dijous, 15 de setembre de 2016

En el 80è aniversari de la mort de Ramon Martí Roca i els seus fills Esteve, Rafael i Albert Martí Bracons


Ramon Martí va néixer a Roda el 25 de novembre de 1875, els seus avis eren originaris d’Igualada i es van establir al municipi per exercir com a pastissers. Ramon, casat amb Emilia Bracons tindran 9 fills.  I a finals del segle XIX funden juntament amb Josep Rosanas una industria tèxtil a l’Obra, dedicada bàsicament al ris.

Ramon Martí, que no provenia de cap de les tradicionals famílies de la població ni era cap gran propietari, s’implicarà de ple en la vida municipal, entregat al poble des de dues vessants: primer des de la parròquia on funda el Centre Catòlic, serà president de la branca d’homes d’acció catòlica i president de les conferències de Sant Vicenç de Paül. Destaca també en la difusió de la cultura i la llengua catalana,  fundador de l’Orfeó Rodenc i fundador i director de la revista Ressò, també escriurà diverses obres i fins i tot una sarsuela que serà musicada pel Mn. Vinyeta, “L’aplec”. L’altre vessant on destacarà serà en la política local. De ben jove entra a la política com a regidor i serà el màxim exponent en el municipi del catalanisme polític. Fundador de la secció local de la Lliga, secció “Bac de Roda”, serà regidor sempre per elecció popular, interrompudament des del 1910 al 1936. En les històriques eleccions municipals de l’abril del 1931, tot i que com arreu, guanyen les esquerres, ell serà l’elector amb més nombre de vots. Com a regidor impulsarà la creació de la línia municipal d’autobusos, l’adhesió del municipi a la Mancomunitat de Catalunya, la celebració dels 200 anys de la mort d’en Bac de Roda, la visita a la població de Macià l’any 1919 i la col·locació de la placa al Bac, .... Va ser alcalde en moments puntuals, segurament des del 7 d’octubre al 17 d’octubre del 1934, després dels fets d’octubre. Expliquen que el 7 d'octubre es va presentar la Guàrdia Civil a dir-li que el poble quedava en les seves mans i que ells s'emportaven detinguts a l'alcalde i als regidors; i que aleshores Martí va dir que de cap manera, que els del poble no havien fet res i que per tant, si per canvis polítics havia de fer-se càrrec del poble ho faria, però amb la condició de que no s'emportessin a ningú. I així va ser.

Un home per tant culte i dedicat íntegrament al poble tan des del seu catolicisme com des del catalanisme dretà de la Lliga.

Dels seus fills Esteve (1907), Rafael (1911) i Albert (1914) no tinc tanta biografia però seguien amb les mateixes dedicacions del pare, ja que els trobem també en la secció Bac de Roda de la Lliga, participants en diferents activitats parroquials i també algun com a militant de la FEJOC.

ELS FETS

Sabem que des del 18 de juliol fins el mes d’octubre en el municipi l’autoritat queda substituïda pel comitè local antifeixista, un comitè format bàsicament pels militants de la FAI-CNT, no serà fins el mes d’octubre que es tornarà a nomenar un ajuntament i s’anirà recuperant l’autoritat i disminuirà el poder del comitè. 

En els dies inicials hi haurà el saqueig i crema de l’església amb la mort de Mossèn Josep Vinyeta i Romeu a la carretera de Vic.

El 8 de setembre mort al front, d’una forma no gaire clara,  un líder sindical local, Josep Vilaseca i Vila. En arribar aquesta noticia al poble, s’aixequen clams de protesta, s’organitza una manifestació, bàsicament amb dones treballadores de la Blava i es reclama sang. Tot fa preveure que es voldrà buscar venjança entre algun membre de les dretes.

El descontrol d’aquells dies fa que ningú pugui garantir l’autoritat, però és evident que en el municipi les altres forces polítiques han perdut el poder en mans del comitè, les forces socialistes i republicanes intenten mantenir l’ordre davant dels elements anarquistes més descontrolats. N’és exemple el fets de la matinada del 17 d’agost quan una patrulla de milicians van malferir a trets a un fugitiu de l’Esquirol amagat en una casa de Roda. Quan van comparèixer els homes d’Esquerra van discutir amb els anarquistes i al final els d’Esquerra es van fer càrrec de l’home malferit i el van traslladat, però les ferides, els dolors i els crits d’aquell home demanava que l’acabessin de matar i el militant d’ERC, en Ramon Rovira Tarres “Titu” va acabar amb la seva vida. Rovira pagà amb la seva vida en aquesta intenció. També sabem que Rovira havia protegit al capellà davant dels milicians. Va acabar afusellat al Camp de la Bota. (en Manolito escriu que les autoritats locals van fer el possible per salvar-lo).

La qüestió és que Ramon Martí és avisat que ell pot ser una de les víctimes i que el millor que pot fer és que no abandonar el municipi, ja que aquí aquestes forces d’esquerres poden garantir-li una mica més la protecció davant del milicians, però Ramon Martí que te part del seu negoci a Barcelona i per no abandonar la responsabilitat de la seva empresa decideix abandonar el poble i baixar a les oficines de l'empresa a Barcelona.

La detenció es produeix el 14 de setembre a les oficines de l’empresa, és evident que els milicians tenen informació directe del rodenc i dels seus moviments. Tot sembla indicar que entre els que van a detenir a Martí hi havia algun rodenc que és identificat. En les oficines també s'hi troben els seus treus fills, i aquest coneixement o identificació seria el que hauria propiciaria l'assassinat també dels seus tres fills per no deixar cap testimoni.

Una altra explicació que he escoltat seria que els milicians no anaven pas pel pare sino per un dels fills, en Rafael, el fill que feia de viatjant de l’empresa, i que havia mostrat un radicalisme polític més dretà. I que també al trobar-los a tots i per no deixar rastre els matessin a tots.

Explicacions o hipòtesis per intentar o comprendre l’incompressible de la salvatjada de matar a un pare i els seus 3 fills.

El mateix dia van ser conduïts a peus de  Montjuïc a la carretera prop de Can Tunis i allà van ser afusellats. Diuen que primer van matar els fills perquè el pare ho veies i que el darrer a matar va ser al pare.

No podrem saber mai exactament què va passar aquell 14 de setembre i com es va produir un acte tan cruel de matar 4 persones d’una mateixa família, que no té cap explicació  que la raó humana pugui entendre.

La noticia de la mort de Ramon Martí i els seus tres fills, de 29, 25 i 22 anys no trigaria arribar al municipi. Noticia van commoure profundament a la població. I potser en vista d’aquesta acció inhumana i bàrbar comportés que no es produís cap més acte violent en tot el procés revolucionari.

Un mes després es constituïa un nou ajuntament i es destituïen els comitès antifeixistes i es comença a posar un cert ordre i control en el municipi. El nou alcalde tindrà enfrontaments amb el militants anarquistes per fer-los retornar els locals incautats i limitar-los la seva autoritat.

Amb l’entrada dels nacionals els Martí passaran a ser “los màrtires rodences”, es posarà el nom de Ramon Martí al carrer de dalt i el seus noms seran inscrits a la placa de monòlit de “los caidos por Dios y por España”. Les seves morts seran objecte de tota la parafernàlia feixista i falangista dels vencedors. En d’altres llocs s’ha escrit i explicat també a brutalitat de les represàlies dels vencedors amb l’afusellament de 8 rodencs el Camp de la Bota per atribuir-los participació en el període revolucionari.

Però cada cosa al seu lloc i explicar que el Martí segur que no van morir “por España” ni molt menys van estar mai pròxims al feixisme ni al falangisme. Si que eren creients, i molt vinculats a la parròquia, i l’únic delicte que tenien segons els propis milicians era de “menjar-se les hòsties a paquets.” Eren propietaris d’una empresa tèxtil petita del municipi on no hi ha constància de cap conflicte laboral important. I si van destacar per alguna cosa va ser per la seva implicació a la política municipal i de dedicar-se al seu poble.  Catalanistes de dretes que van dedicar la seva vida a impulsar activitats culturals i catalanistes tan des del Centre parroquial com des de l’ajuntament. Més totes les totes millores en el municipi com a regidor del consistori.

Les despulles dels Martí descasen en el cementiri de Montjuïc de Barcelona i fa pocs anys hi va ser enterrada la darrera germana que encara vivia dels Martí. Aquesta mateixa germana, la Rosa Martí, en els darrers anys de la seva vida va explicar-me molts sentiments d’aquests fets, a ella li van destrossar la vida matant el pare i a tres germans, però m’ho explicava perquè deia que tota la seva vida li deien que ho oblidés, que no en parlés i encanvi ella tenia la necessitat de parlar-ne, de fer conèixer i recordar que els rodencs ens vàrem matar uns als altres, que va haver-hi assassinats entre veïns.

Ella no va volgué callar perquè tots aprenguéssim dels errors passats. I que mai els tornem a repetir. Avui que estem a les portes d’un nou país hem de recordar que no el podem construir amb sectarisme de cap tipus i que en aquesta nova república hi ha lloc per a tots, els de dretes, els d’esquerra, els catòlics, els ateus, els musulmans...

(Crònica escrita des la curiositat i havent parlat amb alguns dels familiars: Josep Maria Martí Pol i Rosa Martí Bracons i en escrits d’en “Manolito” publicats a la revista 13. És a dir, sense el rigor d’història. O sigui, que algun dia algun historiador haurà d’escriure. I que altres persones segur que podreu matisar o ampliar ja teniu més o altre informació)

Cap comentari: