Partenia

L'any 1995 el papa Joan Pau II, després d'un llarga disputa, va donar al bisbe d'Évreux, el francès Jacques Gaillot, la diòcesis de Partenia. Jacques Guillot és l'autor del llibre: Una Església que no serveix no serveix per a res.

Partenia era una ciutat al sud d'Argèlia que al segle V va desaparèixer sota la sorra del Sàhara i per tant aquesta diòcesis no existia, era inmaterial. Era la manera d'apartar a un bisbe que s'havia compromès socialment i no estava en la sintonia del papa polonès. Jacques Gaillot va crear llavors una diòcesis virtual, un dels primers portals i bloc personal, creant el bisbat virtual de Partenia, substituint parròquies fer fòrums i bloc per pastorals. L'espai és traduït a diverses llengües i deixaré l'enllanç en el bloc: http://www.partenia.org/espanol/partenia_sp.htm

És un exemple de compromís social i eclesial i l'actualitza constantment.

Impressionant

Ja som a l'estiu, la canalla han començat les vacances, és un bon moment per estar més per ells, dedicar més temps a la família i fer aquelles coses que normalment no es fan.
Hem començat molt forts. Dissabte vam anar a sopar i dormir al refugi del Pedraforca i el diumenge, amb un dia esplèndid vam escalar aquesta muntanya màgica.
Una ascensió molt divertida amb una grimpada i uns passos de roca molt emocionants i un descens per l'enforcadura una mica més empipador. A l'hora de dinar tornàvem cansats a ser al refugi però amb la satisfacció d'haver pujat al Pedraforca i haver començat un estiu molt actiu.

La meva visió del 25è congrés

Suposo que s'escriurà molt i es parlarà molt d'aquest congrés. Al meu entendre s'obre una nova estapa on hi ha un relleu generacional i un lideratge únic que era de les coses que jo personalment desitjava. Però també haig de dir que s'obren interrogants. No sé si la maduresa i el seny dels liders ens portarà a la unitat i la responsabilitat que el país ens demana. He vist coses que en fan dubtar i que no estigui plenament satisfet amb el resultat d'aquest congrés. Tot i així hem de confiar que si serem capaços d'anar endavant i confio en moltes de les que s'han escollit per la direcció.
El que si tinc clar és que un congrés amb tres mil persones no és el lloc de la màxima expressió participativa d'un partit i sigui el lloc ideal per decidir aspectes fonamentals. Calien debats més seriosos i allò en alguns moments em va semblar que en comptes de debat polític era un circ, amb amplaudiments, xiulets i representacions mediàtiques. Si bé el procés d'elecció del president i secretari de la setmana passada va ser impecable i excel·lent, el congrés d'ahir, necessita millorar.

Entrevista al meu veí, el músic Pep Poblet

Sies.tv

I tu, de qui ets?

Aquesta és la pregunta que tothom em fa aquests dies. La resposta fàcil però certa és dir que jo sóc d'Esquerra per damunt de tot. Fa 17 anys que sóc militant i passi el que passi jo seguiré sent militant. El partit és una eina al servei d'una idea no al servei d'unes persones, les persones aniran canviant però la nostra ideologia em sembla que encara en tenim molts anys per anar-hi treballant.
Tot i així tinc molt clar a qui votaré i quina serà la meva posició en el proper congrés. Reconeixo que hi ha hagut molts errors i que hi ha moltes coses a corregir, però que en aquest moment el que ens cal és un lideratge fort. En una organització hi ha d'haver pluralisme, però també hi ha d'haver algú que mani. Un dels errors actuals ha estat que l'un per l'altre, les decisions s'han allargat i no s'ha liderat. També sóc dels que penso que el què ha de fer esquerra és governar i demostrar la seva força amb la tasca de govern. Tasca que fa anys que des dels ajuntaments hem estat fent amb seriositat i responsabilitat. No hem de ser el partit de la pancarta i el radicalisme. Si volem convocar un referèndum d'autodeterminació ho farem des del govern, difícilment des l'oposició convocarem res.
Dit tot això queda clar que per a mi només hi ha una opció que és la d'en Joan Puigcercós, l'únic que pot representar aquest lideratge i impulsar de nou el projecte. Tot i que com la majoria de militants no tenim res en contra dels altres candidats. Perquè guanyi qui guanyi volem que l'endemà del congrés Esquerra sigui un partit encara més fort, hi siguem tots i seguim avançant en el nostre ideal d'una Catalunya lliure i justa.