contemplatius en l'alliberament

Lo bueno que hay en vos, Eduardo Meana

2012-01-19T17:40:00.001+01:00

El Messi de la música catòlica Argentina.
Una mica d'esperança per passar aquest hivern.

Satisfacció i agraïment

2012-01-14T15:58:00.004+01:00

Avui ha finalitzat la meva etapa com president d'Esquerra a la Catalunya Central i per tant també la meva participació en la Direcció Nacional del partit. Només puc tenir paraules d'agraïment per haver pogut realitzar aquesta tasca durant aquests darrers 4 anys.

Primer, satisfacció agraïment per haver pogut participar en la direcció política d'Esquerra i poder participar directament de la política de casa nostra durant aquest temps, temps que no han estat fàcils per Esquerra però que encara m'han reafirmat més en el projecte social i nacional que representem.

Segon, per la feina feta a la Catalunya Central, o a més d'aconseguir una organització que tingués en compte i respectés les identitats tan diferents de les 5 comarques (Osona, Bages, Anoia, Solsonès i Berguedà) i on el protagonisme polítics fos de les comarques i mai de la regional, hem aconseguit durant aquest any 2011 fins i tot millorar els resultats a les eleccions municipals, amb 305 regidors i 36 alcaldes. I fins i tot millorar els resultats a les eleccions espanyoles de finals de l'any passat. A la Catalunya Central Esquerra ja remunta. Feina feta.

Tercer, satisfacció i agraïment per tot el suport que he rebut dels companys, on fins i tot avui en l'informe de la feina feta ha estat aprovat per la majoria dels militants excepte dues abstencions. La Catalunya Central està formada per un conjunt de gent fabulosa que creu en el país i en el servei que hem de fer. Tenim molt de futur.

Quart, satisfacció i agraïment per tots els nous amics fets arreu d'aquestes comarques. I concret ament a la comarca que més desconeixia, el Solsonès, on hi ha una gent molt més que fabulosa, on la satisfacció dels resultats darrers va ser molt gran però també recordant els pitjors moments amb la mort de l'Alcalde i amic Xavier Jounou que hauria de ser un exemple per tots els homes i dones d'Esquerra de la Catalunya Central.

I finalment l'agraïment per haver-me sentit útil aquests darrers anys, en moments polítics locals difícils vaig poder dedicar els meus esforços al partit. Ara en canvi és el moment de centrar-me en les meves obligacions locals i deixar pas a nova gent que segur que ho faran molt més que jo.El nostre projecte s'ho mereix i les persones només hem d'oferir el nostre servei i saber quan s'hi ha de ser i quan s'ha de deixar pas a nous aires.

Gràcies.

Angel's Carol

2011-12-22T19:52:00.001+01:00

Sense gaire temps d'escriure al Bloc, si més no desitjem un Bon Nadal, i ho faig amb música de John Rutter, que algun cop ja n'he penjat d'altres en aquest Bloc. Gloria In excelsis Deo.

Més temps per contemplar

2011-11-01T11:49:00.002+01:00

Veig que la darrera publicació al bloc és de primers de setembre, això vol dir que aquests dies he tingut molt poc temps per escriure. Tot i que intento anar dosificant i no caure en un activisme sense fre és evident que el dia a dia és complicat i em costa anar atrapant tota la feina a fer.
Tot i així intento anar-me "cuidant", el meu cos no està encara al 100 per cent, i busco cada dia una estoneta de pregària, lectura o música. Entre aquests, m'he enganxat a un nou programa del 33, Òpera en texans de Ramon Gener, que ens acosta al món de l'òpera cada diumenge al vespre d'una forma molt amena. I per això adjunto la sintonia del programa que és la BSO de la pel·lícula El perquè de tot plegat, no perquè sigui un fan d'en Quim Monzó, si no per la música excel·lent de Carles Cases.
Una altra dedicació d'aquests dies ha estat un suggeriments de l'amic Pere Albajar que m'ha aconsellat treballar el Focusing, però això ja ho explicaré un altre dia.

Un agost de turisme sanitari

2011-09-08T11:11:00.003+02:00

Aquest mes d'agost el meu organisme m'ha donat les alegries per haver visitat en un mes tres centres hospitalaris diferents i així a part de fer turisme sanitari he pogut estudiar i observar un dels temes d'actualitat d'aquests dies: Les retallades en el món sanitari.

És veritat que he vist retallades, en algun centre no hi havia ni berenar ni ressopó i he hagut de portar tovalloles de casa, però no puc dir res de l'assistència ni dels professionals. La qualitat assistencial d'aquest país és molt alt i m'he sentit molt atès, bé i ràpid. ( més faltaria )

Per tant crec que hem de fer el possible per mantenir l'actual model sanitari i no fer cap pas enrere, ens mereixem un sistema de salut de qualitat i públic i no hem de permetre retallades en aquest sentit. Però també estic d'acord que es poden revisar altres despeses secundaries, per a ami i suposo que per la majoria dels usuaris no ens fa res haver-nos de portar les tovalloles i posar el berenar nosaltres. ( segur que els entesos trobaran altres maneres d'estalviar) Però mai podem renunciar a la qualitat assistencial i un model universal, públic i de qualitat.

També he vist en algun centre les mobilitzacions del personal sanitari i les seves demandes, que algun cop les he vist demagògiques. En alguna sala d'espera he llegit que les retallades en salut són culpa dels sous, dels cotxes oficials dels polítics i dels sous dels alcaldes. Home tampoc ens passem, no es pot comparar el que representa la despesa sanitària en els pressupostos i les partides de representació política. En el meu cas ja us dic que cobro 700 euros al mes. D'acord en lluitar per evitar retallades però sense demagògia.

Ah!, estic més bé i em sembla que anat prenent quatre pastilles i fent una mica de bondat ho haurem superat.

Contemplatius en la relació

2011-07-18T16:51:00.002+02:00

Un cop més torno a recomanar els quaderns de Cristianisme i Justícia. Aquest cop el darrer publicat que és del González Faus. Senzillament, sensacional. Quan el llegia semblava que l'havien escrit directament per a mi. És el que necessitava en aquest moment, respon a moltes de les preguntes que m'he estat fent aquests dies.

La tesi és que en aquests moments més que parlar de contemplació i lluita, hauríem de parlar de contemplació i relació, és la relació amb les persones que ens envolten durant el dia a dia que podem contemplar a Déu. I només podem contemplar el rostre de Déu a través de les relacions amb les persones que ens envolten, amb l'altre. I a partir d'aquí propostes i dificultats. La reflexió és molt més que genial i molt actual. De lectura obligatòria.

L'enllanç: http://www.fespinal.com/espinal/llib/ct174.pdf

Cohesió i participació

2011-06-26T18:29:00.004+02:00

Dissabte 11 de juny quan vaig prendre possessió del càrrec d'alcalde vaig dir que d'aquí a 4 anys els veïns ens podran avaluar, hi haurà coses que haurem fet bé i coses que haurem fet malament (espero que sigui les minímes), encerts i errors que democràticament la gent valorarà. Però que per a mi els més important i que si no aconsegueixo sentiré haver fracassat és que el poble augmenti en cohesió i en participació.

No puc ni vull entendre que estiguin creixent les opcions polítiques que volen dues classes de persones, primers uns i després els altres. I tampoc em satisfà que en unes eleccions municipals, les més properes, les abstenció superi el 40%. Vol dir que hi ha coses que fem malament. Per això independentment de l'acció de govern per a mi és primordial que augmenti la participació general dels veïns en els afers públics, i que siguem un poble més cohesionat sense distincions ni dues classes de persones. Si no és així em sentiré fracassat.

Un altre pas endavant

2011-06-17T19:48:00.003+02:00

És difícil poder descriure tots els sentiments, pensaments i fets viscuts aquestes darreres setmanes. Hi ha hagut estones de tot, alegria, incertesa, tensió, nervis, confiança, il·lusió,... una cascada de sentiments i fets que he intentat viure amb el màxim de serenor i de pau possible, i em sembla que ho he i ho vaig aconseguint.

El fet de reviure una situació ja viscuda, el fet d'haver tastat l'error i el fracàs, el fet de conèixer les pròpies limitacions individuals, però també coneixent i sentit l'escalf i el suport de molts amics i companys, han estat determinants per haver pres una decisió important i fer una pas endavant, un pas endavant difícil i amb molts reptes, però que el faig plenament segur i confiat i sentint-me plenament capaç.

Fer un servei públic ja sabem que mai serà agraït i que no cal esperar-ne res ni a ser-ne reconegut. Em converteixo en un personatge públic i com a tal haig d'esperar-ne les critiques, em dec al poble i el poble ha de ser exigent amb els seus representats. Espero equivocar-me el menys possible i evitar al màxim les pròpies contradiccions.

Sé que compto amb els companys, els amics, els de casa i molts altres veïns del poble. Junts podem fer possible anar millorant el nostre poble, i fer de casa nostra un lloc on les persones hi vinguin viure més i millor. Aquesta ha de ser la finalitat de tot servei públic.

Faig un pas endavant en aquesta lluita ara caldrà ser fidel a la contemplació.

Sort en tenim que ens ho passem bé

2011-05-14T08:04:00.000+02:00

La meva betzina per aquests dies

2011-05-11T10:19:00.001+02:00

Finalment els jesuïtes han fet la versió castellana d'un recurs de pregària on-line diària que també es pot descarregar en mp3. Un bon recurs 2.0.
Aquí va l'enllanç:

rezandovoy

El vídeo d'Esquerra Roda

2011-05-09T09:11:00.000+02:00

Bona Pasqua

2011-04-25T19:02:00.000+02:00

Salm 21 del Diumenge de Rams

2011-04-17T11:13:00.000+02:00

Comencem la Quaresma

2011-03-11T15:43:00.000+01:00

A veure si sóc capaç d'aprofitar aquesta quaresma i intento buscar espais de tranquil·litat per anar avançant i anar-nos convertint. Que puguem arribar a la Pasqua amb l'esperit renovat. El propòsit hi és.
M'agrada la quaresma, com aquest pas de l'hivern a la primavera pasqual, el pas de la nit i fred hivern, a la vida i llum de la primavera. Buscar la força interior per tornar a aixecar-nos i anar més enllà.
El video que adjunto és aquesta metafòra, una mica kumbayà, però amb una peça de John Denver impressionant. Aquesta canó en català la va popularitzar Falsterbo i més tar la Coral Primavera per la Pau. Ara amb els spotfy i els youtube l'he pogut recuperar.

Amb il·lusió i força, una pas endavant.

2011-02-28T09:40:00.003+01:00

(foto: Joan Parera)

Els que em coneixeu sabeu que no ha estat una decisió fàcil i que he dubtat força abans de prendre-la. Les circunstàncies personals, familiars i laborals em feien dubtar a l'hora de donar continuïtat al compromís polític a l'Ajuntament de Roda. Realitzar qualsevol servei públic comporta moltes dificultats i renùncies, i si aquest servei és polític és immediatament desprestigiat, qüestionat i suspicaç d'interessos foscos.

Però sóc del munt de persones que creu que la única manera de canviar les coses per millorar-les és implicar-s'hi. I que malgrat tot, el servei polític és una eina primordial en les societats democràtiques per transformar les realitats.

Així doncs, poso a una banda de les balances les dificultats i les reserves personals i a l'altra la possibilitat de poder aportar a la comunitat una experiència, bagatge i coneixements adquirits, i prendre aquesta decisió de fer un pas endavant. I mirar de no pensar gaire amb les hores que trauré a la meva família, el perdré i les hores que deixaré de dormir.

I per a mi, aquest comrpomís en aquest moment continua tenint un nom i cognom, Roda i Esquerra. El poble on visc i un projecte de canvi. Transformar un poble per viure millor, perquè la gent sigui ben atesa i tothom pugui viure en condicions, un poble on hi hagi vida i els veïns es sentin comunitat viva.

Un projecte començat ara fa 12 anys i que ha passat hores de tots colors, però que segueix endavant i creient que entre tots podem fer un poble millor. I que en aquests moments de dificultats econòmiques, més que mai, cal fer un esforç per sortir-nos-en i tirar endavant.

Se'ns dubte que ens aquests moments de dificultats i limitacions econòmiques, l'opció més fàcil seria abandonar. Però és precisament ara, amb l'experiència i capacitats adquirides, quan crec que haig de tirar amb més força que mai i juntament amb els meus companys, fer un pas endavant i posar les nostres capacitats al servei del poble, donant continuïtat així al projecte i fent possible una renovació amb l'entrada de nova gent disposada a comprometre's.

És així com he decidit, i així m'han avalat els companys, per presentar amb il·lusió i força la meva candidatura per alcalde del nostre poble.

Joan Padrós, un exemple de servei al poble

2011-02-18T17:33:00.007+01:00

En Joan acabava d'arribar de la mili i per a mi era el primer cop que em deixaven portar un capgròs per la Festa Major, i de bon matí em va deixar aguantar el coets amb què despertàvem el poble. A partir d'aquí totes les festes d'Argentona són amb en Joan Padrós. No hi ha Festa Major, Carnaval, Festa Major d'hivern, Tres tombs, Corpus, Festa de la Vellesa,... són amb en Joan. La seva ajuda i dedicació a les entitats del poble és innombrable i tothom té mostres de la presència d'en Joan.

Tampoc es pot entendre el Centre Parroquial sense Ell. No hi hauria Pastorets amb escuradents aguantant connexions elèctriques i no hi hauria bitxo ni salsa picant al entrepà d'en Rovelló. Ni diables, ni gegants, ni capgrossos, ni,..... Segur no que no acabaríem el llistat d'activitats i anedòctes que hem viscut amb en Joan. Ell era la festa en persona.

A part de voltar per tot Catalunya amb els gegants, no puc deixar d'evocar tots els anys de la Triquinosi. Sense Ell no hi hagués hagut Triquinosi. Ell com sempre a un segon pla, però la seva tasca era indispensable. Em podríem fer un llibre, em quedo amb la imatge d'en Padrós buscant el càntir del museu on algú de la colla s'hi va pixar a dins (no diré qui).

L'exemple d'en Joan, és l'exemple de les moltes persones anònimes que mouen els pobles i les seves entitats, alguns ens hi posem al capdavant i ens fem veure, però és gràcies als milers d'hores de totes aquestes persones silencioses ( aquest no és l'adjectiu) el que mouen els pobles i fan que els pobles tinguin vida i que encara tinguin ànima.

D'aquí endavant quan sentim a tronar serà perquè en Joan tira coets des del cel. Descansa en pau, Joan. Un quinto en honor teu.

Samuel Ruiz

2011-01-27T18:31:00.003+01:00

Dilluns va morir Samuel Ruiz, bisbe de Sant Cristobal de las Casas, Chiapas.
S'apaga una altre veu dels sense veus, defensor de les causes indígenes i d'una Església llibertadora.
Va ser clau el seu paper en el conflicte de Chiapas i la seva mediació amb l'exercit d'alliberament zapatista. Defensor de la pau i dels dret del indígenes.
Descansa en Pau. Intercedeix per nosaltres que tenim l'esperança d'un món nou.

Passi el que passi (2)

2010-12-24T10:27:00.001+01:00

Si a l’anterior post ja preveia uns resultats difícil per l’esquerra independentista, la realitat ha estat molt més crua, i a part d’un resultats desastrosos es van continuar amb una espiral negativa de buscar qui pitjor ho havia fet i demanant caps a tort i a dret.
No han estat dies fàcils però finalment les coses s’han anat posant a lloc i ara ja tenim una situació molt definida per tornar a recuperar espais perduts i continuar amb aquest projecte de llibertat nacional i social. Ara més que mai ha d’imperar la responsabilitat i fer les coses bé: unitat, serenitat i treball.
El projecte d’esquerra nacional és clar, no crec que calgui redefinir-lo, només cal no repetir errors i continuar treballant amb serietat. El retorn a l’ status quo de la sociovergència, de la pax romana de l’oasi català ens deixa un camp molt ampli per córrer, només cal veure la sentència del tribunal suprem per veure que la política del peix al cove i de l’encaix de Catalunya a Espanya no té sentit i que només sortirem endavant si fem un pas endavant i es recull l’esperit del 10-J.
Em sento plenament seré i tranquil amb el compromís pres, la llibertat nacional i social és un llarg camí i vull continuar aportant tot el que jo bonament pugui.
Ara bé, uns dies de pau contemplant l’encarnació de Déu a la terra també m’aniran molt bé. Déu que es fa home enmig de la misèria i de les fragilitats per avançar cap a un cel nou i una terra nova. Desitjant poder cantar aquesta nit de Nadal amb la meva comunitat: Ens ha nascut un Salvador. Bon Nadal

Passi el que passi

2010-11-26T13:42:00.004+01:00

Escric això hores abans de les eleccions de diumenge, perquè passi el que passi, ningú no dubti, d'on vinc, on sóc i on vaig. Les meves creences i el meu compromís cristià em van fer comprometrem a viure comunitàriament, i que el nostre individualisme s'ha de transformar amb servei, que les persones som persones en mesura que vivim amb les altres persones.

Així paulatinament amb el meu compromís cristià vaig anar concretant els meus compromisos polítics, familiars i laborals, i ara ja fa 20 anys que milito activament al partit que jo crec que millor representa els meus ideals, Esquerra Republicana de Catalunya.

Quan vaig començar a Esquerra, teníem 6 diputats, i només 185 regidors i érem titllats de radicals i insolidaris. Diumenge no sé quants diputats tindrem, però avui ningú dubte que som un partit d'Esquerres, on tan important és la llibertat del nostre país com la llibertat i el benestar de totes les persones. I aquesta és la meva satisfacció

Cada quatre anys podem guanyar o perdre batalles, però ningú podrà posar en dubte d'on venim i on volem anar. Un independentisme inclusiu, un voler ser lliures per viure TOTS millor, siguin d'on siguin, i que un altre món on es visqui més justament és possible.

Es poden tenir encerts o errors tàctics, però això no farà variar el rumb del projecte. Venim de lluny i volem anar més lluny encara, i jo m'hi sento compromès i en vull seguir fent-ne el servei que humanament pugui aportar. Visca la llibertat.

L'espectacle de la fe no era pas massa ben vist per Jesús.

2010-11-07T11:07:00.003+01:00

Adjunto l'editorial del full parroquial (Cap del pont) d'aquesta setmana de la meva comunitat parroquial:

"Sovint en les converses es fa memòria, sobretot la gent més gran,d’aquells temps que la fe era esplendorosa al carrer, i es recorden les processons de setmana santa amb els passos o la de
corpus amb el tàlem, els via crucis, les cloendes de les missions, els enterraments de primera amb tants capellans,...
Hi ha persones que ho enyoren amb recança perquè els ajudava en la fe, veure tanta gent entorn d’un fet religiós. I deu ser ben veritat. Per això alguns voldrien tornar-ho a endegar.
També hi ha qui diu que hi havia molta barreja entre espectacle i fe, i a vegades, com passa en algunes manifestacions actuals, més espectacle que fe. No podem confondre la fe amb l’espectacle.
El cert, però, és que ara estem en un altre temps, en una altra manera de veure i de viure la manifestació exterior de la fe, que demana senzillesa i austeritat. L’espectacle exterior de la fe
i la propaganda han de néixer més de la força de les obres, de la vivència autèntica del dia a dia que de les manifestacions exteriors. L’espectacle de la fe no era pas massa ben vist per Jesús quan criticava les autoritats religioses del moment a qui agradava exhibir-se per les places, o quan refusà l’espectacle de tirar-se de dalt a baix de la torre més alta del temple a la tercera temptació per demostrar qui era.
La fe avui ha d’accentuar més la confiança sincera en déu, el servei als necessitats, el treball callat de cada dia. Aquesta ha deser la nostra manifestació religios."

Dia 7 de novembre, jo no hi seré

2010-10-29T13:05:00.002+02:00

No he renunciat ni renuncio a la catolicitat de l'Església, la comunitat de creients és àmplia i diversa, i en respecte a aquesta pluralitat creient, el Bisbe de Roma pot representar la comunió i la unitat de la comunitat creient. Però mai el Bisbe de Roma suposa una autoritat suprema ni superior a dins de l'Església. Molt menys crec en l'autoritat moral ni en la infabilitat papal, ni molt menys crec en l'actual doctrinisme moral de l'Església ni en la reinterpretació que s'està fent del Concili Vaticà II.

Els viatges d'exaltació papal que va iniciar Joan Pau II i que continua Benet XVI no són els exemples del que hauria de ser el Bisbe de Roma, un servidor entre els servidors, i aquesta recepció de Cap d'Estat i vedettisme mediatic papal s'allunyen del paper que hauria de tenir avui l'Església.

Contrariament a les directrius dels bisbes catalans, el diumenge dia 7, a la meva comunitat parroquial si que hi haurà missa, i jo hi aniré tranquil·lament i no seré a l'espectacle de la Sagrada Família.

Perquè crec que una altra Església és possible, i com diu Pere Casaldàliga (recordem que va ser amonestat per Ratzinger per desviar-se de la ortodòxia romana):

"L'Església és un instrument de mediació, al servei del Reialme de Déu. Només té sentit quan està al servei de la humanitat: lliure, feliç, agermanda, esperançada. Jesús es va posar en contra els previlegis, contra la prepotència del temple, el latifundi i l'imperi."

independentistes i d'esquerres

2010-10-13T15:15:00.002+02:00

Gairebé 2 hores vam estar amb en Joan Tardà parlant de la situació política actual. En Tardà amb un estil directe i clar va defensar més que mai, en la situació econòmica actual, el paper dels partits d'esquerra i la necessita de fer front a l'onada de polítiques i discursos neoliberals.

Ens hi juguem el futur de moltes persones i molt avenços socials. Van defensar que la sobirania de Catalunya podria significar un avenç en el àmbit social i va destacar el paper que l'actual govern de la Generalitat ha fet en favor de les polítiques socials. L'emprempta d'Esquerra en aquest govern de cara de fer créixer les polítiques socials ha esta clar i evident, esperem que si hi ha canvi de govern no suposi en cap cas anar enrera en polítiques socials ni inversions a recursos socials.

Gent valenta

2010-10-02T17:53:00.000+02:00

11Setembre, Volem ser estat per viure millor

2010-09-10T11:27:00.007+02:00

(foto de Maria Àngels Roviró, 11 setembre 2010 al Bac de Roda)

Aquest any l'Onze de setembre es troba a les portes d'unes noves eleccions al Parlament de Catalunya, més el fet de trobar-se darrera de les mobilitzacions de juliol en contra de la sentència del Tribunal Constitucional, farà augmentar molt la temperatura de tots els actes convocats.
És doncs un moment crucial i important per reclamar més que mai el dret a decidir i que la independència és l'única via de sortida del poble català. I realment les eleccions del Parlament hauríen de constituir un punt d'inflexió i obrir un nou periòde constituent.
Dit això i davant la nova creació de noves plataformes independentistes vull deixar clar que per a mi la independència, la pàtria, la terra,... no són un fi. Són només un mitjà. Si volem ser un estat és perquè els ciutadans catalans puguem viure més bé i millor, l'objectiu final és la millora de les persones, la llibertat i dignitat del tots els ciutadans. La dignitat del país és indestriable de la dignitat de les persones. Per això em fan una mica de por els excessos de patriotisme que respiren aquests certs nous moviments independentistes. M'oposo totalment a la relfexió que primer només hem de parlar d'independència i després ja definirem el com. La independència ha de ser un mitjà per avançar cap a la llibertat i dignitat de les persones, no un fi en si mateix.

Taizé, 70 anys de la seva fundació i 5 anys de la mort del Germà Roger

2010-08-22T11:59:00.002+02:00

El 20 de agosto de 1940, en plena guerra mundial, el hermano Roger llegó solo al pueblo de Taizé con el proyecto de fundar una comunidad. Asesinado por una joven enferma durante la oración vespertina, muere el 16 de agosto de 2005.
Como él no deseaba que hubiera demasiadas palabras pronunciadas en las iglesias, la comunidad de Taizé marcó el doble aniversario de los 70 años de su fundación y de los 5 años de la muerte de su fundador por medio de una simple peregrinación, la tarde del sábado 14 de agosto:

El hermano Alois dijo está oración, siendo las únicas palabras pronunciadas:

Dios de amor, te damos gracias por la vida entregada de nuestro hermano Roger que nos ha dejado hace ya 5 años, y que hace 70 años llegó solo a este pueblecito de Taizé.

Buscaba vivir ardientemente de tu confianza y decir tu bondad infinita por cada ser humano, creyente o no: tú, el Dios vivo que no condena y que no excluye a nadie de su amor.

En esa confianza tú les concediste el encontrar la fuente de la alegría y de la paz: la paz del corazón que fue lo que hizo de él un creador de paz entre los hombre.

Como San Juan Bautista tan solo quería preparar los caminos de Cristo y reunir a tu pueblo para decirle a todos que « Dios está muy cerca de vosotros. »

Volverse hacia ti, Dios de amor, y estar cerca de los más pobres eran para él realidades inseparables. Aliviar los sufrimientos, acoger a los jóvenes, escuchar para así comprender todo del otro: allí se encontraba la vía que tú le abriste para que caminase tras los pasos de Cristo y para que escuchase al Espíritu Santo.

Aunque pobre y vulnerable, usando sus propias expresiones, con todas sus fuerzas eligió amar.

Amaba tu Iglesia que reúne a los creyentes en un única comunión más allá de todas las fronteras políticas, sociales o culturales. Esta era para él, el signo de esperanza de una humanidad reconciliada.

Te damos gracias el poder recordarle con toda la Iglesia. Las palabras de papa Benedicto van directo al corazón cuando escribe: «Que su testimonio de un ecumenismo de la santidad nos inspire en nuestro camino hacia la unidad.» Los patriarcas de Constantinopla y de Moscú, el arzobispo de Canterbury, los responsables luteranos y reformados, como tantos otros, se unen para decirte nuestro agradecimiento.

Concédenos, a todos nosotros, continuar de todo corazón lo que el hermano Roger comenzó. Como él, quisiéramos vivir de la amistad de Cristo poniendo en práctica, sin esperar, aunque sea una sola palabra del Evangelio.

En la comunión de toda la Iglesia a través del mundo y con quienes nos han precedido en la fe, desde los apóstoles y María, te alabamos y te cantamos:

“Jesucristo, luz interior, no dejes que mis tinieblas me hablen. Jesucristo, luz interior, concédeme acoger tu amor.”

Vic, ciutat de pau

2010-08-22T11:53:00.002+02:00

http://dialeginterreligiosvic.blogspot.com/

Des del Casal Claret de Vic, d'entre les moltes accions que realitzen, han iniciat un blog de diàleg interreligiós de les diverses tradicions religioses presents a la comarca d'Osona.
Adjunto el link.

Reposem alguns dies, i ens agafem vacances

2010-07-29T11:28:00.004+02:00

(foto: M.Àngels Roviró. L'Esquerda)
Em sembla que ens convé reposar una mica i agafar uns quants dies de vacances. El ritme no para i em sembla que tindrem un tardor amb molta feina. A veure si parem un dies, desconectem de tot i estem una mica més per la canalla.
Acabem un juliol molt mogut, ara només ens ha faltat la supressió de les curses de braus. Genial. I ara cada dia tenim la presentació d'una candidatura independentista. Benvinguts al club, com més serem més riurem, a veure com quedarà tot al final.
A veure si aprofitem bé aquestes vacances d'agost. Tenim ganes de fer alguna excursió a la muntanya, anar a la festa major d'Argentona i a veure si tenim cotxe i ens anem alguns dies als Alps. De tornada ho expliquem. Bon estiu.

10 de juliol de 2010, jo hi era

2010-07-11T11:16:00.002+02:00

El dia 10 de juliol de 2010 passarà a la història de Catalunya com el dia del gran manifestació que va posar punt final a l'autonomisme de Catalunya iniciat l'any 1977 per començar la transició cap a la independència. Del mateixa manera els nostres pares ens recorden aquella manifestació del 77, nosaltres podrem explicar als nostres néts que aquella manifestació del 2010 que va suposar l'inici de la independència de Catalunya, vam anar-hi, i que a partir de llavors tots els partits polítics van donar-se compte que s'havia acabat una etapa, que amb Espanya no hi havia res a fer i que calia ser independents.
I ho recordaré perquè és el dia que vaig fer 42 anys.

Adéu Espanya

2010-06-29T19:46:00.003+02:00

(foto: executiva extraordinària d'Esquerra d'avui)
Si a casa d'algú no m'hi volen, marxo.
S'ha acabat l'etapa autonomista i dels intents federalistes, Espanya no ens hi vol. Avui comença una nova etapa de la història de Catalunya, avui comença la transició cap a la independència, no hi ha altra solució, el pacte i l'encaix no és possible.
Vam impulsar un estatut com a darrer intent de trobar un espai per Catalunya dins d'un Estat plurinacional, però entre la sociovergència, el govern espanyol i ara el Tribunal Constitucional, ho han fet totalment impossible.
Només podem acatar la voluntat del poble de Catalunya i que es respecti la seva veu.
Som una nació, nosaltres tenim dret a decidir. Aquest serà el lema de la manifestació del dia 10.
Adéu Espanya.

La missió com la política ha de ser vocació

2010-06-26T19:00:00.004+02:00

Avui hem celebrat el 25è aniversari de l'ordenació presbiteral d'en Màxim Muñoz, de moltes coses que s'han dit, em quedo amb les paraules de Casaldàliga:

"El perill més gran que pot tenir la missió: que es transformi en una professió, en un encàrrec, en un càrrec. S'ha dit que el pitjor que li pot succeir a la política és que en comptes de ser vocació sigui professió. Funcionaris del Regne de Déu? no és possible! Hauríem d'insistir que la missió és una vocació: una crida, una resposta, una passió, un entusiasme, un somni, una utopia: la utopia del Regne."

Sau?

2010-06-23T18:38:00.002+02:00

No fa tant mesos que els consellers més ateus adreçaven les seves pregàries per solucionar els greus problemes d'aigua. Mesos després, i després d'una primavera molt plujosa tenim el pantà ple a vessar, no es veu ni el campanar de l'esglèsia de Sant Romà.
Aquesta imatge és de diumenge passat que m'hi vaig acostar en bici, una excusioneta per fer una mica d'exercici i per donar la benvinguda a l'estiu. On temps on és més fàcil sortir a donar la volta i adonar-nos més bé del que tenim al voltant. Meravellar-nos un cop més dels béns que ens dóna la mare natura i preguntar-nos si sabrem gestionar-los bé?

La nena d'Eurovisió amb la creu de Taizé

2010-06-05T18:25:00.000+02:00

La guanyadora d'Eurovisió amb la creu de Taizé

2010-06-02T17:11:00.003+02:00

Dissabte passat per casualitat vaig veure el final d'Eurovisió, va guanyar una noia alemanya que portava al coll una creu de Taizé, es va veure perfectament diverses vegades. ( una audiència de 124 milions de persones )Em va fer gràcia. Però millor són els comentaris que he trobat a la premsa:

"Eurovisión 2010: Lena Meyer-Landrut adora la Comunidad de Taizé
La joven siempre luce un colgante con el símbolo del grupo religiosa

Lena Meyer-Landrut tiene muchas caras y una está muy ligada a la religión, en concreto con la Comunidad de Taizé, grupo monástico cristiano y ecuménico fundado por el teólogo suizo Roger Schutz en 1940. En este sentido, diversos medios alemanes publicaron antes del triunfo de Lena en Eurovisión 2010 que buscó la felicidad y la paz consigo misma en una comunidad religiosa. Ocurrió en agosto de 2008 cuando Lena pasó una semana en un campamento de meditación en Taizé, Francia, donde cada año se reúnen alrededor de 100.000 creyentes para disfrutar juntos de una experiencia religiosa. Dicha vivencia marcó sobremanera a Lena Meyer-Landrut, que desde entonces luce en su cuello un colgante con el símbolo de la Comunidad de Taizé, una mezcla de cruz y de paloma que exhibió en el festival de Oslo."

Fotos de Lena Meyer-Landrut a Taizé: http://www.bz-berlin.de/kultur/fernsehen/so-lebte-lena-meyer-landrut-im-kloster-article844060.html

Tornarem a vèncer

2010-05-08T17:42:00.000+02:00

Vetlla de Montserrat amb el Secretari d'Estat Bertone

2010-04-27T19:43:00.002+02:00

Com cada diada de la Mare de Déu de Montserrat vaig pujar el vespre a Vetlla. Aquest any presidia el Cardenal Tarcisio Bertone, Secretari d'Estat del Vaticà, és a dir, el número dos del Vaticà. Cap esperança de canvi en sentit doctrinal, però si que pot haver-hi canvis en les relacions Vaticà - l'Església Catalana. Bertone coneix molt bé Montserrat i la realitat catalana, l'uneix amistat amb el Pare Abat. Va parlar en català i en el sermó va citar Torres i Bages, Verdaguer i fins i tot van entonar el Virolai i el cantava amb coneixement. Les relacions Vaticà Església Catalana poden canviar, i el referent passa per Montserrat. Esperem canvis i que s'acabi el control dels Roucos, Copes i companyia.

Ah! felicitats a totes les Montserrats.

Dracs i sant jordis

2010-04-23T12:44:00.002+02:00

1.- Aquest matí venia pensant quins són els dracs que avui hauríem de matar. Quins són els dracs que tenen atemorit al poble?, a quines princesses hem d'alliberar?. Malauradament el llistat és interminable, la por, la malaltia, la injusticia, la xenofòbia,... necessitem molts sants jordis per poder anant vencent el mal.

Jo no tinc la valentia de cap sant jordi i si que tinc el risc de quedar-me a casa i deixar que solucionin els problems els altres. Però festes com les d'avui ens ajuden a sentir-nos més poble, formar part d'un conjunt i sentir la necessitat que hem de posar el nostre granet de sorra i ajudar també a matar els dracs que ens tenen atemorits.

Al cap tinc la intrasigència antidemocràtica d'un sector de la societat espanyola que encara no accepta de cap manera que tenim el dret a ser el que volguem ser i la por de molts catalans de de saber-nos que som, encara tenim masses samaranchs canviant de camisa.

2.- Avui dia de Sant Jordi em passava això pel cap. Un dia que tot i ser el meu sant la grandesa de sant jordi és que és una festat de tots. Jordi és un nom que no me'l sento gaire. A casa de petit tots em cridaven pel diminutiu: Toti, i després de jovenet tothom m'anomenava pel motiu de casa: Moreno. No ha estat fins aquests darrers anys que em sento anomenar pel nom de Jordi Serra. Si algú em crida per Jordi segurament no em giro. El nom no acaba d'anar en mi. Això no treu que cregui que avui és un dia molt especial i dels més bonics de l'any.

14 d'abril, 79è aniversari de la proclamació de la República

2010-04-09T20:32:00.002+02:00

Abans de Sant Jordi tenim per celebrar l'efemèride més important dels republicans catalans, la proclamació de la república el 14 d'abril de 1931 pel President Macià. Una celebració que sommiem repetir.
Els d'Esquerra Osona com cada any ho celebrarem i anirem a sopar tots junts. A part us adjunto el bloc on hi ha totes les activitats previstes per aquesta setmana. Visca la República !

http://setmanadelarepublica.blogspot.com/

Bona Pasqua, Al·leluia

2010-04-04T10:41:00.003+02:00

Imatge de la vetlla pasqual d'ahir al pavelló del seminari de Vic, aquest any amb tota la família al complert.
Un cop més podem celebrar la Vida, de Crist ressuscitat.

cap de setmana de Rams, entrem a la setmana de Pasqua

2010-03-26T13:24:00.004+01:00

M'han passat les setmanes de quaresma ràpidament i sense adonar-me compte ja som a Rams, entrada a la setmana de Pasqua. Fa quinze dies estàvem colgats de neu en un rigorós hivern, i ara ja comencem a lluir el dies de primavera i pressentim la verdor de la natura. Aquest cap de setmana també hi ha canvi d'hora que deixa enrere definitivament l'hivern i la foscor.

No ha estat una quaresma gaire contemplativa, l'acció i el dia a dia no m'han permès assaborir la preparació de la Pasqua, espero que aquesta setmana hi pugui dedicar més temps i poder renovar el baptisme un cop més a la vetlla de pasqua.

He viscut una setmana de plens, el de l'ajuntament http://www.osona.com/noticia/19334/roda/dona/empenta/poum i el del consell comarcal http://www.esquerra.cat/locals/index.php?id_article=37633 .En tots dos he fet d'oposició borroka, m'està cansant veure que en aquesta situació de crisi els governs municipals es limitin a dir que davant la crisi no podem fer el que volem i qui dia passa any empeny. En aquests moments des del món local hem de ser més dinàmics, més enginyosos, més proactius, fer l'esforç per anar-nos sortint de l'actual situació i liderar davant la població que la política és al servei de les persones per avançar, no per instal·lar-nos en la grisor de la gestió.

Jesús de Natzaret no va dubtar a pujar a Jerusalem entrar-hi donant la cara sabent que era inevitable enfrontar-se amb les classes dominants i que s'hi jugava la vida.

Ens quedarem a la tranquil·la Galilea o pujarem a Jerusalem?

llei de consultes, endavant

2010-03-11T14:07:00.001+01:00

Dimecres al Parlament es va aprovar la Llei de Consultes, dins de la legalitat de l'estatut i la constitució, els catalans podrem fer referèndums del que calgui. Algú diu que Madrid no autoritzarà mai un referèndum pel dret a decidir. Em sembla que es tracta que una majoria del Parlament ho demani i Madrid haurà de passar la vergonya democràtica davant de tot el món de no donar-nos permís. El referèndum de l'Ibarretxe el van rebutjar per no ajustar-se a la legalitat. En el cas de Catalunya no ho podran dir. Hauran de dir que no són democràtics i prohibir-lo en contra de la legalitat. El conflicte està servit.

Els intents de dir que Esquerra no serveix per res han quedat desmuntats, ara només falta la valentia de tots els partits que s'omplen la boca de catalanisme de fer aquest pas endavant que la legalitat democràtica ens permet. Això s'anima.

geografia literària de Llorenç Soldevila

2010-02-26T19:23:00.003+01:00

En Llorenç Soldevila va presentar ahir a la sala de la columna de Vic la seva geografia literària de Catalunya, un recorregut literari per tots els pobles de Catalunya, una obra única, amb tots els espais literaris de la geografia catalana. A part de l'obra s'ha presentat la pàgina web on també hi ha tots els indrets literaris, amb els textos, les fotografies, els mapes de localització,... una passada. Ara abans de fer qualsevol excursió entreu a www.endrets.cat i tindreu una guia literària de qualsevol lloc de Catalunya.
En Llorenç fill de Monistrol de Montserrat fa anys que viu a Argentona, i en fa pocs que és professor a la Universitat de Vic. Ell ja va ser professor quan anava a l'institut Satorras de Mataró. I vaig encarregar-li la ruta literària Miquel Martí i Pol de Roda de Ter i que vam publicar l'Ajuntament de Roda. En Llorenç també és l'ànima del centre d'estudis Argentonins. Un patriota de veritat, dels que treballa pel país i la seva cultura. Llorenç gràcies pel teu treball.

"La Nueve" del general Leclerc

2010-02-26T18:56:00.003+01:00

Ahir vaig llegir al diari que finalment després de 75 anys l'ajuntament de París ha rendit homenatge a la novena companyia de la segona divisió del general Leclerc, formada per republicans espanyols, que havent perdut la guerra civil van allistar-se a la legió francesa i van continuar lluitant contra el feixisme. Aquesta companyia, "La Nueve" va ser la primera ha entrar a París l'estiu del 1994, i alliberar així la ciutat del nazisme. Els primers tancs que van entrar a París duien el nom de batalles de la guerra civil: "Brunete", "Belchite", "Guadalajara",.. i lluïen banderes republicanes. El General De Gaulle va escollir en el seu passeig d'entrada a París estar escortat per aquests soldats espanyols, ja que eren considerats el millors, primer perquè ja portaven dues guerres a sobre i sobretot perquè no lluitaven per una bandera sinó per la llibertat. Soldats que esperaven que després les forces democràtiques aliades alliberessin Espanya del franquisme.

Fins ara França havia amagat aquesta part de la història i no ha esta fins ara que s'ha fet el reconeixement als pocs supervivents que quedaven. En el llibre Soldados de Salamina, es busca al soldat Miralles, que és un d'aquests republicans que després de la Guerra civil van continuar lluitant contra el feixisme a l'Àfrica, des embarcant a Normandia, entrant a París després van ser abandonats i mai ningú havia pensat amb ells.

Una història de perdedors però que mereixen estar escrits en lletres grosses en el llibre de la història de la llibertat.

Roda de Ter - "Gran Hermano"

2010-02-26T18:46:00.003+01:00

La sociovergència de Roda ha decidit, pel bé la seguretat, instal·lar 28 càmeres de videovigilànica pels carrers del poble. Ja sé que moltes persones els sembla molt bé aquesta mesura i també sé que una de les prioritats és la seguretat, però això no justifica que la única solució sigui anar instal·lant càmeres per tot arreu. La seguretat és un principi bàsic de la democràcia, però també ho és la llibertat i la intimitat de les persones. Cada cop ens queda més aprop la societat d'Orwell. Som pocs els que no veiem adequada ni adient la mesura, però no podem anar renunciant a les llibertats. Qui vigilarà el vigilant?

Zapatero cita el Deuteronomi

2010-02-05T15:50:00.002+01:00

No sé jutjar si l'anada de Zapatero a aquesta pregària dels EEUU amb l'Obama és hipocresia, adient i/o adequada, però no seré pas jo qui desautoritzi aquest text fundacional del judaisme i dels cristianisme i que tan sovint alguns sectors volen oblidar:

"No explotis el jornaler pobre i necessitat, tant si és germà teu israelita com si és un immigrant que viu en una ciutat del teu país. Paga-li el jornal aquell mateix dia; que no se li pongui el sol sense haver cobrat, perquè aquell home´és pobre i necessita el seu jornal per a viure. Així no clamarà el Senyor contra tu i no seràs culpable d'un pecat."

Deuteronomi 24, 14-15

S'ha de pensar amb el cap, no amb l'estómac

2010-01-21T15:39:00.008+01:00

Amb dos temes que m'afecten directament com és immigració i món local podeu entendre que aquests dies amb el debat del padró de Vic no he estat parat. Però he mira't d'anar treballant sense fer soroll i col·laborar perquè tot això no acabés malament. Com a representat del món local a la Taula de Ciutadania i Immigració de Catalunya i en el Pacte Nacional Per a la immigració, el tema m'ha tocat directament i han hagut moments delicats.
Tampoc he volgut escriure res quant el debat estava totalment desbocat i semblava que es tractava de veure qui la deia més grossa. M'ha donat la sensació que molts cops es parlava més amb l'estómac que amb el cap. És allò que diuen que a situacions complexes no es poden donar respostes senzilles.
Com a cristià, de posicionament només n'hi ha pot haver-hi un: "l'estranger és el teu germà". Com a polític d'esquerres també és evident que volem la millor atenció pel major nombre de persones. Però suposo que també hi ha les limitacions que aquí no es poden solucionar tot els problemes del món i que si no hi ha feina és evident que no es pot atendre a més gent.
Per tant, com polític local faré tot el possible per que aquí pugui viure la gent més i millor, vinguin d'on vingui. També puc entendre la gent que no se sent ben atesa als serveis mèdics, als serveis escolars o tingui problemes de convivència en la seva escala de veïns on en el seu barri i pensi que la solució és aturar la immigració. Però això no és un problema de padró. La gent vol més i millor atenció, serveis adients i de qualitat. El que hem de fer els polítics és resoldre aquestes temes la gent se senti ben atesa i puguem estendre el benestar al major nombre de persones. Els polítics no podem acceptar la resposta fàcil que els problemes se solucione aturant la immigració i donar la resposta fàcil de demostrar que aquí no volem a ningú més posant com excusa un tràmit legal i una contradició legal-administrativa.
No llencem la feina ben feta de tanta gent durant els darrers anys.

Xavier Jounou: "sóc d'esquerres perquè sóc cristià"

2010-01-15T10:27:00.004+01:00

Fragment de les darreres paraules de Xavier Jounou llegides en el seu enterrament:

"Déu ho ha volgut i jo ho accepto. Sempre he estat a disponibilitat seva i no puc tirar-me pas enrere ara, tot i que em costi entendre-ho.
Vivim tan intensament, que sembla que no pugui ser que, de cop i volta, d’avui per demà, et pugui atrapar una malaltia com la que s’ha enamorat de mi i paralitzar-ho tot. Però la realitat ha estat aquesta, i és aquesta la que hem hagut d’acceptar i d’encarar, malgrat costi.
Marxo conformat, tranquil i serè, però amb l’ànima corpresa per totes les persones estimades que deixo. ....
Sé que avui també marxa un alcalde de Solsona. No ha estat mai per a mi un objectiu ser-ho, era més aviat com una disponibilitat que sentia. I us puc dir que bé ha valgut la pena, que he sentit moltes coses fent-ne, que he pogut compartir hores de treball, de preocupacions, però també d’anhels i moltes il·lusions i moments preciosos, tant amb la totalitat dels regidors com amb l’ampli ventall de treballadors municipals. I he pogut parlar amb tanta gent i conèixer-ne tanta de nova... He procurat tenir un marcat sentit institucional del càrrec, i ser l’alcalde de tots els solsonins i solsonines; alhora que he procurat ser just i atendre tothom per igual. De tota manera, em dec haver pogut equivocar a voltes, i és per això, que voldria demanar disculpes si algú en algun moment s’ha trobat desatès o decebut...
Ser i fer de pagès ha estat la meva vida. I vull reivindicar la necessitat que té al societat de demostrar, amb fets més que amb paraules, que la nostra activitat és imprescindible, però que, a l’ensems, la gent que vivim al camp no podem ser uns ploramiques eterns, sinó uns innovadors i renovadors constants.
Ser cristià i ser català són dos fets que m’han marcat profundament en la vida.
Us encoratjo a seguir treballant per tal de poder arribar a la plena sobirania nacional, fruit d’una majoria democràtica que l’avali. Una Catalunya on hi càpiga tothom qui hi vulgui ser. I, en aquests moments, gosaria demanar a la societat una mica més de confiança i de comprensió en la classe política catalana. Ja sé que passa el que passa, però també és cert que hi ha molta gent que s’hi dedica de manera correctíssima i pensant només en el bé de tots. No siguem injustos posant tothom al mateix sac. I a la classe política li demanaria més generositat i molta obertura de mires. No hi ha ningú en possessió de la veritat ni de res que sigui de tots, ni ningú sol pot atribuir-se ser Catalunya. Si us plau, parem un moment, recapacitem i adonem-nos que la nostra desunió és, alhora, la nostra més gran feblesa. I que, sobretot, no podem exercir la política des de la rancúnia, des del recel constant, ni des de les batalletes entre els partits i dins seu. No ens duu enlloc que no sigui a l’embadaliment, tot sovint babau, de la militància de torn de cada partit. Però això també és eixorc.
I la meva pobra i estimada Església! Tan còmoda a Roma i tan desubicada a la cova de Betlem! Aquesta jerarquia tan allunyada del Concili Vaticà II, i alhora tan recelosament garant d’allò que hauria de ser secundari. Tan satisfeta fent celebracions amb reminiscències del passat dins engalanats temples, i tan absent en la seva principal missió evangèlica, la de pedres enfora, allà on aplicar i viure-hi la fe i la donació agafa tot el seu sentit de ser cristià. Com me n’he sentit de prop sempre de la gent senzilla que treballa per les seves parròquies, de la gent que per amor a Crist es dóna de manera humil i gens sorollosa. Com em recordo en aquests moments del bisbe Pere, allà a l’Araguaia, o de les monges de l’Hospital i de tantes i tantes altres vides, creients i no creients, lliurades de ple a abocar amor sobre qui més ho necessita, ja sia per fidelitat a l’Evangeli, ja sia per estimació a la dignitat humana. I no és prou vergonyós que els cristians, a hores d’ara, encara visquem dividits.
Tot anirà a millor, ja ho veureu. El mal sempre fa molt soroll, al contrari del bé, que és silenciós. Però hi ha molta bondat encara en molta gent per capgirar moltes coses i poders. Segur. El món ha d’anar a millor. Treballem-hi per fer-ho realitat!
Bé, me’n vaig, si m’hi vol, amb el Fill del fuster de Natzaret, el meu guia en aquesta vida terrenal.
Aquí, a propet de la Mare de Déu del Claustre, us dic adéu.
Déu ho ha volgut i jo ho accepto, i li demano que us ajudi a acceptar-ho a vosaltres.
Al cel ens puguem retrobar tots plegats. M’enduc tot el vostre amor i tot el vostre afecte dins el calaixet del meu cor!"

A l'amic Jounou de Solsona

2010-01-13T16:00:00.002+01:00

Acabo de rebre la notícia de la mort per malaltia de l'alcalde de Solsona, en Xavier Jounou. Ja fa dies que l'evolució de la seva malaltia no feia preveure cap optimisme, però la mort d'una pesona en plena activitat vital no ens deixa indiferents.
A part de la seva capacitat política d'haver guanyat les eleccions a Solsona, on Esquerra no havíem guanyat mai. Vull destacar el seu humanisme i actitud de servei. Pagés de professió no ha deixat que en aquest temps que ha estat d'alcalde s'hagi enlluernat n'hi hagi abandonat les seves idees i la seva proximitat amb la gent. Estimava Solsona i ho hagués donat tot per la seva terra del Solsonès.
Amb ell m'hi sentia molt pròxim ja que compartíem aquest compromís amb Esquerra i també la nostra opció de creients. A igual que Ell, crec que la nostra militància cristiana ens obliga a un compromís polític i social. Haurem de seguir aquesta lluita i contemplació sense Ell, però Ell segur que ens hi ajuda. Descansa en pau amic.

Article de Bernabé Dalmau avui al Periòdico

2010-01-08T10:36:00.002+01:00

El Periòdico, 8 de gener de 2010, pàg.6
"I ja no podem donar per suposadament vigoroses les nostres arrels perquè, en nom d'una laïcitat mal entesa per part d'uns i davant d'un espiritualisme desencarnat per part d'altres, la campanya més correntment promoguda des de certes instàncies polítiques tendeix a assecar aquestes arrels. La primera perjudicada és Catalunya mateixa, perquè perd elements d'identitat. Tota la societat ha d'estar preocupada per no perdre la dignitat, i els cristians han de recordar-li-ho. En aquest sentit, potser una acció més valenta i compromesa dels responsables de la nostra Església ajudaria a fer respectar més les arrels cristianes del nostre poble." Bernabé Dalmau, Monjo de Montserrat.

Pistes creients per seguir els Pastorets

2009-12-31T10:32:00.003+01:00

(Adjunto el text del diptic que he fet pels Pastorets del Casalot)

L’origen dels Pastorets el trobem en el teatre religiós medieval català que en dates nadalenques s’estructurava en l’adoració dels pastors, la lluita entre el bé i el mal i la descripció bíblica del naixement. Un gènere teatral lligat als cicles litúrgics amb finalitats didàctiques que acabaria transcendint el marc eclesial fins a convertir-se en teatre popular.
Combinen els continguts del misteri cristià del naixement de Jesús amb dramatitzacions divertides que tenen els pastors. Un equilibri entre la broma i la reflexió, entre quotidianitat i el misteri.
Tes eixos bàsics:
1.- El bé i el mal, personificats en sant Miquel i Satanàs. La lluita clàssica entre el bé i el mal.
2.- El Misteri de Nadal, personificat en Josep, Maria i el naixement de l’Infant Jesús.
3.- Els dos pastors contraposats i complementaris en caràcter i murrieria que ens personifiquen a nosaltres, els espectadors, més directament.

El Naixement de l’Infant Jesús

Els estudis bíblics ens indiquen la dificultat d’arribar a la biografia real de Jesús. Els textos bíblics escrits per les comunitats de creients cristians molt anys després de la mort de Jesús, tenen per objectiu acostar-nos a la fe en Jesucrist Fill de Déu. No són una descripció real de la història de Jesús. En els evangelis hi podem trobar accions i paraules reals de Jesús però moltes d’altres són elements catequètics i teològics per difondre la fe en Jesucrist. Els estudis bíblics ens ajuden a destriar aquests aspectes.
És acceptat per la majoria dels experts biblistes considerar que les narracions del naixement de Jesús, que només trobem en els evangelis de Mateu i Lluc, són narracions literàries amb la intenció de subratllar i proclamar una veritat de fe, no són un llibret històric.

Les úniques dades que poden tenir certesa històrica de Jesús és que va néixer al regnat de l’emperador romà August, certament abans de la mort d’Herodes el Gran, que es va produir la primavera de l’any 4 aC. No és possible precisar la data exacta del seu naixement. Es coincideix a situar-lo entre els anys 6 i 4 abans de la nostra era. Probablement va néixer a Natzaret, tot i que Mateu i Lluc parlen de Betlem per raons teològiques. En qualsevol cas, Natzaret fou la seva veritable pàtria. Els seus pares es deien Josep i Maria.
D’aquests relats hem de desentranyar, retenir i proclamar de nou, que aquest infant fràgil no era un home qualsevol, sinó el mateix Déu fet condició humana, que va estimar tant la matèria que la va assumir, i que li van agradar tant els homes que es volgué fer un d’ells, per tal d’alliberar-nos, i es va humanitzar per tal de divinitzar-nos. Amb ell el procés evolutiu assolí una culminació del camí fins a Déu, perquè en ell ja es donà la fi present i la meta ja assolida dins del temps. Ja no estem sols, Ell és enmig nostre. Aquesta és la nostra esperança i la nostra alegria que celebrem per Nadal.

Cal doncs representar els Pastorets?

“No cal salvaguardar la historicitat de les escenes nadalenques però si que hem de recuperar el significat religiós i antropològic dels relats de Nadal , ja que el mite i el símbol propi del llenguatge religiós aconsegueix apropar-nos a realitats profundes de la vida, del bé i del mal, de l’alegria i de la tristesa, dels homes i de l’absolut, molt més que no pas de la història concreta i les dades fredes. Els Pastorets han de seguir i siguin entesos i revelin allò que volen i han de revelar: que Déu va entrar en aquest món per mai més no deixar-lo, i que a la nit benaurada del seu naixement nasqué un sol que ja no es pon mai més.”(Boff, L)

Algunes pistes:

Evangeli de Mateu. Escrit al voltant dels any 80 en una comunitat cristiana enmig de jueus amb qui estan amb disputa. Per tant proclama que Jesús és el veritable Messies i no pas un fals profeta o un rabí fracassat com defensen les comunitats jueves. Defensa el compliment de les escriptures: Messies del poble jueu, fill de David, nascut a Betlem i que i naixerà d’una verge.

Evangeli de Lluc. Jesús és la Salvació de Déu, el Senyor. Ens vol destacar el caràcter sobrenatural i diví de Jesús, fill de Déu. En Jesús, Déu pel seu amor, ens ofereix els homes la salvació, és portador de l’Esperit. No apareix a la història com a fruit de l’amor d’uns esposos, sinó com a fruit de l’amor de Déu a la humanitat. Destaca el caràcter diví de concepció de Jesús no tant la virginitat personal de Maria.
Natzaret. Poble petit i desconegut, que devia tenir entre dos-cents i quatre-cents habitants. No apareix mai esmentat als llibres sagrats del poble jueu. Estava situat a les muntanyes de la Baixa Galilea a uns 340 metres d’altura en el vessant d’un turó, lluny de les grans rutes. Les cases del poblat estaven escampades pel vessant sud dels pendents, amb terrasses per a conrear-hi.

Àngels. Són ordinàriament en la bíblia els que transmeten els significats secrets i profunds de part de Déu. Els àngels proclamen el significat de la nit de Nadal: cel i terra es reconcilien perquè Déu dóna la pau i la salvació a tots els homes.

Pastors. Són, teològicament, els representants dels pobres, als quals Jesús fou enviat. Constituïen una classe menyspreada i impura davant la llei. Jesús és enviat precisament a aquests asocials i marginats religiosament.

Guia dels Pastorets, de Josep Maria Folch i Torres

1. Pròleg: Masia catalana nit de Nadal abans d’anar a Missa del Gall.
S’insereix la paràbola del fill pròdig.

2. Bosc Tenebrós. Inici de la història dels pastors, presentació del mal i primera lluita amb el bé.

3. Camí del Temple, el Temple, Passejada i Casa de Josep. Quatre escenes que recreen el casament entre Josep i Maria a Natzaret. Les úniques referències les podem trobar a Mateu. Mt1,18-25:
El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: --Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. 21 Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. 22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: 23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres». 24 Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. 25 No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.

4.Temptacions de Lluquet i Rovelló.

5. Anunciació a Maria: Escena basada en el relat de l’evangeli de Lluc. Lc1, 26-35:
El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué: --Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. 29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué: --No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el
tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. 34 Maria preguntà a l'àngel:--Com podrà ser això, si jo sóc verge? 35 L'àngel li respongué: L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu.

6. Les calderes de Pere Botero.

7. El salvament de Getzè.

8. Carrer de Betlem. L’evangeli de Lluc situa el naixement de Jesús a Betlem i que no havien trobat cap lloc on allotjar-se. Lc2,1-7
Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. 2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. 5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. 6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

9.Anunciata dels pastors Lc2,8-15
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l'àngel els digué: No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. 13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: 14 --Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. 15 Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells: --Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.

10. Desesperació del dimonis. El mal és vençut i Llucífer fa referència a l’episodi del Rei Herodes de l’Evangeli de Mateu. Mt2,1-12

11. Portal de Betlem Lc2,16-20:
Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

Per aprofundir més:
Pagola, J. Jesús. Aproximació històrica. Ed. Claret.
Boff, L. Jesucrist llibertador. Ed. Claret.
Vilarrúbies, A. www.bisbatvic.com/documents/13.12.09.pdf

Calvinista?

2009-12-24T11:24:00.004+01:00

Repecte a les meves intervencions en el consell comarcal la premsa de la comarca m'ha qualificat de calvinista: http://www.osona.com/noticia/17897/consell/comarcal/rebaixa/pressupost
No sé si m'ho haig d'agafar bé o malament. Si que és cert que sóc un admirador d'alguns reformadors i sobretot de molts aspectes de més senzillesa i menys clericalisme de l'església reformada. De Calvi em quedo amb l'idea que l'amor de déu impregna tota la vida, que tota la vida, totes les coses estan impregnades de l'amor Déu, acostar la religió, que la religió impregnès la vida quotidiana no només uns espais sagrats i eclesials. Però no comparteixo de Calvi la derivada que en va fer Max Weber d'atribuir el calvinisme l'origen del capitalisme. Sempre he defensat que des d'una perspectiva cristiana i de la Doctrina Social de l'Església, el capitalisme és pecat col·lectiu.
Sense volguèr amb la meva intervenció del Ple d'ahir al Consell Comarcal em serveix d'excusa per creure un cop més en l'amor de Déu i la presència d'Aquest enmig nostre; el misteri de Nadal que avui celebrarem. Bon Nadal.
(La foto sóc jo amb Calví en el parc dels reformadors de Ginebra)

1.982 gràcies

2009-12-14T12:26:00.002+01:00

Prop de 2.000 persones van votar a Roda sobre la independència de Catalunya. Espectacular, gent de totes edats i procedències van votar tranquill·lament, serenament i seriosament. Una jornada electoral com totes les altres. La força de la democràcia que s'expressa lliurament davant d'unes urnes. Qui té por a la democràcia?, perquè no ens deixin decidir democràticament el nostre futur?,...
Això ja no ho atura ningú.
Moltes gràcies a aquests 2.000 rodencs i moltes gràcies a tots el voluntaris que han fet possible aquest acte. Sense gaires mitjans, molta il·lusió i molt de voluntarisme s'ha aconseguit aquest èxit.
Em vaig emocionar i se'm va posar la pell de gallina quant les àvies que sortien de missa de 10 venien totes a votar. La Pepeta amb més de 80 anys, de missa i de dretes de tota la vida, em diu: "La meva obligació era venir a votar, el meu pare ja era de la LLiga i hagués sommiat veure tot això, ja es hora de dir prou." S'està perdent la por.

Advent = Esperança

2009-12-08T11:00:00.002+01:00

Esperança a Copenhaguen perquè es faci un pas endavant en el futur del nostre petit planeta, esperança en la lluita de Haidar per la llibertat del poble saharaui, esperança per l'alliberament dels 3 cooperants catalans a Mauritània i sapiguem eliminar les desigulatst Nord-Sud, esperança en les consultes del dia 13 perquè no faci por que un dia Catalunya democraticament decideixi el seu futur, esperança,..... un Advent ple d'esperances.
Mentrestant per la televisió ens anuncia que el Nadal ja ha arribat al congelador de casa teva, els centres comercials obren les seves portes fins i tot els dies festius i els centres de les ciutats fa dies que s'han omplert excessivament de llums per fer més esperit de Nadal!
Tradició cristiana?. Llegim en una de les millors aproximacions històriques a la figura de Jesús, de José Antonio Pagola, que històricament de Jesús només en tenim noticies a partir dels 30 anys, que de la seva vida abans dels 30 anys no en podem conèixer res de res. Que segurament va néixer a Natzaret, un poblet petit de la Galilea i que els seus pares es deien Josep i Maria. Res més.

Buscant música per internet he trobat aquests francesos. Hi ha alguna cosa que es pot aprofitar

2009-11-16T21:38:00.001+01:00

Découvrez la playlist ensemble vocal avec Ensemble vocal Resurrexit, Etienne Uberall

Si tu fossis en el nostre lloc també ho faries (?)

2009-11-06T22:47:00.001+01:00

Brutal el gag del Polònia. Aquests delinqüents encara ens els faran simpatics.
Bromes a part, és de reflexió si com diuen aquí, que si tu fossis en el seu lloc també ho faries. Penso que és molt fàcil fer la critica als polítics, però és evident que no només alguns polítics miren només pels seus interessos. La vocació de servei l'hem de tenir el polítics i tota la societat. No val anar criticant els polítics i tenir actituds individualistes i no resposables amb la societat. La regeneració política ha de venir d'una regeneració de la societat. L'individualisme capitalista ens afecta a tots.

A Roda decidirem

2009-10-30T18:28:00.004+01:00

En el Ple de l'Ajuntament d'aquest octubre hem aprovat per majoria absoluta donar suport a l'organització d'una consulta sobre la independència de Catalunya. Al mateix temps tota una colla de gent molt diversa, diverses edats, diversos partits ens hem anat trobant per tirar endavant la consulta. Una assemblea amb més de 100 persones va ser el tret de sortida de la consulta i de moment la gent està molt engrescada. S'ha començat a treballar amb un objectiu ambiciós: superar el 50 % de participació.
La qüestió és que Roda podrà decidir, que senzill i que fàcil, això és la democràcia. Qui és doncs que té por de la democràcia?

Amb Esquerra a Núria

2009-10-18T11:57:00.002+02:00

Cap de setmana a Núria proclamant en Puigcercós com a candidat a la Presidència de la Generalitat. Trobada balsàmica i engrescadora, i molt simbològica. Ens cal molta feina, corregir errors, redreçar la nau i fer retornar la il·lusió. Penso que ho podem aconseguir, si més no aquest és el meu desig. I com a creient ( dins d'un partit laic) no vaig estar-me d'entrar a l'església i demanar-ho a la Mare de Déu:

"Una muntanya escarpda, mig any coberta de neu, volgué prendre per morada, la Mare del Fill de Déu, des d'allí favors envia a qui els hi sap demanar. La Mare de Déu de Núria, anem-la tots a visitar."

Parròquia assembleària

2009-10-18T11:31:00.002+02:00

Ahir la Parròquia de Roda va celebrar la seva assemblea per decidir diversos aspectes del seu funcionament i sobretot del seu futur. Un centenar de parroquians, va estar discutint en assemblea com volen la seva parròquia i quins són els seus reptes més importants. Des de l'àvia Maria de més de vuitanta anys fins als monitors de l'esplai van participar activament donant la seva opinió i el vot a les propostes presentades. Aspectes com reduir el nombre de misses, l'opció preferencial pels pobres, les celebracions presidides per laics, la necessitat de més protagonisme a les dones,.... van ser els diversos temes acordats.

Donava molta satisfacció veure una comunitat, amb una mitjana d'edat molt avançada, feia majoritàriament plantejaments totalment innovadors i molt allunyats de l'ortodòxia Vaticana i de la Cúria del Bisbat.

L'Eglésia oficial no sé si té futur, però aquesta comunitat en té molt. (També es va presentar la seva pàgina web, la podeu trobar en els meus links)

No us perdeu aquesta lectura

2009-10-08T19:59:00.003+02:00

Bonissím el darrer quadern de Cristianisme i Justícia de González Faus, és per disfrutar. Recomano la lectura, sobretot les 15 primeres pàgines, es poden llegir en un moment. Aquí teniu l'enllanç:

http://www.fespinal.com/espinal/llib/ct163.pdf

Un resum de l'essència del missatge cristià, destriant exactament l'originari de Jesús de Natzaret i traient tot el que ha posat al damunt els vint segles d'Església.

Diada Nacional

2009-09-11T09:37:00.002+02:00

Somnio, penso, crec que algun dia aquest país serà normal, com tots els altres països. Que com a totes les democràcies podrem decidir el que volem ser, que ningú per la força ens obligarà a ser el que no som. Un país on es pugui viure en llibertat i on totes les persones puguin viure millor.
Malgrat tot, no ens aturareu.
Visca Catalunya.

I una mica més de publicitat

2009-09-08T23:13:00.001+02:00

Hem voltat una mica

2009-08-21T13:02:00.004+02:00

El mes d'agost en aquest país és diferent. Tot sembla que estigui aturat i tots aprofitem per fer coses diferents. La lluita i la contemplació també ha estat en part aturada i he estat lluitant i contemplant amb tota la família. Estones d'estar tota la família junta, que tanta falta fa durant l'any.
Així hem estat un quinze dies voltant pel nord d'Itàlia, n'hem dit el país de la Bruixa Befana i si voleu veure les fotos les trobareu en el meu perfil del Facebook.
I en mica en mica recomençar l'activitat, que sembla que tindrem un setembre mogut.

Tancat per vacances

2009-07-31T13:32:00.004+02:00

No és pas que no tingui coses per explicar, ni històries per comentar, però al no ser gaire per casa, dedueixo que tindré dificultats per per conectar-me a internet. Però per poc que pugui
mirarem d'escriure alguna cosa.
Bon estiu a tothom.

SI

2009-07-18T19:51:00.002+02:00

Just fa una setmana estava enmig del debat de l'Executiva d'Esquerra de si havíem d'acceptar o no la proposta de finançament per a Catalunya.Tot i les moltes opinions, i pressions, no tenia cap dubte que calia dir que si. Com a independentista, aquest finançament no és la meva fita, però calia ser realista, llegir bé on som, com estem i què és el que ens demana el poble de Catalunya. Benaurat sigui el dia que tinguem una majoria i puguem demanar un concert econòmic o la independència. Però ara cal anar pas a pas i anar demostrant que Esquerra no som un partit alternatiu, radical i marginal. Sinó que som homes i dones que estem governant molts ajuntaments d'aquest país i que hem començat a participar en el govern de la Generalitat. Com a partit jove hem comès molts errors, però dels errors n'aprenem, i ara nomes calia dir que si. Ja hi havia que estava esperant que tornessim a provocar la inestabilitat i evidenciar la nostra immaduresa.
Aquest no és el nostre model, però és el pas que calia donar ara, fer un servei a la gent d'aquest país i seguir treballant per un dia aconseguir una majoria que es cregui que Catalunya ha de ser social i nacionalment complerta. Una petita victòria en aquesta llarga batalla.

Mort del bisbe Guix

2009-06-29T09:17:00.006+02:00

Amb el bisbe Guix ens ha passat que el seu successor ens l'ha fet millorar. Quant hi havia el bisbe Guix ens pensàvem que teníem un bisbe molt conservador, i ara en aquests moments, superats per l'ultra conservador actual, el trobem a faltar.

Què puc dir del bisbe Guix?, així que vaig instal·lar-me a viure a la comarca d'Osona, i canviar per tant de bisbat, vaig creure oportú presentar-me davant el meu nou bisbe. Em va concedir audiència al palau episcopal, em vaig presentar, em vaig oferir al servei de l'Església de Vic i el vaig convidar a venir a casa el dia que volgués. Suposo que no estava acostumat a aquest tipus de visites i de trobades. Mai va venir a casa, però sempre que ens havíem trobat havia estat correcte. Fins i tot ens vam trobar un cop a la sala d'espera de l'uròleg a l'Hospital de Vic.

L'anècdocta més divertida que tinc va ser en una nit de cap d'any. En Miquel Vilaró va convidar-lo i insistir perquè vingués a una pregària al Casal Claret la nit de cap d'any. A l'hora de la veritat, el qui no es va presentar va ser en Miquel i ja em teniu a mi i dos o tres pobres més fent una pregària de Taizé la nit de cap d'any en el pis de dalt de tot del Casal amb el bisbe Guix i el seu secretari. En Joan Soler va entrar un cop començada la pregària i ni el va veure. S'acaba la pregària el bisbe ens dóna la seva benedicció, en Joan Soler queda glaçat i de pedra a veure darrera seu al bisbe. Un cap d'any surrealista. Dubto molt que l'actual s'hagués dignat a venir.

Bisbe Guix, descansa en pau.

Vicenç Ferrer

2009-06-26T18:41:00.003+02:00

Van ser els de La Vaguardia els primers a dir que calia que els polítics catalans haguessin hagut d'anar a l'enterrament del cooperant Vincenç Ferrer, avui també El Periòdico s'hi apuntava publicant diverses cartes de lectors denunciant que els polítics catalans no haguessin anat als funerals. Són els mateixos mitjans que critiquen l'expansió de la representació exterior de la Generalitat de Catalunya i donen detalladament i puntualment totes les despeses que el Vicepresident realitza obrint ambaixades o dedicant-los a cooperació exterior. Uns mitjans que també haguessin criticat si tots els polítics catalans hi haguessin anat i dirien que seria una instrumentalització i voler manipular i aprofitar-se del llegat i la imatge del cooperant català. Ja hi estem acostumats.

Dit això, és admirable el treball que aquest ex jesuïta ha realitzat al llarg de la seva vida de compromís amb els més pobres i haver pogut fer arribar la injustícia i el clam dels més pobres de la Índia a Catalunya i haver sabut mobilitzar la solidaritat catalana. A través de la seva ONG amb el sistema d'apadrinaments d'infants.

Per a mi, l'apadrinament no és el sistema ideal de cooperació, i em sento més còmode amb d'altres tipus d'ONG que promouen un altre tipus de cooperació, però hem de reconèixer que això dels apadrinaments arriba a un sector important de gent.

Aquest tipus de cooperació, més la imatge d'un jesuïta que deixa l'ordre per ser més progre, d'invocar una espiritualitat ecumènica, on hi cap tot, i de fons la músiqueta del misticisme oriental, ha estat un formula que ha tingut èxit. I hem vist com Vicenç Ferrer s'ha anat convertint en una icona per molts catalans. Donant-li aquest any el títol de El Periòdico de català de l'any.

És una sort i exemple tenir a Catalunya i al món personatges com Vicenç Ferrer, però la seva cooperació i la seva imatge no és el meu ideal. Si hagués estat polític segurament que tampoc hagués anat al seu funeral.

Per celebrar els solstici d'estiu

2009-06-20T19:55:00.001+02:00

No tinc intenció de fer propaganda de la cervesa, però aquest spot recull en esència les nostres arrels mediterranies, el sol, la llum, l'aigua, la festa, el carrer... m'ha semblat adient per començar a festejar aquest inici d'estiu.
L'anunci diu que "el que és bo mai s'acaba", el meu company, en Ponsa, interpreta que això és la idea de l'etern retorn de Nietzsche. No ho sé, però la música la trobo sensacional i aqui teniu la lletra:
I kissed you good bye at the airport.
I held you so close to me.
I said 'So here we are now and I can't stop from crying Lilly'.
And you said 'Hey hey hoo, you know this is the way to go
You will forget about me when I'm on that plane.
Forget about me when I'm on that plane.'

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

The plane took off and my love went with it.
The chilly wind whipped my both cheeks hard.
And the man next to me said 'Everything is gonna be alright'.
I said 'Nothing is gonna be alright, but thank you anyway'.
And then I saw your face in the airplane window.
I waved my hands and I shouted to you:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

I wore a T-shirt and my worn out hat.
Abandoned as a summer cat.
And as I stood there as a broken hearted I realized you got the car keys still.
So I broke into my own old car.
I fell asleep on the passenger seat.
I dreamed of summer sex with you and you whispered in my ear:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight
Why can't you leave me tomorrow instead?
Why can't you leave me tomorrow instead?

And above the clouds she said to her self 'I can't believe how naive a man can be.
That's why I love you so and that's why I can't be with you

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

Sant Antoni els guardi !

2009-06-19T19:03:00.002+02:00

La Núria fent de dos amb els Nyerros. Mai hagués imaginat la meva filla aquí dalt.

... Corpus a la ciutat del Sants

2009-06-15T10:21:00.004+02:00

Sense comentaris

i vigantans fent la cervesa veient passar 4 nostàlgics "adorant el Santíssim".

Dijous de Corpus

2009-06-11T20:01:00.001+02:00

La festa del Corpus va néixer amb el Concili de Trento amb la intenció de contrarestar la visió de l'Eucaristia dels reformados protestants. Plenament d'acord, doncs amb el Concili Vaticà II de treure importància a aquesta festa d'adoració a les espècies eucarístiques. L'Eucaristia no és adoració, és memorial del darrer sopar i és comunió. Per això estic plenament en contra amb aquests intents de recuperació de les processons de Corpus, com el cas de Vic.Això no treu que tingui un molt bon record de les festes del corpus i de les catifes de flors que fèiem a Argentona, on tots els veïns del carrer en aplegàvem per fer l'estora. Tradicions catalanes de Corpus importants, com la Patum de Berga, una de les festes més emblemàtiques de la tradició popular catalana.
Saltem un salt de plens.

Salt de plens

2009-06-11T19:56:00.001+02:00

Nosaltres, Junqueras!

2009-05-29T09:24:00.001+02:00

....una bandera ens agermana,...

2009-05-28T10:00:00.003+02:00

Molt s'ha escrit i molt s'escriurà aquests dies de les victòries del Barça. El sentiment d'alegria i felicitat és generalitzat i avui veus la gent amb un somriure d'orella a orella. Jo vull destacar el sentiment que ahir a la tarda ja vaig veure pels carrers de Barcelona i que aquest matí a l'entrada dels col·legis encara es feia més palès. Un sentiment col·lectiu d'unió, un sentiment de comunitat, de formar part d'un col·lectiu ampli, que per sobre de moltes diferències, avui ens sentiem tots més units. Una bufanda, una samarreta, una senyera,.... uns colors ens fan sentir units, es trenca l'individualisme per passar a formar part d'una comunitat.
Aquesta reflexió em porta a ser optimista i veure que aquest país potser no està tan malament, que tot i el sentiment de frustació i desafecció hi ha aspectes que ens fan sentir comunitat i que ens poden ajudar a renèixer. El futbol és futbol i no és política, però tenim molta sort de tenir el club que tenim i potser d'alguna manera també ens ajuda a fer comunió i avançar com a poble. Visca el Barça perquè ens ajuda a dir Visca Catalunya.

