Passi el que passi

Escric això hores abans de les eleccions de diumenge, perquè passi el que passi, ningú no dubti, d'on vinc, on sóc i on vaig. Les meves creences i el meu compromís cristià em van fer comprometrem a viure comunitàriament, i que el nostre individualisme s'ha de transformar amb servei, que les persones som persones en mesura que vivim amb les altres persones.

Així paulatinament amb el meu compromís cristià vaig anar concretant els meus compromisos polítics, familiars i laborals, i ara ja fa 20 anys que milito activament al partit que jo crec que millor representa els meus ideals, Esquerra Republicana de Catalunya.

Quan vaig començar a Esquerra, teníem 6 diputats, i només 185 regidors i érem titllats de radicals i insolidaris. Diumenge no sé quants diputats tindrem, però avui ningú dubte que som un partit d'Esquerres, on tan important és la llibertat del nostre país com la llibertat i el benestar de totes les persones. I aquesta és la meva satisfacció

Cada quatre anys podem guanyar o perdre batalles, però ningú podrà posar en dubte d'on venim i on volem anar. Un independentisme inclusiu, un voler ser lliures per viure TOTS millor, siguin d'on siguin, i que un altre món on es visqui més justament és possible.

Es poden tenir encerts o errors tàctics, però això no farà variar el rumb del projecte. Venim de lluny i volem anar més lluny encara, i jo m'hi sento compromès i en vull seguir fent-ne el servei que humanament pugui aportar. Visca la llibertat.