Fins on ha d'arribar la meva solidaritat?

Finalment l'Estat Espanyol ha publicat les balances fiscals on es reconeix de manera oficial el gran deute fiscal que pateix Catalunya. Sóc dels que crec que la riquesa s'ha de repartir i millorar la redistribució econòmica. Que si uns tenim la sort de viure en situacions econòmiques favorables transferim part de les nostres rendes a realitzar polítiques de millora i desenvolupament de territoris menys afavorits.
Nosaltres hem estat afavorint-nos de transferències de fons europeus realitzats per països com Alemanya. He participat activament en campanyes demanant el 0.7% de les nostres rendes a països més pobres. Crec fermament en la solidaritat i que aquesta ha de ser una de les bases per la transformació d'aquest món tan desigual. Recordo xerrades de l'Arcadi Oliveres on afirmava que si tots el països rics reduíssim la nostra renda i visquéssim amb la renda de Portugal, tot el món podríem viure igual, tot el món podria viure com viuen els portuguesos.
Però el concepte de solidaritat és que jo decideixo voluntàriament la cessió de part de la meva renda. En cap cas solidaritat és que uns altres siguin amos dels meus impostos i siguin ells qui decideixen les meves quotes de solidaritat. Quotes que com veiem no són del 0.7% sinó de fins el 9%.
Catalunya ha d'ajudar a Extremadura correcte, però també vull ajudar els països del mediterrani i també els països africans. I vull ser jo qui decideixi i veure si un 9% de solidaritat pot anar fins i tot en contra del meu propi país.
El més fort de tot això és que ens diuen que no som solidaris.