Suposo que s'escriurà molt i es parlarà molt d'aquest congrés. Al meu entendre s'obre una nova estapa on hi ha un relleu generacional i un lideratge únic que era de les coses que jo personalment desitjava. Però també haig de dir que s'obren interrogants. No sé si la maduresa i el seny dels liders ens portarà a la unitat i la responsabilitat que el país ens demana. He vist coses que en fan dubtar i que no estigui plenament satisfet amb el resultat d'aquest congrés. Tot i així hem de confiar que si serem capaços d'anar endavant i confio en moltes de les que s'han escollit per la direcció.El que si tinc clar és que un congrés amb tres mil persones no és el lloc de la màxima expressió participativa d'un partit i sigui el lloc ideal per decidir aspectes fonamentals. Calien debats més seriosos i allò en alguns moments em va semblar que en comptes de debat polític era un circ, amb amplaudiments, xiulets i representacions mediàtiques. Si bé el procés d'elecció del president i secretari de la setmana passada va ser impecable i excel·lent, el congrés d'ahir, necessita millorar.
1 comentari:
Gràcies Jordi per aquesta crònica. Mira't des de fora et quedes amb els talls que la TV t'ofereix. Els talls del congrés semblaven esperançadors, missatges d'unió amb una posada en escena meditada, però els resultats i els comentaris posteriors m'han fet pensar en aspectes de fons que no han quedat tancats i crec que aquest són els que dinamiten les institucions, equips... Crec que és important saber llegir aquesta situació en la prespectiva del context actual (entrada en el govern i els càrrecs amb els seus beneficis) i el context històric (moments en els quals ERC ha passat per èpoques de conflicte intern). Cal cercar, altre cop, un objectiu extern, de país, de col·lectiu, real... Pep
Publica un comentari a l'entrada