I tu, de qui ets?

Aquesta és la pregunta que tothom em fa aquests dies. La resposta fàcil però certa és dir que jo sóc d'Esquerra per damunt de tot. Fa 17 anys que sóc militant i passi el que passi jo seguiré sent militant. El partit és una eina al servei d'una idea no al servei d'unes persones, les persones aniran canviant però la nostra ideologia em sembla que encara en tenim molts anys per anar-hi treballant.
Tot i així tinc molt clar a qui votaré i quina serà la meva posició en el proper congrés. Reconeixo que hi ha hagut molts errors i que hi ha moltes coses a corregir, però que en aquest moment el que ens cal és un lideratge fort. En una organització hi ha d'haver pluralisme, però també hi ha d'haver algú que mani. Un dels errors actuals ha estat que l'un per l'altre, les decisions s'han allargat i no s'ha liderat. També sóc dels que penso que el què ha de fer esquerra és governar i demostrar la seva força amb la tasca de govern. Tasca que fa anys que des dels ajuntaments hem estat fent amb seriositat i responsabilitat. No hem de ser el partit de la pancarta i el radicalisme. Si volem convocar un referèndum d'autodeterminació ho farem des del govern, difícilment des l'oposició convocarem res.
Dit tot això queda clar que per a mi només hi ha una opció que és la d'en Joan Puigcercós, l'únic que pot representar aquest lideratge i impulsar de nou el projecte. Tot i que com la majoria de militants no tenim res en contra dels altres candidats. Perquè guanyi qui guanyi volem que l'endemà del congrés Esquerra sigui un partit encara més fort, hi siguem tots i seguim avançant en el nostre ideal d'una Catalunya lliure i justa.