El Grup de Tercer món de la Parròquia ha organitzat la setmana solidària amb el tema del deute extern dels països pobres. Entre els actes i objectius d'aquesta setmana hi ha una caminada per demanar l'abolició del deute extern i una xerrada per crear debat a l'entorn d'aquesta problemàtica. Per ajudar a crear aquest debat i provocar una mica us transcric l'opinió de mediàtic economista liberal Xavier Sala i Martín del deute extern:
Des de fa anys vostè investiga les possibilitats que té Àfrica de resoldre la fam i de desenvolupar-se econòmicament. Quina és la seva impressió actual i quines opcions hi veu? Eliminar el deute extern hi ajudaria?
XSiM: S'hi han de fer moltes coses. La primera és que els líders dels propis països africans han d'agafar la iniciativa i decidir que realment voler fer canvis. Si una persona no vol deixar de fumar, no deixarà mai de fumar. Si els líders d'un país no volen reformar els seus sistemes econòmics, no ho faran, per més que els hi recomanem des dels països rics.
La segona cosa que hem de fer és incitar als països rics a ajudar-los. Però no donant-los-hi diners ni condonant-los el deute. Això ja fa temps que ho fem i no ha funcionat pas!
El deute extern no és la causa dels seus problemes sinó la conseqüència...i la condonació del deute no arreglarà res. Es pot condonar el deute, si ens fa gràcia, però els que pensin que això solucionarà alguna cosa estan molt equivocats. Si se li perdona el deute a un ludòpata i no se li cura el problema de fons (que és la ludopatia, i no pas el deute), el deute tornarà a ressorgir en qüestió de setmanes o mesos. El mateix passa amb el deute extern dels països del tercer món.
La manera d'ajudar-los és deixar que venguin els seus productes (principalment agrícoles i ramaders) als nostres mercats. I això és una cosa que hem d'aconseguir nosaltres, els ciutadans dels països rics, ja que els nostres mercats agrícoles estan excessivament protegits: a Europa, a través de la PAC i als Estats Units a través del "farm bill". La PAC i el Farm Bill competeixen entre elles per aconseguir el títol de "política econòmica més esperpèntica del sistema solar".
El president Museveni d'Uganda ho va dir clarament: "La condonació del deute ens ha ajudat una mica, però l'ajut de veritat ha de venir del comerç internacional. Doneu-nos l'oportunitat i competirem. Aquesta és la millor manera que els països rics tenen d'ajudar-nos".
La segona cosa que hem de fer és incitar als països rics a ajudar-los. Però no donant-los-hi diners ni condonant-los el deute. Això ja fa temps que ho fem i no ha funcionat pas!
El deute extern no és la causa dels seus problemes sinó la conseqüència...i la condonació del deute no arreglarà res. Es pot condonar el deute, si ens fa gràcia, però els que pensin que això solucionarà alguna cosa estan molt equivocats. Si se li perdona el deute a un ludòpata i no se li cura el problema de fons (que és la ludopatia, i no pas el deute), el deute tornarà a ressorgir en qüestió de setmanes o mesos. El mateix passa amb el deute extern dels països del tercer món.
La manera d'ajudar-los és deixar que venguin els seus productes (principalment agrícoles i ramaders) als nostres mercats. I això és una cosa que hem d'aconseguir nosaltres, els ciutadans dels països rics, ja que els nostres mercats agrícoles estan excessivament protegits: a Europa, a través de la PAC i als Estats Units a través del "farm bill". La PAC i el Farm Bill competeixen entre elles per aconseguir el títol de "política econòmica més esperpèntica del sistema solar".
El president Museveni d'Uganda ho va dir clarament: "La condonació del deute ens ha ajudat una mica, però l'ajut de veritat ha de venir del comerç internacional. Doneu-nos l'oportunitat i competirem. Aquesta és la millor manera que els països rics tenen d'ajudar-nos".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada