històrics de Santa Coloma de Gramanet.
La qüestió és que s'ha obert la meva investigació genealògica amb els serra de Santa Coloma, ja que a través d'un estudi dels cognoms catalans de la UPF que vaig participar-hi, es va analitzar el cromosoma Y del meu genoma i és molt semblant, presenta moltes similituds amb el d'un Serra de Santa Coloma de Gramanet que també va participar d'aquest estudi. Així a través del meu genoma he pogut contactar amb un membre de la mateixa nissaga Serra, és a dir compartim un mateix avantpassat Serra de Santa Coloma.
Em falta continuar remenant a l'arxiu de la Catedral i trobar aquest avantpassat comú, i no estem lluny de tancar el cercle, ja que hem trobat altres paus, i així que el tinguem relacionat podrem dibuixar una línia del cognom Serra d'onze generacions, que arribaria documentalment fins al s. XVII. Ja tinc doncs feina per distreure'm.
M'agradaria conèixer, i saber el motius, cosa impossible, perquè en Pau Serra un jove pagès de Santa Coloma de Gramanet va deixar el seu poble i va sembrar la seva descendència a Argentona.
Ves per on ara tinc parents a Santako !

L'any vinent no tornaré a ser cap de llista d'Esquerra a Roda de Ter

A falta d’un any per les properes eleccions municipals he comunicat als companys del Grup municipal d’Esquerra que no em tornaré a presentar com a cap de llista de la candidatura d’Esquerra a l’Ajuntament de Roda de Ter.

Ha estat una decisió reflexionada i meditada des de fa temps i que els companys han acceptat i han entès.

El meu darrer compromís amb el poble era per quatre anys, i si no hi ha cap fet extraordinari, el compliré. Doncs per tant encara tinc tot un any per continuar i tirar endavant les accions i els projectes d’aquesta legislatura, ja que encara  hi ha molta feina per fer i moltes ganes i il·lusió de fer-la. L’any vinent ja farem la revisió i avaluació de la feina feta aquesta legislatura.

El servei a la política ha de ser temporal i concret  i jo hauré estat setze anys a l’ajuntament, vuit anys a l’oposició i vuit anys al govern, dels quals sis hauran estat com alcalde. Algú em diu que estaria justificat optar a quatre anys més d’alcaldia però crec indispensable el relleu en els partits i en els lideratges. En aquests moments sento darrera meu nous companys amb molta més força i amb moltes més ganes per donar més empenta  al projecte d’Esquerra a Roda. I ara més que mai Esquerra ha de ser molt forta ja que a més del poble ens hi juguem el país. I Esquerra Roda té la gent preparada i disposada a liderar aquest moment històric.

Segur que a partir de l’any vinent podré dedicar-me molt més a les meves activitats laborals i familiars, però en cap cas aquest acte significa que deixo la política i el compromís social, ans al contrari, fa vint-i-cinc anys que vaig entrar a militar a Esquerra ja que era la meva manera de concretar el meu compromís per la justícia social, la llibertat de les persones i els nostres drets nacionals. I ara no és pas el moment de deixar res. Segur que en el meu poble, en el meu país, trobaré la manera i el lloc per continuar amb aquest compromís.