Passi el que passi

Escric això hores abans de les eleccions de diumenge, perquè passi el que passi, ningú no dubti, d'on vinc, on sóc i on vaig. Les meves creences i el meu compromís cristià em van fer comprometrem a viure comunitàriament, i que el nostre individualisme s'ha de transformar amb servei, que les persones som persones en mesura que vivim amb les altres persones.

Així paulatinament amb el meu compromís cristià vaig anar concretant els meus compromisos polítics, familiars i laborals, i ara ja fa 20 anys que milito activament al partit que jo crec que millor representa els meus ideals, Esquerra Republicana de Catalunya.

Quan vaig començar a Esquerra, teníem 6 diputats, i només 185 regidors i érem titllats de radicals i insolidaris. Diumenge no sé quants diputats tindrem, però avui ningú dubte que som un partit d'Esquerres, on tan important és la llibertat del nostre país com la llibertat i el benestar de totes les persones. I aquesta és la meva satisfacció

Cada quatre anys podem guanyar o perdre batalles, però ningú podrà posar en dubte d'on venim i on volem anar. Un independentisme inclusiu, un voler ser lliures per viure TOTS millor, siguin d'on siguin, i que un altre món on es visqui més justament és possible.

Es poden tenir encerts o errors tàctics, però això no farà variar el rumb del projecte. Venim de lluny i volem anar més lluny encara, i jo m'hi sento compromès i en vull seguir fent-ne el servei que humanament pugui aportar. Visca la llibertat.

L'espectacle de la fe no era pas massa ben vist per Jesús.

Adjunto l'editorial del full parroquial (Cap del pont) d'aquesta setmana de la meva comunitat parroquial:

"Sovint en les converses es fa memòria, sobretot la gent més gran,d’aquells temps que la fe era esplendorosa al carrer, i es recorden les processons de setmana santa amb els passos o la de
corpus amb el tàlem, els via crucis, les cloendes de les missions, els enterraments de primera amb tants capellans,...
Hi ha persones que ho enyoren amb recança perquè els ajudava en la fe, veure tanta gent entorn d’un fet religiós. I deu ser ben veritat. Per això alguns voldrien tornar-ho a endegar.
També hi ha qui diu que hi havia molta barreja entre espectacle i fe, i a vegades, com passa en algunes manifestacions actuals, més espectacle que fe. No podem confondre la fe amb l’espectacle.
El cert, però, és que ara estem en un altre temps, en una altra manera de veure i de viure la manifestació exterior de la fe, que demana senzillesa i austeritat. L’espectacle exterior de la fe
i la propaganda han de néixer més de la força de les obres, de la vivència autèntica del dia a dia que de les manifestacions exteriors. L’espectacle de la fe no era pas massa ben vist per Jesús quan criticava les autoritats religioses del moment a qui agradava exhibir-se per les places, o quan refusà l’espectacle de tirar-se de dalt a baix de la torre més alta del temple a la tercera temptació per demostrar qui era.
La fe avui ha d’accentuar més la confiança sincera en déu, el servei als necessitats, el treball callat de cada dia. Aquesta ha deser la nostra manifestació religios."