Prioritats i demagògia de l'Espiscopal Espanyola

No tinc clara la meva opinió respecte l'avortament, segur que dependria de molts factors i de moltes condicions si mai algú del meu voltant hagués de prendre una decisió d'aquest tipus.
Però és inacceptable que la prioritat de la Conferència Episcopal Espanyola sigui una gran campanya publicitària per posicionar-se en contra d'un projecte de llei del govern espanyol. Em sembla que en el món hi han moltes injustícies molt més grans i mai no he vist cap campanya publicitària. Si els bisbes volen entrar en política em sembla que tenen altres temes més importants. Hi ha molts llocs on cal defensar la vida de les persones i no veig que per ells en sigui una prioritat.
Encara trobo més greu que tots el cartells que he vist per Barcelona són en escrits en castellà. La Conferència Episcopal no sap que la llengua oficial de Catalunya és el català?, de què serveixen els bisbes catalans a dins de la Conferència Episcopal que són incapaços fins i tot de fer els cartells en la llengua del país?.
Bisbes catalans, prou complicitats amb aquesta Conferència Episcopal espanyolista i al servei de les dretes espanyoles.
Mentrestant no tindreu la meva col·laboració en la casella del IRPF

Pitjor impossible

El Bisbe de Vic acaba de publicar la seva darrera carta pastoral: "Reconcileu-vos amb Déu". Simplement patètica. De veritat que aquests tipus de bisbes han perdut totalment el nord, no saben ni on viuen, ni tenen cap idea de la situació actuals dels creients. Sembla que l'únic objectiu que tenen és quedar-se completament sols.
La carta parla del sagrament del perdó, aquí algunes de les perles:
"En la confessió al prevere els penitents han d'enumerar tots els pecats mortals de què tinguin consciència, fins i tot si aquests pecats són molt secrets".
"Les conseqüències del pecat original manifesten la relació social i creacional amb Déu per part dels nostres primers pares."
"La contrició perfecta perdona els pecats venials i també obté el perdó dels pecats mortals."
I finalment s'oposa a les celebracions comunitàries del perdó. Només és vàlida la confessió individuals i manifesta la seva contrarietat per les parròquies del bisbat que fan celebracions comunitàries:
"Reitero la il·legitimitat d'aquesta pràctica si es fes. Pel que fa a la validesa, malgrat la desobediència, la deixem en mans de la misericòrdia de Déu, tot recordant que, en el cas de pecat mortal, no hi ha validesa sense confessió."
Sense més comentaris.

De romeria amb carro

Dissabte vam fer el carnaval a Roda, vam anar de Romeria amb el carro i l'euga del Sanglas, tot molt bé, però al vespre tornant el carro amb en Ramon, la bèstia es va esverar i va començar a córrer totalment desbocada va bolcar el carro i ens vam fotre una hòstia impressionant. Jo tinc blaus i cops per tot arreu però no em va passar res només el "sustu", però en Ramon és a l'hospital amb la cama trencada i en té per dies. Esperem que es recuperi aviat i podem tornar anar a passejar amb l'euga.

He Is Lord

Quaresma temps de pregària

Etty Hillesum

Etty Hillesum era una jove holandesa d'ascendència jueva que va morir al camp de concentració d'Auschwitz l'any 1943. Una pensadora que va deixar els seus diaris plens de reflexions a l'entorn del sentit de la vida en uns moments de màxima dificultats pels jueus com ella, però on es desprèn serenor, optimisme i sentit per viure.

El portal francès catòlic http://www.croire.com/ ens proposa per aquesta Quaresma una reflexió de l'Etty per cada dia d'aquesta quaresma. Enllaç per l'enviament d'aquesta reflexió diària: http://www.croire.com/article/index.jsp?docId=2362769&rubId=151

El dia va creixent

Quan al matí marxo a treballar ja comença a clarejar i quan torno a la tarda amb el bus encara hi ha claror, sembla que anem deixat la foscor i poc a poc es va acabant el mal temps. Sóc dels que necessito claror i bon temps, veig les coses molt diferents si som al mes de novembre o estem al mes d'abril. Sóc mediterrani i necessito la llum. A casa faig broma i els dic que els meus avantpassats ibers eren de la tribu dels laietans, en canvi els de la plana eren de la tribu dels ausetans, que devien estar més adaptats a la boira, jo no.

Som dies de carnaval, això vol dir que la setmana vinent començarà la quaresma, la preparació per la gran festa de la pasqua, la festa de la vida enmig de la primavera. Anem pas a pas i anem veient aquests dies com va creixent la llum. I comencem a pensar en aprofitar aquests quaranta dies de preparació de la pasqua.

Una cançó del youtube per distreure

He troba aquesta cançó en el bloc d'en Sergi d'Assís, un monjo de Montserrat, el bloc és diu Oíkia i cal donar-hi un cop d'ull, val la pena.
Aquesta canço fa anys que la cantem a la Pasqua de Vic a la Vetlla Pasqual: Llum de Jesús.

Un altre semestre acabat

Dissabte vaig acabar les proves de validació de les assignatures d'aquest semestre de la UOC. Estic content i satisfet de tornar a estudiar i sobretot d'estudiar amb aquest mètode de la UOC. Haig de reconèixer que anys enrere quan en Pep Molas va començar a estudiar-hi em va semblar molt difícil això de tornar a estudiar i tornar a la universitat. Però en aquest moment tornar a estudiar ha estat un repte i una renovació personal que m'ha obligat a mantenir les capacitats cognitives i d'esforç despertes. Al mateix temps que em motiva molt poder ampliar els coneixements, ampliar el currículum professional i tenir en compte que la formació no s'acaba mai i que no saps mai on i en què acabaràs treballant.
Penso que val la pena fer un esforç i poder d'alguna forma o altre continuar estudiant, a mi m'està fent molt de bé i poc a poc ja sóc a mitja llicenciatura.

Diada de Reis (els de veritat)

Foto d'en Pau i la Majda amb en Gaspar. Que senzill i bonic seria el món si fóssim com els infants.

Avui dia de Nadal: visca Macià !

Avui dia de Nadal fa 75 anys que va morir el President Macià, mantinguem viu el llegat de l'Avi: "una Catalunya lliure, justa, pròspera i gloriosa".
Bon Nadal a tots.

Pacte Nacional per a la immigració

Aquest migdia en el Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat hem signat el Pacte Nacional per a la Immigració, un acord general per avançar en l'acollida de les persones immigrants i la definició d'actuacions en favor dels immigrants i la seva integració a la societat catalana.
He recordat més de vint anys enrere quant al Maresme van començar a arribar els primers immigrants i vaig decidir fer les pràctiques de Treball Social a la Comissió Diocesana d'Immigració i a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Mataró on començaven a fer treball voluntari amb els "negres del Maresme".
La meva dedicació i interès per l'atenció a les persones immigrants ve de lluny, però el que no podia imaginar era la meva intervenció directa en aquest Pla Nacional i que avui estaria amb els màxims dirigents del país signant aquest compromís.
Benvingut sigui aquest pacte i que puguem continuar construint aquesta Catalunya amb lloc per a tothom.
(si mireu la foto amb una lupa m'hi veureu)

Visca en Tardà, mori el Borbó

Els que tenim la sort de conèixer en Joan Tardà sabem que és un polític honest i tenaç, sempre al costat dels més febles i fidel al seu país. Per això em fa pena el linxament mediàtic de la caverna madrilenya que està patint. Però més greu és que aquí a casa nostra hi hagi persones que afavoreixin aquesta campanya. El problema dels catalans no és Madrid, el problema el tenim a casa, quan justifiquem als qui ens estant agredint contínuament.
Algú pot sorprendre que la gent d'Esquerra estiguem en contra de la constitució i que estiguem en contra de la monarquia. Hem de callar per no fer enfadar al rei?, hem de renunciar als nostres ideals per no molestar a la dreta monàrquica espanyola?.
Fer pedagogia a Madrid s'ha acabat, allí només hem d'anar a buscar el que és nostre.
Com en Joan Tardà que gràcies a ell avui el poble de Roda és propietari del patrimoni de la fàbrica de la Blava, sense les gestions i tenacitat d'en Tardà, avui la Blava continuaria sent propietat de l'Estat Espanyol i ara és del poble de Roda.
Gràcies Joan.

Compromís polític i sentit cristià, de Joan Rigol

Acabo de llegir aquest llibre del democratacristià i ex president del Parlament, Joan Rigol. Un assaig acadèmic a partir de l'allunyament actual de la política de la societat, llegits des del compromísi i direcció dels documents del Vaticà II.

En el darrer capitol ens parla de la seva experiència personal i del seu compromís polític:

"L'important dels meus ideal és que m'ajudin a fer camí amb els altres, a compartir la solidaritat humana. La ideologia m'ha d'ajudar a treballar amb horitzons amplis, a llarg termini. Però la meva fita de futur última no està prefixada per la meva ideologia, sinó per la meva fe.

La meva fe cristiana no em dóna solucions als problemes de la societat; m'indica amb quin esperit m'hi he d'implicar. No he de conformar-me en un anar superant circunstàncies, a ser pragmàtic i prou o un conjunturalista. La vida de les persones i dels pobles és més que això. El sentit del meu compromí exigeix una dimensió àmplia del temps i l'espai. Veig la política també com quell esforç humà que sap vincular l'immediat amb el més enllà d'ell mateix."

dia mundial diabetis

Dissabte passat amb en Jaume de l'Associació de diabètics vàrem estar fent controls de "sucre" al barri de l'Erm de Manlleu. En tres hores vam arribar a fer més de 200 controls a les persones que anaven al mercat i s'aturaven a la nostra paradeta informativa.
Dir que la majoria de persones que vàrem fer controls era gent gran i moltes persones immigrants. Vàrem detectar diverses persones amb diabetis sense que elles ho sabessin, vàrem enviar-ne bastantes al CAP i alguna fins i tot a l'hospital.
Primer: bona feina aquesta d'anar pels mercats fent controls i fent pedagogia de la diabetis, cada dia hi ha més persones amb aquesta malaltia. Un excel·lent per l'Associació.
Segon: hi ha un divorci entre el sistema sanitari i la població immigrant. Problemes de comunicació i de cultura sanitària. Alguna cosa s'ha de fer. Necessita millorar.

Redes Cristianas

En els enllaços de la dreta del bloc he afegit l'adreça web del portal Redes Cristianas. Un portal de diversos col·lectius cristians de base on diàriament hi ha noticies i articles diversos. També he afegit en el bloc un RSS amb l'actualització dels articles i noticies d'aquest portal de Redes Cristianas. Hi ha articles i reflexions molt bones i és una manera fàcil d'estar al dia de les noticies d'aquests que creiem que cal ser contemplatius en la lluita.

Per Catalunya

Aquestes van ser les darreres paraules que va pronunciar Lluís Companys, avui fa 68 anys, abans de ser assassinat. Companys va ser assassinat per ser el President de Catalunya, per ser un lluitador de les llibertats de les persones més febles i també per ser President d'Esquerra Republicana.

Avui ha estat el meu primer acte oficial com a membre de la direcció d'ERC, en l'ofrena que hem fet l'executiva nacional al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc. He sentit la responsabilitat de ser dirigent d'aquest partit, del partit de Macià i de Companys, i tants d'altres homes i dones que van lluitar i van donar la seva vida pel seu país i pels drets de les persones.

Esperem viure molts anys en democràcia i no haver de viure tot el que aquells homes de la república van haver de viure i patir. Però mantinguem també el record i memòria d'homes com Companys que amb encerts i errors van ser fidels tota la vida als seus ideals de llibertat i fraternitat.

Per Catalunya.

Gràcies

Avui un dia de tardor ha sortit un sol immens. He sentit l'escalf de tots els companys. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible. Espero no defraudar.

Festa Major Roda de Ter

La Núria fent d'anxaneta al pilar d'entrada amb els Nyerros. Jo estic tocant la gralla però patint molt per aquest primer castell de la Núria.

Pegasus

Ahir amb en Jordi Arumí vam anar al Mercat de Música Viva de Vic a veure el retorn de Pegasus, va ser genial!. El video no és d'ahir, ara tenen 20 anys més.

Amb humor

Fernando Lugo, bisbe i president de Paraguai

Aquest mes d'agost va assumir la presidència de Paraguai, Fernando Lugo, que havia estat fins ara bisbe d'una diòcesi molt pobre del mateix Paraguai. L'opció de Lugo d'entrar a la política i abandonar el seu estat clerical va aixecar molta discussió, finalment sembla que el Vaticà ho ha acceptat. Ell sempre ha defensat la seva opció política per millorar la situació de pobresa del país després de 61 anys de govern monocolor del partit colorado. Esperem que tingui molta sort i pugui aconseguir els seus objectius. Molt lloable el seu exemple i testimoni, ara esperem que se'n pugui sortir.
Com exemple d'aquest mateix sentiment us adjunto la carta de salutació enviada pel bisbe Pere:

Querido Fernando, querido de verdad por millares y millares de hermanos y hermanas que te estamos acompañando, hace tiempo, en tu generosa opción. Hace muchos días, Fernando, que rezamos contigo y por ti y por tu pueblo tan sufrido.
El Verbo Divino, en el misterio de la Encarnación, se hace palabra humana, ubicada, samaritana, libertadora. Gracias por tu generosidad histórica, por tu radicalidad evangélica ya comprobada en tus opciones y en tu misión. Confiamos plenamente en tu coherencia, en tu lucidez y en esa opción por el Reino. Por los pobres del Reino, por los/las militantes del Reino, en la Sociedad y en la Iglesia.
Confiamos también en tu voluntad, ya expresada por varios gestos, de asumir Nuestra América en una comunión entre pueblos hermanos y reivindicando, con gratitud histórica, con espíritu ecuménico y ecológico, los derechos de nuestros pobres y de nuestros pueblos aborígenes y la sangre pascal de nuestros mártires.
Tu discurso, al tomar posesión, es una auténtica declaración de principios y un juramento “bautismal” de seguir dándote todo entero, “con un oído al Evangelio y otro oído al Pueblo”, como nos pedía el hermano obispo mártir Angelelli.
Seguiremos unidos, en comunión misionera de discípulos seguidores de Jesús de Nazaret, en coherencia personal y social, descalzos de privilegios y ostentaciones, con una invencible esperanza; “esperanzados y esperanzadores”, como pedía el otro mártir Ellacuría. Recibe, hermano, un fuerte abrazo, en la Paz subversiva del Evangelio y en la incansable caminada del Pueblo Guaraní hacia la Tierra sin Males.
Pedro Casaldáliga, Obispo emérito de São Félix do Araguaia, MT, Brasil

3 anys de la mort del germà Roger de Taizé

Avui 16 d'agost fa 3 anys que una persona amb problemes de salut mental va matar al germà Roger durant la pregària del vespre de la comunitat de Taizé. Passats aquests anys podem veure com Taizé continua la seva tasca i la feina. En motiu d'aquest aniversari en el web de la comunitat hi ha una entrevista amb el cardenal Kaspers que dóna la seva visió del germà Roger i la situació actual de la comunitat: http://www.taize.fr/es_article7346.html

Blessed Be Your Name

Lloem a Déu també per aquests dies de descans.

Si avui és 4 d'agost, això és la nit boja

Ja ho he dit i ho he escrit algun cop, que la nit boja és per a mi una de les diades importants del meu calendari anual. Cada vigília de Sant domingo em trobareu a la plaça nova d'Argentona iniciant la festa major. Fa més de vint anys que amb la colla de la "triqui" vam idear i organitzar aquesta festa: correfoc, ball amb dues orquestres per arribar a les matinades i anar a despertar a tot el poble per començar la diada de Sant Domingo amb els gegants, l'ofici i la festa del càntir.

És un dia de trobada de tota la colla, siguem on siguem durant l'any, ens trobarem tots durant aquesta nit predisposats a fer festa i també per xerrar i explicar-nos com anem. És doncs un espai amb una certa litúrgia pròpia, un espai sacralitzat, on les individualitat es fonen en un tot, en un col·lectiu d'amics i de companys. Una part d'aquesta comunitat local que celebra la seva festa enmig de la calor de l'estiu.

La nit boja és més que una festa, és la meva festa, és la nostra festa, la festa del companys, de saber que venim d'un passat comú i que continuem endavant. Un espai per festejar la vida per sentir-nos vius i sentir-nos acompanyats d'uns amics i que alhora som una part d'aquesta comunitat que és Argentona.

Enmig d'aquesta nit m'han passat molt records pel meu cap i aquí enmig del ball he donat gràcies a Déu per ser on sóc i tenir el que tinc. Quan diem que Déu es va fer home estem dient això que Déu es fa present enmig dels homes, i aquesta nit, ho fa enmig de la plaça nova ballant i festejant la vida, acompanyant-nos en aquest viure. Això és si més no el que he pensat jo.

Sempre he dit que el dia que em mori cremin i escampin les meves cendres per la muntanya. Avui he pensat que guardin una part d'aquestes cendres i les escapin a la plaça nova el dia de la nit boja, perquè allà és on una part de la meva individualitat forma part d'un tot. Això si, espereu que sigui la matinada quan només quedin els més bons.

Gloria i lloança a Sant Domingo

Començo vacances

Tinc la sort de poder fer 4 setmanes de festa i poder fer més el mandra, estar una mica més per la canalla i fer alguna d'aquelles coses que durant l'any mai tens temps fer fer-les.
Així doncs, segurament tampoc obriré massa l'ordinador i suposo que les meves publicacions en aquest bloc seran inferiors.
D'entrada hem començat amb una de les festes majors importants, la Festa de Santa Anna del Vendrell, una mostra impressionat de cultura popular, on a part dels tradicionals castells i balls de diables també tenen unes cercaviles de diversos grups de cultura popular, ball de bastons, ball de panderos, ball de pastorets, cavallets, ball de valencians,... tot una sèrie de grups que surten de cercavila un cop acabada la missa de Santa Anna. Ens va impressionar el gran nombre de gent jove que participava d'aquestes activitats. I també el nivell de cura en el vestuari i en el manteniment de la tradició.
Encara tenim país. Un cop més les comarques de Tarragona ens donen una lliçó de festa i cultura.
Al Vendrell Santa Anna està ben honorada.