Trobada de Taizé a Ginebra

Una nova estació del peregrinatge de confiança que la comunitat de Taizé organitza cada final d'any. Aquest any a la terra del Germà Roger, Ginebra. La facilitat de les comunicacions amb Ginebra, possibilita una escapada i anar un parell de dies a la trobada. Ja no som joves, ni les trobades són pensades per nosaltres, però l'enpremta de Taizé i les trobades europees han estat molt importants, i escapar-nos a Ginebra serà un gran regal.
Taizé i aquesta trobada a Ginebra han d'ajudar a l'ecumenisme, un ecumenisme que passa unes hores baixes amb tant doctrinisme catalòlic i aquestes mogudes catòliques tan fonamentalistes com la beatificació dels màrtirs de la guerra civil. La tranquil·la espiritualitat de Taizé ens ha d'ajudar a fer camins de pau sense tantes estridències.

Pere Casaldàliga

He volgut encapçalar aquest bloc amb unes paraules de l'estimat bisbe Pere Casaldàliga, i donar-li nom amb una de les seves màximes expressions, contemplació i alliberació. Ser persones compromeses amb la llibertat dels homes i dels pobles, però una acció que només pot ser fonamentada en una vida interior, el seguiment del Crist ressuscitat.
Començar amb Casaldàliga no vol pressuposar un bloc d'alt contingut teològic ni polític, només es tracta del meu bloc personal, on anar penjant els meus comentaris i les meves reflexions, però si que indica quin són les meves preferències, allò que em fa bellugar i em dona sentit. Sempre m'acompanyen les paraules que el bisbe Casaldàliga ens va dir l'estiu del 92 en una visita que vam fer-li al Brasil: "primer de tot, una opció clara, radical i definitiva, l'opció de Jesús de Natzaret i segon un esperit de pregària i vida interior".