dimecres, 16 de desembre de 2020

 


La millor política
(extracte del 5è capítol de l’Encíclica Fratelli tutti del Papa Francesc )

 La política com a servei del veritable bé comú

 Populismes i liberalismes

 Dues perilloses ideologies amenacen la política d’avui: els populismes i els liberalismes. El  menyspreu dels febles pot amagar-se en formes populistes, que alguns utilitzen demagògicament per als seus fins, o en formes liberals al servei dels interessos econòmics dels poderosos. En ambdós casos s’adverteix la dificultat per a pensar un món obert que sigui un lloc per a tots, que incorpori els més dèbils i que respecti les diverses cultures.

 Diferenciar entre popular i populisme. Ser part d’un poble és formar part d’una identitat comuna, feta de llaços socials i cultural. Hi ha líders capaços d’interpretar el sentir del poble aglutinant i conduint, pot ser la base per a un projecte durador de transformació i creixement.

 Però deriva en insà populisme quan es converteix en l’habilitat d’algú per a captivar amb vista a instrumentalitzar políticament al cultura del poble amb qualsevol signe ideològic, al servei del seu projecte personal i de la seva perpetuació en el poder.

 Per l’altra banda hi ha  els valors i límits de les visions liberals. On  la societat es considerada com una mera suma d’interessos que coexisteixen. Parlen de respecte a les llibertats, però sense l’arrel d’una narrativa comuna.

 No hi ha vida privada si no és protegida per  un ordre públic, sense un mínim de benestar assegurat per la divisió del treball, els intercanvis comercials, la justícia social i la ciutadania política.

 L’afer és la fragilitat humana a tancar-se en el seu propi jo, del seu grup, dels seus interessos mesquins. Hi ha visions liberals que ignorem aquest factor de fragilitat.

 El mercat sol no ho resol pas tot, encara que altra vegada ens vulguin fer creure aquest dogma neoliberal. La fragilitat dels sistemes mundials enfront la pandèmia ha evidenciat que no tot es resol amb la llibertat de mercat, i que hem de rehabilitar  una sana política que no estigui sotmesa al dicta de les finances.

 Fa falta pensar en la participació social, política i econòmica de tal manera que inclogui els moviments populars i animi a les estructures de governs locals, nacionals i internacionals amb aquest torrent d’energia moral que sorgeix d ela incorporació dels exclosos en la construcció del destí comú.

 El poder internacional

 El panorama mundial avui ens presenta, tanmateix, molts falsos drets, i –alhora- grans sectors indefensos, víctimes més aviat d’un mal exercici del poder.

 Són necessàries organitzacions mundials més eficaces, dotades d’autoritat per assegurar el bé comú mundial, l’erradicació de la fam i la misèria i la defensa certa dels drets humans elementals.

 Són necessàries  les organitzacions de la societat civil que ajuden a pal·liar les febleses de la comunitat internacional.

  

Una caritat social i política

 La política no s’ha de sotmetre’s a l’economia i aquesta no ha de sotmetre’s als dictamen i al paradigma eficientista de la tecnocràcia. La grandesa política és mostra quan s’actua per grans principis pensant en el bé comú a llarg termini i no amb pegats o solucions ràpides amb fins electorals. 

 Convoco a rehabilitar la política, és una altíssima vocació, és una de les formes més precioses de la caritat, perquè cerca el bé comú. L’amor polític no solament s’expressa en relacions íntimes i properes, sinó també en les macro-relacions, com les relacions socials, econòmiques i polítiques.

 Avui es pretén reduir les persones a individus. La bona política busca camins de construcció de comunitats. Cercar el bé de totes les persones, considerades no sols individualment sinó també en la dimensió socials que els uneix.

 L’activitat de l’amor polític

 Hi ha una anomenat amor “elícit” que són els actes que procedeixen directament de la virtut de la caritat, a dreçat a les persones i  a pobles. Hi ha a més un amor “imperat” aquells actes de caritat que impulsen a crear institucions més sanes, regulacions més justes, estructures més solidàries.

 El nucli del veritable esperit de la política és sempre un amor preferencial pels últims. El polític  és un faedor, un constructor amb grans objectius, amb una mirada àmplia, realista, pragmàtica. Les més grans angoixes no haurien de ser les causades per una caiguda en les en les enquestes sinó per no resoldre efectivament el fenomen de l’exclusió social i econòmica.

 La caritat política s’expressa també en l’obertura a tothom. Sap escoltar el punt de vista l’altre facilitant que tots tinguin un espai. Amb renúncies i paciència pot ajudar a crear aquest políedre on tots trobem un lloc. Sembla una utopia ingènua, però no podem renuncia  aquest objectiu.

 Mentre en la societat actual proliferen els fanatismes, les lògiques tancades i la fragmentació social i cultural, un bon polític fa el primer pas perquè ressonin les distintes veus.

 Més fecunditat que èxits

 També en la política hi ha lloc per a estimar amb tendresa. És l’amor que es fa proper i concret. Enmig de l’activitat política, els més petits, els més febles, els més pobres han d’entendrir-nos.

 Això ens ajuda a reconèixer que no sempre es tracta d’aconseguir grans èxits, que a vegades no són possibles. Cal recordar que, cadascú és immensament sagrat i mereix el nostre afecte i lliurament.

 Els grans objectius somiats en les estratègies s’aconsegueixen parcialment. Més enllà d’això, el qui estima i ha deixat d’entendre la política com una mera recerca de poder té la seguretat que no es perd cap dels seus treballs.

 Pensant en el futur, alguns dies les preguntes han de ser: Per a què? Cap on estic apuntant realment? Quant amor vaig ficar al meu treball?, en què vaig fer avançar el poble?, quina marca vaig deixar en la vida de la societat?, quins llaços reals vaig construir?, quines forces positives vaig engegar?, quanta pau social vaig sembrar?, què vaig provocar en el lloc que em van encomanar?.

Cap comentari: