Calvinista?

Repecte a les meves intervencions en el consell comarcal la premsa de la comarca m'ha qualificat de calvinista: http://www.osona.com/noticia/17897/consell/comarcal/rebaixa/pressupost
No sé si m'ho haig d'agafar bé o malament. Si que és cert que sóc un admirador d'alguns reformadors i sobretot de molts aspectes de més senzillesa i menys clericalisme de l'església reformada. De Calvi em quedo amb l'idea que l'amor de déu impregna tota la vida, que tota la vida, totes les coses estan impregnades de l'amor Déu, acostar la religió, que la religió impregnès la vida quotidiana no només uns espais sagrats i eclesials. Però no comparteixo de Calvi la derivada que en va fer Max Weber d'atribuir el calvinisme l'origen del capitalisme. Sempre he defensat que des d'una perspectiva cristiana i de la Doctrina Social de l'Església, el capitalisme és pecat col·lectiu.
Sense volguèr amb la meva intervenció del Ple d'ahir al Consell Comarcal em serveix d'excusa per creure un cop més en l'amor de Déu i la presència d'Aquest enmig nostre; el misteri de Nadal que avui celebrarem. Bon Nadal.
(La foto sóc jo amb Calví en el parc dels reformadors de Ginebra)

1.982 gràcies

Prop de 2.000 persones van votar a Roda sobre la independència de Catalunya. Espectacular, gent de totes edats i procedències van votar tranquill·lament, serenament i seriosament. Una jornada electoral com totes les altres. La força de la democràcia que s'expressa lliurament davant d'unes urnes. Qui té por a la democràcia?, perquè no ens deixin decidir democràticament el nostre futur?,...
Això ja no ho atura ningú.
Moltes gràcies a aquests 2.000 rodencs i moltes gràcies a tots el voluntaris que han fet possible aquest acte. Sense gaires mitjans, molta il·lusió i molt de voluntarisme s'ha aconseguit aquest èxit.
Em vaig emocionar i se'm va posar la pell de gallina quant les àvies que sortien de missa de 10 venien totes a votar. La Pepeta amb més de 80 anys, de missa i de dretes de tota la vida, em diu: "La meva obligació era venir a votar, el meu pare ja era de la LLiga i hagués sommiat veure tot això, ja es hora de dir prou." S'està perdent la por.

Advent = Esperança

Esperança a Copenhaguen perquè es faci un pas endavant en el futur del nostre petit planeta, esperança en la lluita de Haidar per la llibertat del poble saharaui, esperança per l'alliberament dels 3 cooperants catalans a Mauritània i sapiguem eliminar les desigulatst Nord-Sud, esperança en les consultes del dia 13 perquè no faci por que un dia Catalunya democraticament decideixi el seu futur, esperança,..... un Advent ple d'esperances.
Mentrestant per la televisió ens anuncia que el Nadal ja ha arribat al congelador de casa teva, els centres comercials obren les seves portes fins i tot els dies festius i els centres de les ciutats fa dies que s'han omplert excessivament de llums per fer més esperit de Nadal!
Tradició cristiana?. Llegim en una de les millors aproximacions històriques a la figura de Jesús, de José Antonio Pagola, que històricament de Jesús només en tenim noticies a partir dels 30 anys, que de la seva vida abans dels 30 anys no en podem conèixer res de res. Que segurament va néixer a Natzaret, un poblet petit de la Galilea i que els seus pares es deien Josep i Maria. Res més.

Buscant música per internet he trobat aquests francesos. Hi ha alguna cosa que es pot aprofitar

Découvrez la playlist ensemble vocal avec Ensemble vocal Resurrexit, Etienne Uberall

Si tu fossis en el nostre lloc també ho faries (?)

Brutal el gag del Polònia. Aquests delinqüents encara ens els faran simpatics.
Bromes a part, és de reflexió si com diuen aquí, que si tu fossis en el seu lloc també ho faries. Penso que és molt fàcil fer la critica als polítics, però és evident que no només alguns polítics miren només pels seus interessos. La vocació de servei l'hem de tenir el polítics i tota la societat. No val anar criticant els polítics i tenir actituds individualistes i no resposables amb la societat. La regeneració política ha de venir d'una regeneració de la societat. L'individualisme capitalista ens afecta a tots.

A Roda decidirem

En el Ple de l'Ajuntament d'aquest octubre hem aprovat per majoria absoluta donar suport a l'organització d'una consulta sobre la independència de Catalunya. Al mateix temps tota una colla de gent molt diversa, diverses edats, diversos partits ens hem anat trobant per tirar endavant la consulta. Una assemblea amb més de 100 persones va ser el tret de sortida de la consulta i de moment la gent està molt engrescada. S'ha començat a treballar amb un objectiu ambiciós: superar el 50 % de participació.
La qüestió és que Roda podrà decidir, que senzill i que fàcil, això és la democràcia. Qui és doncs que té por de la democràcia?

Amb Esquerra a Núria

Cap de setmana a Núria proclamant en Puigcercós com a candidat a la Presidència de la Generalitat. Trobada balsàmica i engrescadora, i molt simbològica. Ens cal molta feina, corregir errors, redreçar la nau i fer retornar la il·lusió. Penso que ho podem aconseguir, si més no aquest és el meu desig. I com a creient ( dins d'un partit laic) no vaig estar-me d'entrar a l'església i demanar-ho a la Mare de Déu:

"Una muntanya escarpda, mig any coberta de neu, volgué prendre per morada, la Mare del Fill de Déu, des d'allí favors envia a qui els hi sap demanar. La Mare de Déu de Núria, anem-la tots a visitar."

Parròquia assembleària

Ahir la Parròquia de Roda va celebrar la seva assemblea per decidir diversos aspectes del seu funcionament i sobretot del seu futur. Un centenar de parroquians, va estar discutint en assemblea com volen la seva parròquia i quins són els seus reptes més importants. Des de l'àvia Maria de més de vuitanta anys fins als monitors de l'esplai van participar activament donant la seva opinió i el vot a les propostes presentades. Aspectes com reduir el nombre de misses, l'opció preferencial pels pobres, les celebracions presidides per laics, la necessitat de més protagonisme a les dones,.... van ser els diversos temes acordats.

Donava molta satisfacció veure una comunitat, amb una mitjana d'edat molt avançada, feia majoritàriament plantejaments totalment innovadors i molt allunyats de l'ortodòxia Vaticana i de la Cúria del Bisbat.

L'Eglésia oficial no sé si té futur, però aquesta comunitat en té molt. (També es va presentar la seva pàgina web, la podeu trobar en els meus links)

No us perdeu aquesta lectura

Bonissím el darrer quadern de Cristianisme i Justícia de González Faus, és per disfrutar. Recomano la lectura, sobretot les 15 primeres pàgines, es poden llegir en un moment. Aquí teniu l'enllanç:

http://www.fespinal.com/espinal/llib/ct163.pdf

Un resum de l'essència del missatge cristià, destriant exactament l'originari de Jesús de Natzaret i traient tot el que ha posat al damunt els vint segles d'Església.

Diada Nacional

Somnio, penso, crec que algun dia aquest país serà normal, com tots els altres països. Que com a totes les democràcies podrem decidir el que volem ser, que ningú per la força ens obligarà a ser el que no som. Un país on es pugui viure en llibertat i on totes les persones puguin viure millor.
Malgrat tot, no ens aturareu.
Visca Catalunya.

I una mica més de publicitat

Hem voltat una mica

El mes d'agost en aquest país és diferent. Tot sembla que estigui aturat i tots aprofitem per fer coses diferents. La lluita i la contemplació també ha estat en part aturada i he estat lluitant i contemplant amb tota la família. Estones d'estar tota la família junta, que tanta falta fa durant l'any.
Així hem estat un quinze dies voltant pel nord d'Itàlia, n'hem dit el país de la Bruixa Befana i si voleu veure les fotos les trobareu en el meu perfil del Facebook.
I en mica en mica recomençar l'activitat, que sembla que tindrem un setembre mogut.

Tancat per vacances

No és pas que no tingui coses per explicar, ni històries per comentar, però al no ser gaire per casa, dedueixo que tindré dificultats per per conectar-me a internet. Però per poc que pugui
mirarem d'escriure alguna cosa.
Bon estiu a tothom.

SI

Just fa una setmana estava enmig del debat de l'Executiva d'Esquerra de si havíem d'acceptar o no la proposta de finançament per a Catalunya.Tot i les moltes opinions, i pressions, no tenia cap dubte que calia dir que si. Com a independentista, aquest finançament no és la meva fita, però calia ser realista, llegir bé on som, com estem i què és el que ens demana el poble de Catalunya. Benaurat sigui el dia que tinguem una majoria i puguem demanar un concert econòmic o la independència. Però ara cal anar pas a pas i anar demostrant que Esquerra no som un partit alternatiu, radical i marginal. Sinó que som homes i dones que estem governant molts ajuntaments d'aquest país i que hem començat a participar en el govern de la Generalitat. Com a partit jove hem comès molts errors, però dels errors n'aprenem, i ara nomes calia dir que si. Ja hi havia que estava esperant que tornessim a provocar la inestabilitat i evidenciar la nostra immaduresa.
Aquest no és el nostre model, però és el pas que calia donar ara, fer un servei a la gent d'aquest país i seguir treballant per un dia aconseguir una majoria que es cregui que Catalunya ha de ser social i nacionalment complerta. Una petita victòria en aquesta llarga batalla.

Mort del bisbe Guix

Amb el bisbe Guix ens ha passat que el seu successor ens l'ha fet millorar. Quant hi havia el bisbe Guix ens pensàvem que teníem un bisbe molt conservador, i ara en aquests moments, superats per l'ultra conservador actual, el trobem a faltar.

Què puc dir del bisbe Guix?, així que vaig instal·lar-me a viure a la comarca d'Osona, i canviar per tant de bisbat, vaig creure oportú presentar-me davant el meu nou bisbe. Em va concedir audiència al palau episcopal, em vaig presentar, em vaig oferir al servei de l'Església de Vic i el vaig convidar a venir a casa el dia que volgués. Suposo que no estava acostumat a aquest tipus de visites i de trobades. Mai va venir a casa, però sempre que ens havíem trobat havia estat correcte. Fins i tot ens vam trobar un cop a la sala d'espera de l'uròleg a l'Hospital de Vic.

L'anècdocta més divertida que tinc va ser en una nit de cap d'any. En Miquel Vilaró va convidar-lo i insistir perquè vingués a una pregària al Casal Claret la nit de cap d'any. A l'hora de la veritat, el qui no es va presentar va ser en Miquel i ja em teniu a mi i dos o tres pobres més fent una pregària de Taizé la nit de cap d'any en el pis de dalt de tot del Casal amb el bisbe Guix i el seu secretari. En Joan Soler va entrar un cop començada la pregària i ni el va veure. S'acaba la pregària el bisbe ens dóna la seva benedicció, en Joan Soler queda glaçat i de pedra a veure darrera seu al bisbe. Un cap d'any surrealista. Dubto molt que l'actual s'hagués dignat a venir.

Bisbe Guix, descansa en pau.

Vicenç Ferrer

Van ser els de La Vaguardia els primers a dir que calia que els polítics catalans haguessin hagut d'anar a l'enterrament del cooperant Vincenç Ferrer, avui també El Periòdico s'hi apuntava publicant diverses cartes de lectors denunciant que els polítics catalans no haguessin anat als funerals. Són els mateixos mitjans que critiquen l'expansió de la representació exterior de la Generalitat de Catalunya i donen detalladament i puntualment totes les despeses que el Vicepresident realitza obrint ambaixades o dedicant-los a cooperació exterior. Uns mitjans que també haguessin criticat si tots els polítics catalans hi haguessin anat i dirien que seria una instrumentalització i voler manipular i aprofitar-se del llegat i la imatge del cooperant català. Ja hi estem acostumats.

Dit això, és admirable el treball que aquest ex jesuïta ha realitzat al llarg de la seva vida de compromís amb els més pobres i haver pogut fer arribar la injustícia i el clam dels més pobres de la Índia a Catalunya i haver sabut mobilitzar la solidaritat catalana. A través de la seva ONG amb el sistema d'apadrinaments d'infants.

Per a mi, l'apadrinament no és el sistema ideal de cooperació, i em sento més còmode amb d'altres tipus d'ONG que promouen un altre tipus de cooperació, però hem de reconèixer que això dels apadrinaments arriba a un sector important de gent.

Aquest tipus de cooperació, més la imatge d'un jesuïta que deixa l'ordre per ser més progre, d'invocar una espiritualitat ecumènica, on hi cap tot, i de fons la músiqueta del misticisme oriental, ha estat un formula que ha tingut èxit. I hem vist com Vicenç Ferrer s'ha anat convertint en una icona per molts catalans. Donant-li aquest any el títol de El Periòdico de català de l'any.

