No vam tenir cap dubte a decidir d'anar a "missa" a la parròquia protestant més propera d'on estaven allotjats, el Temple de Plainpalais. Quina satisfacció poder estar pregant amb una confessió "diferent" i sentir-te tan a gust. Sentir-nos en comunió amb la mateixa fe. I veure la normalitat que dirigís la celebració una pastora protestant i fos ella que ens donès la comunió. El mateix pa i el mateix vi. Quin dia l'Eslgèsia Catòlica serà capaç de normalitzar el paper de la dona?, quin dia l'Esglèsia Catòlica abandonarà la seva jerarquització i serà la comunitat de tots els batejats?. Per uns moments ens hem sentit més protestants que no pas catòlics. I això que a la tarda hem trobat un seminarista que ens volia fer a anar a missa catòlica perquè l'ofici protestant no "valia"!Igual que aquí les esglèsies tampoc s'omplen i han aprofitat la part del darrera de l'esglèsia per fer-hi un lloc de trobada,unes taules amb cadires, una petita biblioteca, un lloc per xerrar i fer comunitat. Fins i tot una barra de bar i una petita cuina. Fer això a casa nostra seria una possible solució per fer anar més gent a l'esglèsia, la idea és bona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada