dilluns, 30 d’abril del 2012

Som (encara) temps de Pasqua




Aquest himne pasqual em té el cor robat. I com que encara som temps de Pasqua, i malgrat tot hem de mantenir l'esperit pasqual de vida i esperança, us convido a cantar. I us adjunto la versió ( i acords) que vam fer amb en Jordi Solé:

See What a Morning
Mira l’albada

Do       Sol       Fa       Do
Mira l’albada, matí radiant,
Sol   lam  Fa  Do Fa     Do  Sol
dia de l’esperança a Jerusalem
Do      Sol         Fa            Do
roba plegada, tomba brillant,
Sol     lam   Fa    Do    Fa          Do         Sol
quan els àngels proclamen que Crist és viu.
Do                Fa             Do
Mira el que Déu vol per tu,
Fa         Do  Fa    Do  Fa        Do         Sol        
junts en tot, en l’amor, també en el dolor.
Do                    Fa        Do
Omplerts de Crist Senyor,
Fa       Do   Fa     Do      Sol             Do 
perquè viu: Crist és vida, no hi ha mort.

Mira a Maria, “on l’han deixat?”
es pregunta al trobar el sepulcre buit.
Sent una veu cridant el seu nom,
és Jesús, el Senyor que ha ressuscitat.
Veu que traspassa els anys,
cant d’amor, d’esperança, que ens porta pau
ressonarà pel món,
perquè viu: Crist és vida, no hi ha mort.

U amb el Pare, nostre Senyor,
que amb el seu Esperit porta fe i amor,
glòria i lloança i benedicció
al nostre Déu coronat amb saviesa.
I estem salvats en Ell,
mor la mort, és l’amor el que ha triomfat
i regnarem amb Ell,
perquè viu: Crist és vida, no hi ha mort

diumenge, 22 d’abril del 2012

En Contador ja tremola

Una il·lusió acomplerta. Amb l'excusa que haig de fer exercici, que he tornat a engreixar-me i que sembla que poc a poc em vaig recuperant,... ha servit per adquirir aquesta bicicleta de carretera i començar a fer quilometres. A veure si no agafa gaire pols i la faig servir força. De moment uns quants quilometres per aquí al voltant. Avui de la mà del meu veí i company Pep Poblet ja hem fet 40 quilometres. En Contador ja tremola. Començo el Sant Jordi bé.

dissabte, 14 d’abril del 2012

Casaments

Una de les coses més agradables que te la de ser alcalde és que de tant en tant s'ha de fer un casament. Avui aquest dissabte n'he tingut dos. M'ho he passat molt bé. Procuro de ser prudent i no fotre gaire el sermó, però aprofito per dir quatre coses ja que tothom escolta atentament i ningú gosa dir res al contrari.
Una de les parelletes d'avui estaven molt nerviosos de tanta il·lusió que els feia casar-se, a mi com a tots els familiars i amics que els acompanyaven ens han fet emocionar. I suposo que tots els que estem casats quan anem a un casament no deixem de reviure el nostre casament i això sempre fa il·lusió, reviure aquella força i il·lusió del dia del casament de prendre un comrpomis d'amor davant de tothom i mira ja farà 18 anys de casats.
Però sen'ns dubte el moment més divertit com alcaldes és quan dius: "...per l'autoritat que legalment m'ha estat conferida jo us declaro units en matrimoni, per tant marit i muller" i després faig com les pel·licules i dic al nuvi "puede besar a la novia"... i a aquesta parelleta d'avui més que un petó li ha fotut un morreig d'aquells de veritat que em sembla que m'ha fet ficar vermell a mi i tot.!
( mira els casaments d'avui han servit per escriure al blog que fa molts dies que tenia abandonat)