Avui he anat a la parròquia de Sant Josep de Badalona on hi ha de rector Mn. Jaume Castellví. Ha estat una alegria en el cor molt gran, devia fer uns 10 anys que no ens haviem vist. El temps ha passat, ell s'ha fet gran, jo també i ja no sóc aquell jove de la parròquia d'Argentona.
Hem passat una bona estona xerrant, posant-nos al dia i recordar els bons anys que Ell va ser el rector d'Argentona, una etapa que va des de que jo era escolà, l'adolescència i tota la joventut. Ell va marxar i jo també. Uns anys de molta activitat a la parròquia, al centre, casals, colònies, confirmació, grup de joves, pregàries, anades a Montserrat,.... Una anys que em sembla que passava més temps a la parròquia i al centre parroquial que no pas a casa. Va ser la meva escola que em va fer com a persona i com home en societat. Però el que més guardo en el cor són les llargues xerrades fetes amb Mn. Jaume, les grans converses que un jove necessita tenir amb un educador, algú amb qui confiar els dubtes i les pors de creixement, les trobades amb una persona que em va ajudar a prendre desicions que han marcat la meva vida, els estudis, les relacions,... Li agraeixo la paciència que va tenir en mi i reconeixo en Ell la feina que tans religiosos fan per escoltar a les persones i ajudar-les a fer camí. El nostre món necessita moltes persones com el Mossèn, que discretament escolta i diu la paraula justa que necessites.
D'Ell he après moltes coses, vaig aprendre una religiositat tranquil·la sense estridències, el cristianisme del Concili Vaticà II, Ell és un capellà del Concili. Anant a Montserat em va fer conèixer la prègaria de laudes i vespres, una pregària que ara puc mantenir assíduament anant amb autobús a BCN.
No sóc de les persones que mira enrera però avui m'ha fet il·lusió recordar un temps passat, un temps que em porta records molt bons, i el de persones que han deixat petjada a la meva vida, i un d'aquests és el Mossèn. He descobert que el trobo a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada