Etsi deus non daretur

Aquests dies estic disfruntant d'allò més amb les lectures de Dietrich Bonhoeffer. Primer amb el llibre sobre la seva vida, Tendríamos que haber gritado de Chirstina Feldmann i ara amb el llibre de les seves cartes des de la pressó, Resistència i submissió.
Mai una lectura d'un teoleg m'havia colpit tant com conèixer la vida i la teologia de Bonhoeffer. Una teologia feta des de la realitat del món. Jesús no crida a una religió, Jesús crida a la vida. Ésser cristià no és ser religiós sinó ésser home. Un cristianisme sense religió?, viure etsi deus non daretur, com si Déu no existís.
A les seves cartes des de la pressó he trobat les pregàries que escrivia per ajudar als altres reclusos: O Déu, j t'invoco a l'alba. Ajuda'm a pregar i a aplegar els meus pensaments vers Tu; car, sol, no puc fer-ho.
En mi hi ha tenebra, però en Tu hi ha la llum; estic sol, però Tu no m'abandones; estic descoratjat, però en Tu hi ha l'ajuda. Estic intranquil, però en Tu hi ha la pau.
En mi tot és amargor, però en Tu hi ha la paciència: no compren les teves vies, però Tu saps un camí per a mi.