Inici campanya

2009-05-22T09:45:00.002+02:00

Costarà molt que la gent vagi a votar per aquestes europees, però si apretem una mica tenim l'oportunitat d'aconseguir 2 eurodiputats, entri el BNG i Aralar i que el PP en perdi 1. Provem-ho.

2009-05-16T17:09:00.001+02:00

Espiritualitat militant, de Ramon Bufí

2009-04-24T18:25:00.003+02:00

"Avui, com sempre, hi ha moltes classes d’espiritualitat. Des dels eremites a Cardijn hi ha un gran salt. Fins i tot el filòsof francés André Compte-Sponville té un llibre sobre El alma del ateismo. Introducción a una espiritualidad sin Dios.

També dins de l’Església hi ha, doncs, moltes espiritualitats, i cal saber-les acceptar totes, sempre que no es presentin com a exclusives, com l’oficial de l’Església, i que siguin fidels als trets essencials de l’evangeli.L’espiritualitat militant no està de moda darrerament, només cal recordar el tracte que han rebut els sants de la teologia de l’alliberament.

Per aquesta raó, més que mai, cal cercar-la, llegir-la, meditar-la, conèixer els místics militants d’aquest darrer segle. L’espiritualitat militant s’alimenta de dos pols fonamentals:

a) de les dificultats i facilitats de la vida, de l’ENTORN. La gran mediació per anar cap a Déu és la vida (no és pas que oblidem que el gran Mediador és Jesucrist, com direm després).

No és agosarat afirmar que qui no contempla la vida no contempla Déu, o que qui no s’endinsa en la vida no s’endinsa en Déu. I quan diem entorn diem quotidianitat, no grans efemèrides. Rellegim les primeres cinc ratlles de la Gaudium et Spes.

b) de la mística, de l’Esperit. És allò de K Rahner: els cristians del s.XXI seran místics o no seran.És allò d’un militant de l’ACO, treballador: em llevo cada dia a les cinc per fer pregària, si no, no me’n surto. I quan diem espiritualitat o mística no diem una vaguetat, tant de moda avui, sinó que diem Cristologia, Jesucrist al centre, i el seu Esperit. És tan fàcil manipular l’evangeli, o donar autoritat divina a allò que diu tal papa o tal bisbe, com si parlés l’Esperit de l’Església. Benet XVI a les primeres ratlles de Deus Càritas est afirma que no es comenta a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida.

Aquesta presència, aquesta Persona, té problemes per a ser trobada, avui. Fer experiència profunda de Déu demana una gran exigència humana, una antropologia que no és precisament la de la facilitat, d’allò que em ve bé o m’agrada en aquest moment. Sense una dedicació profunda a la pregària, llarga o en múltiples petits moments, com diu Madeleine Delbrêl, no hi ha espiritualitat militant, no hi ha experiència personal de Déu. Hi poden haver idees, energies, estats d’esperit, però no de l’Esperit. Si badem la secularització ens pot ofegar a tots.

Repassem alguns místics militants moderns no massa coneguts des d’aquests aspectes i contemplem- ne alguns textos. Heus ací unes curtes frases:

“Estic disposada a tot, a testificar en cada situació i fins a la mort que la vida és bella, que té sentit, i que no és culpa de Déu sinó nostra que haguem arribat fins a aquest punt” (Etty Hillesum, internada a Auschwitz, uns mesos abans de morir).

“Als homes hem de saber perdonar-los i no excedir-nos en portar-los als tribunals. No volem només recordar els morts, sinó perdonar els vius. D’aquesta manera donem la mà als morts més enllà de tota tomba, més enllà de tot odi” (Viktor E. Frankl, que es passà anys als camps de concentració i en sortí viu i sense cap rancor).

“Qui es manté ferm en aquest temps de confusió, de barbàrie i de mort? Només aquell per al qual la regla suprema no es la raó, els principis, la consciència, la llibertat i la virtut personals, sinó que està disposat a sacrificar-ho tot quan, en la fe i en un solitari lligam amb Déu, se sent cridat a una mes alta obediència i responsabilitat; aquell la vida del qual no vol ser altra cosa que una resposta a la interrogació i a la crida de Déu” (Dietrich Bonhoeffer).

Hi afegírem altres textos de Pere Casaldàliga, Alfons C. Comín, E. Mounier, Martin Luter King, Òscar Romero, Madeleine Debrêl, i d’altres que és bo que llegim, meditem i donem a conèixer. Són místics militants dels nostres temps, de qui se’n fa poc ressò oficial."

Ramon Bufí. Rector de Sant Pere de Roda.

El fill de Fernando Lugo

2009-04-23T13:46:00.006+02:00

En aquest mateix bloc vaig defensar l'opció del ex-bisbe i president del Paraguay Fernando Lugo. Després de la notícia on ha reconegut tenir un fill amb una jove paraguaya de 26 anys (foto), em veia amb l'obligació de dir-hi alguna cosa. He trobat aquest article del professor d'Ètica l'argentí Leonardo Belderrain:

"El presidente y ex obispo Lugo probablemente no se ha podido sustraerse al contexto cultural en el que nació y creció. Las circunstancias personales del ex obispo Lugo nadie las conoce y será Dios quien lo juzgue si su obrar no ha sido del todo correcto. Por lo pronto ha reconocido a su hijo, lo cual es meritorio, sabiendo que ello le ocasionaría críticas tanto desde dentro, como desde fuera de la Iglesia.
Su compromiso con los más necesitados, su solidaridad y entrega a una causa política cuyo objetivo es elevar a ese pueblo oprimido, lo muestran con un ser humano lleno de buenas intenciones. Con la fortaleza de construir y soñar con un Paraguay más próspero y solidario y la debilidad de no haber puesto freno a sus pulsiones vitales. La Iglesia Católica no se ha caracterizado por sus enseñanzas sobre el ejercicio de una sexualidad sana y responsable, que no niega y censura las pulsiones sino que enseña a encauzarlas para el bien del cuerpo y del espíritu.
Muy por el contrario, en muchos casos ha contribuido a que hombres educados en una moral extremadamente estricta, que niega las pulsiones, actúen de forma completamente opuesta a lo que enseña el Magisterio Eclesiástico.
Con sus luces y sus sombras, el ex obispo Lugo transmite la imagen de un hombre de Dios, espiritual y carnal, político y social, sincero y contradictorio, como todos los humanos. Para formar laicos comprometidos hace falta en nuestras culturas como dice el papa Benedicto XVI- que Eros vaya acompañado de un gran amor de ágape con derivaciones políticas y económicas.
Creo que ha sido y es un hombre de Dios que desde su compromiso místico espiritual fue descubriendo el amor político y el erótico en un mundo de injusticias y de falta de solidaridad, de doble moral en el cual muchos podemos tener una sexualidad que mostramos y otra que escondemos; por eso creo que es muy abierta la iglesia que lo acompañó como a un adolescente y le permite ahora por fin, desarrollar su vocación laica. La falta de presencia que tuvo con la o las jóvenes que tuvieron hijos con él (por lo menos esa es la información que tenemos y no fue desmentida después de varios días). Esa me parece que fue su gran equivocación, No juzgo la excelencia de su celibato.
Pienso que también es sano que algún obispo pida perdón por los pecados de Lugo, sobre todo si sientiera envidia. Ojalá que Lugo, desde su nuevo status político y clerical, pueda superar la sexualidad anacrónica de los que viven a veces un despertar fuera de época y pueda vivir un amor “cinco estrellas”. Que como decía el Papa en su primera encíclica, su amor no sea caricaturesco en razón de tener poco amor por quien elija como pareja o poco eros.

Ayer le pregunte a una señorita paraguaya –empleada doméstica que vino a casarse con un albañil también paraguayo- qué pensaba del caso Lugo: me dijo que el pueblo lo quiere, más allá de los escándalos de la prensa; y que ella pensaba que con el tiempo, la gente iría eligiendo obispos y presidentes que sobretodo testimoniasen que son buenos padres. Pensé para mis adentros “ojalá que Dios la escuche.”

23 d'abril, Sant Jordi

2009-04-22T20:23:00.002+02:00

"El seu sepulcre a Llídia esdevingué un centre de veneració molt popular. Són nombrosos, ja que des del segle IV, els testimonis del culte extraordinari amb què el "gran màrtir" fou honorat. Els croats estengueren la seva popularitat per tot l'Occident. La fomentaren els reis d'Aragó, i les Corts reunides a Barcelona el 1456 el van declarar patró de Catalunya" (DALMAU, B. Santoral.)

És viu!, bona Pasqua

2009-04-13T10:47:00.002+02:00

La pluja d'aquests dies, els camps ben verds, les flors dels marges dels camps, les petites fulles del arbres,.... tot ens diu que la primavera ha tornat amb força. Imatges que ens ajuden a entendre aquest misteri de la Vida. La mort no ens pot vèncer, tenim una esperança que és diu Vida. Per damunt de tots els infortunis i contratemps tenim la força que ens fa creure en la Vida, una Vida que com a cristians tenim referenciada en la resurrecció de Jesús.
Celebrem la Vida, celebrem la resurrecció del Senyor que ens ajuda a seguir endavant.
I tal com vam cantar a al vetlla Pasqual creiem que "és l'amor el que ha triomfat, perquè viu: Crist és vida, ho hi ha mort.

Hosanna

2009-04-04T12:28:00.001+02:00

Diumenge de Rams: Hosanna.

Estic fent gestions perquè la morena vingui a portar els cants de la Pasqua del seminari de Vic.

Prioritats i demagògia de l'Espiscopal Espanyola

2009-03-28T12:58:00.003+01:00

No tinc clara la meva opinió respecte l'avortament, segur que dependria de molts factors i de moltes condicions si mai algú del meu voltant hagués de prendre una decisió d'aquest tipus.
Però és inacceptable que la prioritat de la Conferència Episcopal Espanyola sigui una gran campanya publicitària per posicionar-se en contra d'un projecte de llei del govern espanyol. Em sembla que en el món hi han moltes injustícies molt més grans i mai no he vist cap campanya publicitària. Si els bisbes volen entrar en política em sembla que tenen altres temes més importants. Hi ha molts llocs on cal defensar la vida de les persones i no veig que per ells en sigui una prioritat.
Encara trobo més greu que tots el cartells que he vist per Barcelona són en escrits en castellà. La Conferència Episcopal no sap que la llengua oficial de Catalunya és el català?, de què serveixen els bisbes catalans a dins de la Conferència Episcopal que són incapaços fins i tot de fer els cartells en la llengua del país?.
Bisbes catalans, prou complicitats amb aquesta Conferència Episcopal espanyolista i al servei de les dretes espanyoles.
Mentrestant no tindreu la meva col·laboració en la casella del IRPF

Pitjor impossible

2009-03-17T18:13:00.002+01:00

El Bisbe de Vic acaba de publicar la seva darrera carta pastoral: "Reconcileu-vos amb Déu". Simplement patètica. De veritat que aquests tipus de bisbes han perdut totalment el nord, no saben ni on viuen, ni tenen cap idea de la situació actuals dels creients. Sembla que l'únic objectiu que tenen és quedar-se completament sols.
La carta parla del sagrament del perdó, aquí algunes de les perles:
"En la confessió al prevere els penitents han d'enumerar tots els pecats mortals de què tinguin consciència, fins i tot si aquests pecats són molt secrets".
"Les conseqüències del pecat original manifesten la relació social i creacional amb Déu per part dels nostres primers pares."
"La contrició perfecta perdona els pecats venials i també obté el perdó dels pecats mortals."
I finalment s'oposa a les celebracions comunitàries del perdó. Només és vàlida la confessió individuals i manifesta la seva contrarietat per les parròquies del bisbat que fan celebracions comunitàries:
"Reitero la il·legitimitat d'aquesta pràctica si es fes. Pel que fa a la validesa, malgrat la desobediència, la deixem en mans de la misericòrdia de Déu, tot recordant que, en el cas de pecat mortal, no hi ha validesa sense confessió."
Sense més comentaris.

De romeria amb carro

2009-03-02T11:30:00.003+01:00

Dissabte vam fer el carnaval a Roda, vam anar de Romeria amb el carro i l'euga del Sanglas, tot molt bé, però al vespre tornant el carro amb en Ramon, la bèstia es va esverar i va començar a córrer totalment desbocada va bolcar el carro i ens vam fotre una hòstia impressionant. Jo tinc blaus i cops per tot arreu però no em va passar res només el "sustu", però en Ramon és a l'hospital amb la cama trencada i en té per dies. Esperem que es recuperi aviat i podem tornar anar a passejar amb l'euga.

He Is Lord

2009-02-27T21:11:00.001+01:00

Quaresma temps de pregària

Etty Hillesum

2009-02-27T19:48:00.003+01:00

Etty Hillesum era una jove holandesa d'ascendència jueva que va morir al camp de concentració d'Auschwitz l'any 1943. Una pensadora que va deixar els seus diaris plens de reflexions a l'entorn del sentit de la vida en uns moments de màxima dificultats pels jueus com ella, però on es desprèn serenor, optimisme i sentit per viure.

El portal francès catòlic http://www.croire.com/ ens proposa per aquesta Quaresma una reflexió de l'Etty per cada dia d'aquesta quaresma. Enllaç per l'enviament d'aquesta reflexió diària: http://www.croire.com/article/index.jsp?docId=2362769&rubId=151

El dia va creixent

2009-02-20T18:54:00.002+01:00

Quan al matí marxo a treballar ja comença a clarejar i quan torno a la tarda amb el bus encara hi ha claror, sembla que anem deixat la foscor i poc a poc es va acabant el mal temps. Sóc dels que necessito claror i bon temps, veig les coses molt diferents si som al mes de novembre o estem al mes d'abril. Sóc mediterrani i necessito la llum. A casa faig broma i els dic que els meus avantpassats ibers eren de la tribu dels laietans, en canvi els de la plana eren de la tribu dels ausetans, que devien estar més adaptats a la boira, jo no.

Som dies de carnaval, això vol dir que la setmana vinent començarà la quaresma, la preparació per la gran festa de la pasqua, la festa de la vida enmig de la primavera. Anem pas a pas i anem veient aquests dies com va creixent la llum. I comencem a pensar en aprofitar aquests quaranta dies de preparació de la pasqua.

Una cançó del youtube per distreure

2009-01-30T18:24:00.001+01:00

He troba aquesta cançó en el bloc d'en Sergi d'Assís, un monjo de Montserrat, el bloc és diu Oíkia i cal donar-hi un cop d'ull, val la pena.
Aquesta canço fa anys que la cantem a la Pasqua de Vic a la Vetlla Pasqual: Llum de Jesús.

Un altre semestre acabat

2009-01-21T13:35:00.004+01:00

Dissabte vaig acabar les proves de validació de les assignatures d'aquest semestre de la UOC. Estic content i satisfet de tornar a estudiar i sobretot d'estudiar amb aquest mètode de la UOC. Haig de reconèixer que anys enrere quan en Pep Molas va començar a estudiar-hi em va semblar molt difícil això de tornar a estudiar i tornar a la universitat. Però en aquest moment tornar a estudiar ha estat un repte i una renovació personal que m'ha obligat a mantenir les capacitats cognitives i d'esforç despertes. Al mateix temps que em motiva molt poder ampliar els coneixements, ampliar el currículum professional i tenir en compte que la formació no s'acaba mai i que no saps mai on i en què acabaràs treballant.
Penso que val la pena fer un esforç i poder d'alguna forma o altre continuar estudiant, a mi m'està fent molt de bé i poc a poc ja sóc a mitja llicenciatura.

Diada de Reis (els de veritat)

2009-01-07T21:31:00.005+01:00

Foto d'en Pau i la Majda amb en Gaspar. Que senzill i bonic seria el món si fóssim com els infants.

Avui dia de Nadal: visca Macià !

2008-12-25T13:45:00.003+01:00

Avui dia de Nadal fa 75 anys que va morir el President Macià, mantinguem viu el llegat de l'Avi: "una Catalunya lliure, justa, pròspera i gloriosa".
Bon Nadal a tots.

Pacte Nacional per a la immigració

2008-12-19T16:28:00.005+01:00

Aquest migdia en el Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat hem signat el Pacte Nacional per a la Immigració, un acord general per avançar en l'acollida de les persones immigrants i la definició d'actuacions en favor dels immigrants i la seva integració a la societat catalana.
He recordat més de vint anys enrere quant al Maresme van començar a arribar els primers immigrants i vaig decidir fer les pràctiques de Treball Social a la Comissió Diocesana d'Immigració i a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Mataró on començaven a fer treball voluntari amb els "negres del Maresme".
La meva dedicació i interès per l'atenció a les persones immigrants ve de lluny, però el que no podia imaginar era la meva intervenció directa en aquest Pla Nacional i que avui estaria amb els màxims dirigents del país signant aquest compromís.
Benvingut sigui aquest pacte i que puguem continuar construint aquesta Catalunya amb lloc per a tothom.
(si mireu la foto amb una lupa m'hi veureu)

Visca en Tardà, mori el Borbó

2008-12-10T11:54:00.007+01:00

Els que tenim la sort de conèixer en Joan Tardà sabem que és un polític honest i tenaç, sempre al costat dels més febles i fidel al seu país. Per això em fa pena el linxament mediàtic de la caverna madrilenya que està patint. Però més greu és que aquí a casa nostra hi hagi persones que afavoreixin aquesta campanya. El problema dels catalans no és Madrid, el problema el tenim a casa, quan justifiquem als qui ens estant agredint contínuament.
Algú pot sorprendre que la gent d'Esquerra estiguem en contra de la constitució i que estiguem en contra de la monarquia. Hem de callar per no fer enfadar al rei?, hem de renunciar als nostres ideals per no molestar a la dreta monàrquica espanyola?.
Fer pedagogia a Madrid s'ha acabat, allí només hem d'anar a buscar el que és nostre.
Com en Joan Tardà que gràcies a ell avui el poble de Roda és propietari del patrimoni de la fàbrica de la Blava, sense les gestions i tenacitat d'en Tardà, avui la Blava continuaria sent propietat de l'Estat Espanyol i ara és del poble de Roda.
Gràcies Joan.

Compromís polític i sentit cristià, de Joan Rigol

2008-11-27T18:09:00.002+01:00

Acabo de llegir aquest llibre del democratacristià i ex president del Parlament, Joan Rigol. Un assaig acadèmic a partir de l'allunyament actual de la política de la societat, llegits des del compromísi i direcció dels documents del Vaticà II.

En el darrer capitol ens parla de la seva experiència personal i del seu compromís polític:

"L'important dels meus ideal és que m'ajudin a fer camí amb els altres, a compartir la solidaritat humana. La ideologia m'ha d'ajudar a treballar amb horitzons amplis, a llarg termini. Però la meva fita de futur última no està prefixada per la meva ideologia, sinó per la meva fe.

La meva fe cristiana no em dóna solucions als problemes de la societat; m'indica amb quin esperit m'hi he d'implicar. No he de conformar-me en un anar superant circunstàncies, a ser pragmàtic i prou o un conjunturalista. La vida de les persones i dels pobles és més que això. El sentit del meu compromí exigeix una dimensió àmplia del temps i l'espai. Veig la política també com quell esforç humà que sap vincular l'immediat amb el més enllà d'ell mateix."

dia mundial diabetis

2008-11-17T18:50:00.007+01:00

Dissabte passat amb en Jaume de l'Associació de diabètics vàrem estar fent controls de "sucre" al barri de l'Erm de Manlleu. En tres hores vam arribar a fer més de 200 controls a les persones que anaven al mercat i s'aturaven a la nostra paradeta informativa.
Dir que la majoria de persones que vàrem fer controls era gent gran i moltes persones immigrants. Vàrem detectar diverses persones amb diabetis sense que elles ho sabessin, vàrem enviar-ne bastantes al CAP i alguna fins i tot a l'hospital.
Primer: bona feina aquesta d'anar pels mercats fent controls i fent pedagogia de la diabetis, cada dia hi ha més persones amb aquesta malaltia. Un excel·lent per l'Associació.
Segon: hi ha un divorci entre el sistema sanitari i la població immigrant. Problemes de comunicació i de cultura sanitària. Alguna cosa s'ha de fer. Necessita millorar.

Redes Cristianas

2008-11-01T12:04:00.004+01:00

En els enllaços de la dreta del bloc he afegit l'adreça web del portal Redes Cristianas. Un portal de diversos col·lectius cristians de base on diàriament hi ha noticies i articles diversos. També he afegit en el bloc un RSS amb l'actualització dels articles i noticies d'aquest portal de Redes Cristianas. Hi ha articles i reflexions molt bones i és una manera fàcil d'estar al dia de les noticies d'aquests que creiem que cal ser contemplatius en la lluita.

Per Catalunya

2008-10-15T22:46:00.002+02:00

Aquestes van ser les darreres paraules que va pronunciar Lluís Companys, avui fa 68 anys, abans de ser assassinat. Companys va ser assassinat per ser el President de Catalunya, per ser un lluitador de les llibertats de les persones més febles i també per ser President d'Esquerra Republicana.

Avui ha estat el meu primer acte oficial com a membre de la direcció d'ERC, en l'ofrena que hem fet l'executiva nacional al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc. He sentit la responsabilitat de ser dirigent d'aquest partit, del partit de Macià i de Companys, i tants d'altres homes i dones que van lluitar i van donar la seva vida pel seu país i pels drets de les persones.

Esperem viure molts anys en democràcia i no haver de viure tot el que aquells homes de la república van haver de viure i patir. Però mantinguem també el record i memòria d'homes com Companys que amb encerts i errors van ser fidels tota la vida als seus ideals de llibertat i fraternitat.

Per Catalunya.

Gràcies

2008-10-04T17:06:00.002+02:00

Avui un dia de tardor ha sortit un sol immens. He sentit l'escalf de tots els companys. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible. Espero no defraudar.

Festa Major Roda de Ter

2008-09-28T12:34:00.001+02:00

La Núria fent d'anxaneta al pilar d'entrada amb els Nyerros. Jo estic tocant la gralla però patint molt per aquest primer castell de la Núria.

Pegasus

2008-09-20T13:58:00.001+02:00

Ahir amb en Jordi Arumí vam anar al Mercat de Música Viva de Vic a veure el retorn de Pegasus, va ser genial!. El video no és d'ahir, ara tenen 20 anys més.

Amb humor

2008-09-16T12:56:00.000+02:00

Fernando Lugo, bisbe i president de Paraguai

2008-08-28T11:49:00.004+02:00

Aquest mes d'agost va assumir la presidència de Paraguai, Fernando Lugo, que havia estat fins ara bisbe d'una diòcesi molt pobre del mateix Paraguai. L'opció de Lugo d'entrar a la política i abandonar el seu estat clerical va aixecar molta discussió, finalment sembla que el Vaticà ho ha acceptat. Ell sempre ha defensat la seva opció política per millorar la situació de pobresa del país després de 61 anys de govern monocolor del partit colorado. Esperem que tingui molta sort i pugui aconseguir els seus objectius. Molt lloable el seu exemple i testimoni, ara esperem que se'n pugui sortir.
Com exemple d'aquest mateix sentiment us adjunto la carta de salutació enviada pel bisbe Pere:

Querido Fernando, querido de verdad por millares y millares de hermanos y hermanas que te estamos acompañando, hace tiempo, en tu generosa opción. Hace muchos días, Fernando, que rezamos contigo y por ti y por tu pueblo tan sufrido.
El Verbo Divino, en el misterio de la Encarnación, se hace palabra humana, ubicada, samaritana, libertadora. Gracias por tu generosidad histórica, por tu radicalidad evangélica ya comprobada en tus opciones y en tu misión. Confiamos plenamente en tu coherencia, en tu lucidez y en esa opción por el Reino. Por los pobres del Reino, por los/las militantes del Reino, en la Sociedad y en la Iglesia.
Confiamos también en tu voluntad, ya expresada por varios gestos, de asumir Nuestra América en una comunión entre pueblos hermanos y reivindicando, con gratitud histórica, con espíritu ecuménico y ecológico, los derechos de nuestros pobres y de nuestros pueblos aborígenes y la sangre pascal de nuestros mártires.
Tu discurso, al tomar posesión, es una auténtica declaración de principios y un juramento “bautismal” de seguir dándote todo entero, “con un oído al Evangelio y otro oído al Pueblo”, como nos pedía el hermano obispo mártir Angelelli.
Seguiremos unidos, en comunión misionera de discípulos seguidores de Jesús de Nazaret, en coherencia personal y social, descalzos de privilegios y ostentaciones, con una invencible esperanza; “esperanzados y esperanzadores”, como pedía el otro mártir Ellacuría. Recibe, hermano, un fuerte abrazo, en la Paz subversiva del Evangelio y en la incansable caminada del Pueblo Guaraní hacia la Tierra sin Males.
Pedro Casaldáliga, Obispo emérito de São Félix do Araguaia, MT, Brasil