dimecres, 12 de setembre del 2012

Tenim pressa, però déu n'hi do el que hem fet


Només (?! ) 25 anys separen la meva presència a aquestes dues fotografies. De pocs i qualificats de radicals i violents a estar a la capçalera de la manifestació més gran de la història de Catalunya. De ser un moviment marginal a ser l'opció majoritària de tot un poble. No us podeu immaginar les emocions i sentiments que ballen a dins meu. d'aquelles manifestacions al Fossar de les Moreres que acabaven com acabaven fins a la gran festa d'aquest onze de setembre no hem parat i no pararem perquè sempre he pensat que tenim la raó i la raó no la para mai ningú.
Aquesta manifestació l'he pogut fer com a pare acompanyat amb tots els meus fills i després del cansament, els vaig dir que estiguessin satisfets perquè acabaven d'escriure una de les pàgines d'història de Catalunya. I també l'he fet com a Alcalde d'un poble que majoritariament també ha dit si a la independència.
Tenim pressa i molta feina a fer i encara moltes dificultats a vèncer, no pararem. Però també estic molt content del camí que hem fet fins aquí.

dimecres, 22 d’agost del 2012

Vacances


Tot i que aquest estiu no hem anat a Taizé, hi ha moments de calma per poder para una mica, i aquest darrer video de Taizè m'hi ajuda.

dilluns, 30 d’abril del 2012

Som (encara) temps de Pasqua




Aquest himne pasqual em té el cor robat. I com que encara som temps de Pasqua, i malgrat tot hem de mantenir l'esperit pasqual de vida i esperança, us convido a cantar. I us adjunto la versió ( i acords) que vam fer amb en Jordi Solé:

See What a Morning
Mira l’albada

Do       Sol       Fa       Do
Mira l’albada, matí radiant,
Sol   lam  Fa  Do Fa     Do  Sol
dia de l’esperança a Jerusalem
Do      Sol         Fa            Do
roba plegada, tomba brillant,
Sol     lam   Fa    Do    Fa          Do         Sol
quan els àngels proclamen que Crist és viu.
Do                Fa             Do
Mira el que Déu vol per tu,
Fa         Do  Fa    Do  Fa        Do         Sol        
junts en tot, en l’amor, també en el dolor.
Do                    Fa        Do
Omplerts de Crist Senyor,
Fa       Do   Fa     Do      Sol             Do 
perquè viu: Crist és vida, no hi ha mort.

Mira a Maria, “on l’han deixat?”
es pregunta al trobar el sepulcre buit.
Sent una veu cridant el seu nom,
és Jesús, el Senyor que ha ressuscitat.
Veu que traspassa els anys,
cant d’amor, d’esperança, que ens porta pau
ressonarà pel món,
perquè viu: Crist és vida, no hi ha mort.

U amb el Pare, nostre Senyor,
que amb el seu Esperit porta fe i amor,
glòria i lloança i benedicció
al nostre Déu coronat amb saviesa.
I estem salvats en Ell,
mor la mort, és l’amor el que ha triomfat
i regnarem amb Ell,
perquè viu: Crist és vida, no hi ha mort

diumenge, 22 d’abril del 2012

En Contador ja tremola

Una il·lusió acomplerta. Amb l'excusa que haig de fer exercici, que he tornat a engreixar-me i que sembla que poc a poc em vaig recuperant,... ha servit per adquirir aquesta bicicleta de carretera i començar a fer quilometres. A veure si no agafa gaire pols i la faig servir força. De moment uns quants quilometres per aquí al voltant. Avui de la mà del meu veí i company Pep Poblet ja hem fet 40 quilometres. En Contador ja tremola. Començo el Sant Jordi bé.

dissabte, 14 d’abril del 2012

Casaments

Una de les coses més agradables que te la de ser alcalde és que de tant en tant s'ha de fer un casament. Avui aquest dissabte n'he tingut dos. M'ho he passat molt bé. Procuro de ser prudent i no fotre gaire el sermó, però aprofito per dir quatre coses ja que tothom escolta atentament i ningú gosa dir res al contrari.
Una de les parelletes d'avui estaven molt nerviosos de tanta il·lusió que els feia casar-se, a mi com a tots els familiars i amics que els acompanyaven ens han fet emocionar. I suposo que tots els que estem casats quan anem a un casament no deixem de reviure el nostre casament i això sempre fa il·lusió, reviure aquella força i il·lusió del dia del casament de prendre un comrpomis d'amor davant de tothom i mira ja farà 18 anys de casats.
Però sen'ns dubte el moment més divertit com alcaldes és quan dius: "...per l'autoritat que legalment m'ha estat conferida jo us declaro units en matrimoni, per tant marit i muller" i després faig com les pel·licules i dic al nuvi "puede besar a la novia"... i a aquesta parelleta d'avui més que un petó li ha fotut un morreig d'aquells de veritat que em sembla que m'ha fet ficar vermell a mi i tot.!
( mira els casaments d'avui han servit per escriure al blog que fa molts dies que tenia abandonat)

dijous, 19 de gener del 2012

Lo bueno que hay en vos, Eduardo Meana


El Messi de la música catòlica Argentina.
Una mica d'esperança per passar aquest hivern.

dissabte, 14 de gener del 2012

Satisfacció i agraïment


Avui ha finalitzat la meva etapa com president d'Esquerra a la Catalunya Central i per tant també la meva participació en la Direcció Nacional del partit. Només puc tenir paraules d'agraïment per haver pogut realitzar aquesta tasca durant aquests darrers 4 anys.





Primer, satisfacció agraïment per haver pogut participar en la direcció política d'Esquerra i poder participar directament de la política de casa nostra durant aquest temps, temps que no han estat fàcils per Esquerra però que encara m'han reafirmat més en el projecte social i nacional que representem.


Segon, per la feina feta a la Catalunya Central, o a més d'aconseguir una organització que tingués en compte i respectés les identitats tan diferents de les 5 comarques (Osona, Bages, Anoia, Solsonès i Berguedà) i on el protagonisme polítics fos de les comarques i mai de la regional, hem aconseguit durant aquest any 2011 fins i tot millorar els resultats a les eleccions municipals, amb 305 regidors i 36 alcaldes. I fins i tot millorar els resultats a les eleccions espanyoles de finals de l'any passat. A la Catalunya Central Esquerra ja remunta. Feina feta.


Tercer, satisfacció i agraïment per tot el suport que he rebut dels companys, on fins i tot avui en l'informe de la feina feta ha estat aprovat per la majoria dels militants excepte dues abstencions. La Catalunya Central està formada per un conjunt de gent fabulosa que creu en el país i en el servei que hem de fer. Tenim molt de futur.


Quart, satisfacció i agraïment per tots els nous amics fets arreu d'aquestes comarques. I concret ament a la comarca que més desconeixia, el Solsonès, on hi ha una gent molt més que fabulosa, on la satisfacció dels resultats darrers va ser molt gran però també recordant els pitjors moments amb la mort de l'Alcalde i amic Xavier Jounou que hauria de ser un exemple per tots els homes i dones d'Esquerra de la Catalunya Central.


I finalment l'agraïment per haver-me sentit útil aquests darrers anys, en moments polítics locals difícils vaig poder dedicar els meus esforços al partit. Ara en canvi és el moment de centrar-me en les meves obligacions locals i deixar pas a nova gent que segur que ho faran molt més que jo.El nostre projecte s'ho mereix i les persones només hem d'oferir el nostre servei i saber quan s'hi ha de ser i quan s'ha de deixar pas a nous aires.


Gràcies.