És una sort i exemple tenir a Catalunya i al món personatges com Vicenç Ferrer, però la seva cooperació i la seva imatge no és el meu ideal. Si hagués estat polític segurament que tampoc hagués anat al seu funeral.

Per celebrar els solstici d'estiu

No tinc intenció de fer propaganda de la cervesa, però aquest spot recull en esència les nostres arrels mediterranies, el sol, la llum, l'aigua, la festa, el carrer... m'ha semblat adient per començar a festejar aquest inici d'estiu.
L'anunci diu que "el que és bo mai s'acaba", el meu company, en Ponsa, interpreta que això és la idea de l'etern retorn de Nietzsche. No ho sé, però la música la trobo sensacional i aqui teniu la lletra:
I kissed you good bye at the airport.
I held you so close to me.
I said 'So here we are now and I can't stop from crying Lilly'.
And you said 'Hey hey hoo, you know this is the way to go
You will forget about me when I'm on that plane.
Forget about me when I'm on that plane.'

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

The plane took off and my love went with it.
The chilly wind whipped my both cheeks hard.
And the man next to me said 'Everything is gonna be alright'.
I said 'Nothing is gonna be alright, but thank you anyway'.
And then I saw your face in the airplane window.
I waved my hands and I shouted to you:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

I wore a T-shirt and my worn out hat.
Abandoned as a summer cat.
And as I stood there as a broken hearted I realized you got the car keys still.
So I broke into my own old car.
I fell asleep on the passenger seat.
I dreamed of summer sex with you and you whispered in my ear:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight
Why can't you leave me tomorrow instead?
Why can't you leave me tomorrow instead?

And above the clouds she said to her self 'I can't believe how naive a man can be.
That's why I love you so and that's why I can't be with you

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

Sant Antoni els guardi !

La Núria fent de dos amb els Nyerros. Mai hagués imaginat la meva filla aquí dalt.

... Corpus a la ciutat del Sants

Sense comentaris

i vigantans fent la cervesa veient passar 4 nostàlgics "adorant el Santíssim".

Dijous de Corpus

La festa del Corpus va néixer amb el Concili de Trento amb la intenció de contrarestar la visió de l'Eucaristia dels reformados protestants. Plenament d'acord, doncs amb el Concili Vaticà II de treure importància a aquesta festa d'adoració a les espècies eucarístiques. L'Eucaristia no és adoració, és memorial del darrer sopar i és comunió. Per això estic plenament en contra amb aquests intents de recuperació de les processons de Corpus, com el cas de Vic.Això no treu que tingui un molt bon record de les festes del corpus i de les catifes de flors que fèiem a Argentona, on tots els veïns del carrer en aplegàvem per fer l'estora. Tradicions catalanes de Corpus importants, com la Patum de Berga, una de les festes més emblemàtiques de la tradició popular catalana.
Saltem un salt de plens.

Salt de plens

Nosaltres, Junqueras!

....una bandera ens agermana,...

Molt s'ha escrit i molt s'escriurà aquests dies de les victòries del Barça. El sentiment d'alegria i felicitat és generalitzat i avui veus la gent amb un somriure d'orella a orella. Jo vull destacar el sentiment que ahir a la tarda ja vaig veure pels carrers de Barcelona i que aquest matí a l'entrada dels col·legis encara es feia més palès. Un sentiment col·lectiu d'unió, un sentiment de comunitat, de formar part d'un col·lectiu ampli, que per sobre de moltes diferències, avui ens sentiem tots més units. Una bufanda, una samarreta, una senyera,.... uns colors ens fan sentir units, es trenca l'individualisme per passar a formar part d'una comunitat.
Aquesta reflexió em porta a ser optimista i veure que aquest país potser no està tan malament, que tot i el sentiment de frustació i desafecció hi ha aspectes que ens fan sentir comunitat i que ens poden ajudar a renèixer. El futbol és futbol i no és política, però tenim molta sort de tenir el club que tenim i potser d'alguna manera també ens ajuda a fer comunió i avançar com a poble. Visca el Barça perquè ens ajuda a dir Visca Catalunya.

Inici campanya

Costarà molt que la gent vagi a votar per aquestes europees, però si apretem una mica tenim l'oportunitat d'aconseguir 2 eurodiputats, entri el BNG i Aralar i que el PP en perdi 1. Provem-ho.