geografia literària de Llorenç Soldevila

En Llorenç Soldevila va presentar ahir a la sala de la columna de Vic la seva geografia literària de Catalunya, un recorregut literari per tots els pobles de Catalunya, una obra única, amb tots els espais literaris de la geografia catalana. A part de l'obra s'ha presentat la pàgina web on també hi ha tots els indrets literaris, amb els textos, les fotografies, els mapes de localització,... una passada. Ara abans de fer qualsevol excursió entreu a www.endrets.cat i tindreu una guia literària de qualsevol lloc de Catalunya.
En Llorenç fill de Monistrol de Montserrat fa anys que viu a Argentona, i en fa pocs que és professor a la Universitat de Vic. Ell ja va ser professor quan anava a l'institut Satorras de Mataró. I vaig encarregar-li la ruta literària Miquel Martí i Pol de Roda de Ter i que vam publicar l'Ajuntament de Roda. En Llorenç també és l'ànima del centre d'estudis Argentonins. Un patriota de veritat, dels que treballa pel país i la seva cultura. Llorenç gràcies pel teu treball.

"La Nueve" del general Leclerc

Ahir vaig llegir al diari que finalment després de 75 anys l'ajuntament de París ha rendit homenatge a la novena companyia de la segona divisió del general Leclerc, formada per republicans espanyols, que havent perdut la guerra civil van allistar-se a la legió francesa i van continuar lluitant contra el feixisme. Aquesta companyia, "La Nueve" va ser la primera ha entrar a París l'estiu del 1994, i alliberar així la ciutat del nazisme. Els primers tancs que van entrar a París duien el nom de batalles de la guerra civil: "Brunete", "Belchite", "Guadalajara",.. i lluïen banderes republicanes. El General De Gaulle va escollir en el seu passeig d'entrada a París estar escortat per aquests soldats espanyols, ja que eren considerats el millors, primer perquè ja portaven dues guerres a sobre i sobretot perquè no lluitaven per una bandera sinó per la llibertat. Soldats que esperaven que després les forces democràtiques aliades alliberessin Espanya del franquisme.

Fins ara França havia amagat aquesta part de la història i no ha esta fins ara que s'ha fet el reconeixement als pocs supervivents que quedaven. En el llibre Soldados de Salamina, es busca al soldat Miralles, que és un d'aquests republicans que després de la Guerra civil van continuar lluitant contra el feixisme a l'Àfrica, des embarcant a Normandia, entrant a París després van ser abandonats i mai ningú havia pensat amb ells.

Una història de perdedors però que mereixen estar escrits en lletres grosses en el llibre de la història de la llibertat.

Roda de Ter - "Gran Hermano"

La sociovergència de Roda ha decidit, pel bé la seguretat, instal·lar 28 càmeres de videovigilànica pels carrers del poble. Ja sé que moltes persones els sembla molt bé aquesta mesura i també sé que una de les prioritats és la seguretat, però això no justifica que la única solució sigui anar instal·lant càmeres per tot arreu. La seguretat és un principi bàsic de la democràcia, però també ho és la llibertat i la intimitat de les persones. Cada cop ens queda més aprop la societat d'Orwell. Som pocs els que no veiem adequada ni adient la mesura, però no podem anar renunciant a les llibertats. Qui vigilarà el vigilant?

Zapatero cita el Deuteronomi

No sé jutjar si l'anada de Zapatero a aquesta pregària dels EEUU amb l'Obama és hipocresia, adient i/o adequada, però no seré pas jo qui desautoritzi aquest text fundacional del judaisme i dels cristianisme i que tan sovint alguns sectors volen oblidar:

"No explotis el jornaler pobre i necessitat, tant si és germà teu israelita com si és un immigrant que viu en una ciutat del teu país. Paga-li el jornal aquell mateix dia; que no se li pongui el sol sense haver cobrat, perquè aquell home´és pobre i necessita el seu jornal per a viure. Així no clamarà el Senyor contra tu i no seràs culpable d'un pecat."

Deuteronomi 24, 14-15