dissabte, 14 d’abril de 2012

Casaments

Una de les coses més agradables que te la de ser alcalde és que de tant en tant s'ha de fer un casament. Avui aquest dissabte n'he tingut dos. M'ho he passat molt bé. Procuro de ser prudent i no fotre gaire el sermó, però aprofito per dir quatre coses ja que tothom escolta atentament i ningú gosa dir res al contrari.
Una de les parelletes d'avui estaven molt nerviosos de tanta il·lusió que els feia casar-se, a mi com a tots els familiars i amics que els acompanyaven ens han fet emocionar. I suposo que tots els que estem casats quan anem a un casament no deixem de reviure el nostre casament i això sempre fa il·lusió, reviure aquella força i il·lusió del dia del casament de prendre un comrpomis d'amor davant de tothom i mira ja farà 18 anys de casats.
Però sen'ns dubte el moment més divertit com alcaldes és quan dius: "...per l'autoritat que legalment m'ha estat conferida jo us declaro units en matrimoni, per tant marit i muller" i després faig com les pel·licules i dic al nuvi "puede besar a la novia"... i a aquesta parelleta d'avui més que un petó li ha fotut un morreig d'aquells de veritat que em sembla que m'ha fet ficar vermell a mi i tot.!
( mira els casaments d'avui han servit per escriure al blog que fa molts dies que tenia abandonat)

Cap comentari: